Si hi ha algun club a l'ACB que és fidel al seu origen aquest és el Manresa. L'Assignia torna a emprendre el repte de la permanència a l'ACB amb la mateixa il·lusió, la mateixa ambició i, en definitiva, el mateix segell dels últims anys. No renuncien a res, però sempre amb la base posada en aconseguir les victòries necessàries per assegurar-se la continuïtat en la millor lliga del bàsquet europeu. A partir d'aquí somiar és gratuït, però també saben que els miracles cada vegada van més escassos en aquesta vida i al Bages cada any és pot dir que el que aconsegueixen permanentment en l'ACB són miracles. L'home que els fa possibles és Jaume Ponsarnau, com abans havien estat altres tècnics i que estiu rere estiu ha de refer la seva plantilla perquè els bons marxen, com han fet en els últims anys Ibaka, Laviña, Oliver i –l'últim– Ivanov, que ha marxat al Cajasol. El més curiós és que a Manresa és llei de vida que els grans jugadors o els grans tècnics emigrin. El que no és tan habitual és que també marxin els directors esportius, com ha passat aquest estiu amb Jordi Ardèvol, que ha marxat al Barça. Pel que fa a la plantilla, màxima continuïtat amb les úniques baixes d'Ivanov, Nivins i Vinicius (Osca). Els dos únics fitxatges són el serbi Milan Majstorovic, procedent del Oldenburg alemany, i Àlex Hernández, una aposta de futur que ha signat per quatre temporades procedent del vinculat del Barça, el Cornellà. Això donarà una nova dimensió a l'Assignia Manresa perquè disposa de tres bases i podrà jugar amb dos a la pista en certs moments puntuals. Tindran més maduresa Gladir i Cusworth després del debut l'any passat a l'ACB.