És tan cert que el partit era sobrer com que també aquesta classe d'enfrontaments s'han de jugar. El dret a la intranscendència l'havia obtingut el Barça amb la gran victòria de la setmana passada a Tel-Aviv i, tot i que professionalment s'hi ha de ser quan toca, es comprèn l'absoluta discontinuïtat dels blaugrana anit. Tot i això, el full de serveis en el Top 16 ha estat impecable (6-0), a diferència de, per exemple, el Madrid, l'altre equip que arribava imbatut a l'última jornada i que no va tenir cap problema d'encaixar una derrota sense pal·liatius contra el Montepaschi, que sí que s'hi jugava les garrofes.

Xavi Pascual no va acabar gens content de la primera meitat. No n'hi havia per a menys per la laxitud dels seus homes, sobretot en el tram final d'un segon quart que va ser, en essència, un amunt i avall sense gaire sentit. El Barça va engegar la màquina des de la distància (3/6 triples en el primer quart) tot i la lesió d'Anderson (4'), afegida a la baixa de Navarro. Bon dia per a Ingles, que va aprofitar els minuts per continuar guanyant confiança. L'única oportunitat de trencar va ser amb el 35-27 (18'), després d'un 14-4 jugant amb tres petits (Lakovic, Sada i Ricky) però, fins i tot amb molt poca tensió, l'Olimpija és prou bon equip per aprofitar regals.

La crida a l'ordre va tenir efecte durant uns minuts. El Barça va sortir amb un 8-0 culminat per una esmaixada brutal del recuperat Anderson (43-31, 24'), però van tornar la distensió i les pèrdues (43-37). Pascual va il·lustrar el seu enuig canviant quatre peces de cop. Sense fer res especial i tot i la solvència d'Anagonye, el Barça arribava a l'últim descans set punts amunt (51-44) i amb la sensació que guanyar només era cosa de posar-s'hi. Tampoc va fer falta, perquè primer Vázquez (60-47) i definitivament un triple d'Ingles (69-57) a menys de tres minuts del final van tancar el partit del Palau mentre a Màlaga i a Vilnius encara no hi havia res fet. Finalment, la lògica es va imposar i el rival serà el Panathinaikòs.