Marce ‘Màgic' Huertas

Veient el desastre del Palau Blaugrana només hi havia un camí perquè el Barça salvés els mobles: que els líders fessin un pas endavant. I els referents blaugrana no van fallar, sobretot Marcelinho Huertas, a qui el Pascual li va donar els galons i tota la confiança, s'ho va jugar tot a un sol número, com a ruleta, i li va sortir bé. Els 40 minuts, el que no ha fet cap jugador en els 325 partits de l'ACB d'enguany. Des dels play-off del 2004/05 quan Sergi Vidal va jugar 50 minuts amb el Baskonia contra Unicaja a la semifinal no havia passat mai que un jugador ho jugués tot. I amb Pascual encara menys. Sada i Pullen, amb clara manca de confiança, van jugar 0. Al contrari que el base brasiler, que ho va brodar no només pel partidàs sinó perquè amb màxima pressió i amb 75-75 en el marcador se la va jugar i fent una penetració made in Huertas, fent la bicicleta a l'aire va anotar en el darrer segon en un tir per taulell, tapat pel darrere per Litxuk. Una cistella que val una final. Una cistella al més pur estil Màgic Johnson, el mite dels Lakers. Una cistella que val una altra final perquè és la vuitena consecutiva del Barça, una trajectòria d'un mèrit immens.

No va ser, però, només Huertas sinó el trident màgic del Barça. Un per posició: el base brasiler (40 minuts), Navarro (34.23) i Tomic (31:09). A més, una dada que ho diu tot: entre els tres van fer una valoració de 77. Tot el València junt, 80. Capítol a part també es mereix Lorbek, l'home silenciós i discret que, després d'un curs justet, va fer un pas endavant per complementar el trident.

El matx va començar precisament amb set punts consecutius de Huertas, que va aguantar l'estirada inicial d'un València empès per la seva afició, conscient que vivia un dia històric. Però els de Perasovic estaven en confiança, sobretot amb l'entrada a pista de Sato, que es va erigir com el referent dels taronges, juntament amb el ja habitual Doellman –ahir a València hi havia el director general del Madrid per intentar fitxar el de Cincinnati–. El Barça reaccionava apostant pel joc interior. Tot i recuperar jugadors, el València seguia sent inferior dins la pintura –baixes ja conegudes de Dubljevic i Aguilar– i amb Tomic castigant i una antiesportiva de Sato a Papanikolaou la renda es va situar a només quatre punts (34-30). Però el pique que tenien Sato i Paps no acabava aquí. Després va ser el grec qui va fer l'antiesportiva que llançava els valencians a un màxim d'11 punts (41-30) abans del descans.

La reacció blaugrana, però, va arribar ràpidament. Amb Navarro en estat de gràcia fent coses que només pot fer ell, el Barça ja havia empatat el matx abans d'arribar a la fi del tercer quart. Tot tornava a començar de nou però el Barça es veia sòlid, jugant amb confiança, cosa que fins ara no s'havia vist en els últims dos partits. El València es carregava de faltes i Doellman estava molts minuts clau a la banqueta. El matx semblava trencat (67-73) però dos triples seguits tornaven a donar vida i una cistella de Sato a 6,1 segons empatava el matx (75-75). Tot això abans de la genialitat de Huertas.