Pany i forrellat
Eurolliga. El Barça troba el to òptim al darrere a partir del segon quart, i des d'aleshores només les inspiracions individuals de Sergio i Llull el superen BB
El Barça va guanyar tres quarts i només en va perdre un, el primer. Clarament, per 17-25 i sense estar en disposició de ni tan sols poder entrar en ritme defensiu.
De fet, en aquells primers deu minuts l'equip va deixar que el Madrid repartís 9 assistències i va ser incapaç de provocar-li cap pèrdua. Amb Thomas arribant sempre un segon tard en la persecució a Rudy (13 punts), i amb Llull desencadenat –5 assistències seves en el període–, els blaugrana no anaven enlloc. A partir del segon quart, però, tot va canviar quan Oleson i Abrines van entrar en les posicions de dos i tres, que van ressituar l'equip –Thomas, que va arribar a ocupar la posició d'aler pivot, igual com Hezonja, ja no va tornar fins al darrer quart, quan Laso va apostar per Maciulis.
Més ben ajustat, el Barça va créixer de mica en mica, i va fer-ho des de la defensa, és clar: en el segon quart el Madrid només va trobar ritme ofensiu gràcies a la inspiració de Sergio (7 punts). I en el tercer, per les accions de Llull (6) castigant Navarro i del mateix base canari (5). En tots dos quarts els de Xavi Pascual només van permetre tres assistències per període, fet que es va repetir en el definitiu. És a dir, en els 30 minuts finals, 68-55 i només 9 passades de bàsquet per als blancs –les mateixes que en els primers deu.