GORKA AIXÀS
PRESIDENT DEL RIVER ANDORRA MORABANC
“Farem el que calgui per intentar ser a l'ACB”
“Els requisits econòmics estan fora de lloc i s'haurien d'adaptar a la realitat actual”, diu el president
[Morabanc?]L'entitat bancària s'entreveu com el principal patrocinador del curs vinent
Quan el 2010 arriba en Francesc [Solana], fem un salt important. Professionalitzem l'estructura i no hem parat de guanyar
Quan va assumir la presidència el 2007, el club militava a copa Catalunya. Ara, set anys i quatre ascensos més tard, l'Andorra s'ha guanyat el dret esportiu de disputar l'ACB 2014/15. Gorka Aixàs (Andorra la Vella, 1977), que va jugar deu anys a l'equip sènior quan va transitar per les categories més baixes, reflexiona sobre aquest salt meteòric cap al cim del bàsquet estatal i analitza les possibilitats de fer front a les exigències econòmiques que calen.
Les últimes 48 hores, des de la derrota del Palència a Lugo, deuen haver estat molt intenses.
Una fita com aquesta no s'assoleix tots els dies i ho hem viscut tots tan intensament com hem pogut. A partir d'avui, però, hem de rebaixar el suflé i tenir clar que el repte que se'ns presenta a partir d'ara, el de l'escull econòmic, és complicat. Tenim il·lusió perquè el somni es faci real.
Què va pensar quan es va materialitzar l'ascens?
Recordes la trajectòria del club i penses que, després de jugar a l'ACB fa divuit anys, vam baixar fins a l'última categoria del bàsquet estatal. Estàvem al pou; no hi havia res més a sota. Però amb el suport de tothom, patrocinadors, institucions i afició, hem tornat on érem.
El curs passat ho van tenir a tocar dos cops i no es va assolir. No era fàcil aixecar-se.
Mirat amb la perspectiva del temps, penses que aquest tipus de moments han acabat sent positius. El segon any de LEB Plata [2010/11] també ens vam quedar a dos tirs lliures de pujar. Però tot plegat ens ha ajudat a ser més forts, a millorar. Les decepcions incentiven les motivacions que et porten a assolir les fites.
Eren els favorits des del primer dia i ho han sabut gestionar bé.
Ho hem portat de la millor manera possible, i no era fàcil. Al voltant, hi havia un entorn eufòric, que ens exigia pujar tant sí com no. Nosaltres vam intentar fer una plantilla per aspirar a tot i després ha estat la feina dels tècnics evitar que el soroll afectés l'equip.
Ve vertigen quan es mira enrere?
Sincerament, ho miro amb sorpresa. Quan vam entrar a la junta, l'última cosa que pensàvem era en l'ACB. Gairebé era una broma, llavors. Però tampoc hem deixat mai de somiar-hi. Encara que fos utòpic, era el lloc on volíem estar, però no pensàvem que hi arribaríem a curt termini.
A qui s'han d'atribuir els èxits dels últims anys?
No es pot personalitzar, perquè seria injust. Hi ha hagut moltes persones que han ajudat a solidificar el projecte. L'èxit arriba per la suma dels esforços de tothom.
El director general, Francesc Solana, i el tècnic, Joan Peñarroya, acaben contracte a final de curs. Se'ls lligarà aviat?
Nosaltres fem un salt important, quan arriba en Francesc l'estiu del 2010 i, amb ell, en Joan. Fem un salt d'estructura important, la professionalitzem. I pel que fa a resultats, han estat quatre anys espectaculars. No hem fet res més que guanyar. És una realitat incontestable. Lògicament, el futur és a les seves mans.
El país s'ha bolcat amb l'equip. S'ha recuperat l'esperit dels anys noranta?
No en tinguis cap dubte. Tothom coneix Andorra com un país de neu, però també ho és, i molt, de bàsquet. A més, després de la decepció per no pujar del curs passat, l'afició ha respost com mai i és la nostra força. S'ha tornat a crear un caldo de cultiu molt i molt important.
En els dos últims cursos, dels quatre equips que s'han guanyat l'ascens a la pista, només ha pujat l'Iberostar, i fent una compra de plaça al Lucentum.
Per nosaltres no quedarà. Tenim una il·lusió immensa que això es produeixi, però la realitat és que, en els últims anys ningú ha pogut assumir fil per randa el que demana l'ACB. Crec que els requisits econòmics estan fora de lloc i s'haurien de replantejar, adaptar-se a la realitat actual. Però ja et dic que nosaltres farem el que calgui per intentar ser a l'ACB.
Fan falta 4,8 milions d'entrada (3 del cànon i 1,8 del fons d'ascensos i descensos), més un pressupost. Ho poden assumir?
Ja ho veurem, tot i que reitero que les xifres no estan adequades a la realitat actual de l'esport. I això no ho dic jo, sinó que està a ulls de tothom. Alguns clubs pateixen molt econòmicament per la càrrega que ha suposat endeutar-se per pagar el cànon. Algú s'ho hauria de replantejar seriosament, tot i que ara és complicat poder arribar a acords sobre això.
Quin és ara el primer pas a fer?
Buscar els diners per complir els requisits exigits. Parlarem amb els patrocinadors que tenim, els que trobem de nou i les institucions per veure la seva implicació per tirar endavant amb l'ascens.
Té un valor afegit el fet de ser un club sanejat?
La nostra trajectòria ens avala. Som un club sanejat i volem continuar sent-ho. A l'ACB, també. I volem mirar-ho tot amb molta cura i veure si podem ser viables.
Morabanc ha passat a formar part de la denominació del primer equip aquest curs. Pas previ a ser principal patrocinador?
Ja ho veurem. El que és clar és que un ascens com aquest exigeix que la dimensió del patrocinador sigui important, i d'entitats al país que puguin assumir la inversió que això suposa, no n'hi ha gaires. I el potencial principal són les entitats financeres, com Morabanc.
El pavelló no és cap problema.
Simplement, s'hi haurien de fer obres d'adequació, perquè és vell. S'haurien de treure les oficines que ocupen l'antic lloc de les dues grades de fons per transformar-ho en la infraestructura que teníem abans, en la primera etapa en l'ACB.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
