El Palau, territori prohibit
El Barça manté una possibilitat remota d'acabar primer després de tornar a sotmetre el Madrid
Hezonja és decisiu amb cinc triples, com Oleson en els moments clau
Mentre hi ha vida hi ha esperança. El Barça encara té possibilitats d'acabar primer. A més de guanyar a la pista del Galatasaray –no és tan difícil– fa falta un miracle, que el Madrid perdi a casa contra el Zalgiris. Però el Barça ha complert. Va tombar el Madrid tot i no fer-ho –com era de preveure– de més de 24 punts per recuperar el basket average. I continua intractable al Palau en el Top 16.
Bartomeu va presidir el matx al costat de la llegenda blanca Clifford Luyk. Laso va apostar per Carroll en el titular, amb Llull defensant Navarro. Però el protagonisme se'l va endur Rudy Fernández, que va fer un recital ofensiu anotant 13 punts consecutius amb 3/4 triples. A més, en la pintura els de Pascual no van saber frenar el joc entre pivots de Reyes i Ayón, que es multiplicava forçant dues faltes ràpides a Tomic i provocant el temps mort blaugrana (17-23). Una altra genialitat de Rudy posava el màxim avantatge abans de la fi del primer quart (17-25).
Va reaccionar el Barça sobretot amb la intensitat d'Oleson. Precisament la rotació és el que va condemnar el Madrid, que amb Rivers, Maciulis, Slaughter i Bourousis a la pista va passar a no jugar a res. Abans de la mitja part el Barça ja s'havia tornat a ficar a dins el matx (32-34). Coincidint amb els crits habituals reclamant la independència del país, quan falten 3:14 per al final de cada meitat, reapareixia Rudy per tornar a posar ordre a la casa blanca (32-36). Però en un partit travat feia falta algú descarat, i aquest té nom propi: Hezonja. Un triple seu va posar el Barça a davant (37-36). El mateix croat continuaria a la seva amb un altre triple (40-38) i el clàssic arribaria al descans amb empat a 41.
La segona meitat va començar amb la mateixa tendència i l'amenaça des dels 6,75 metres. Primer Nachbar –amb molts minuts per la baixa per lesió de Doellman– i després el tercer, el quart i el cinquè triple del festival d'Hezonja posaven la màxima diferència (62-53).
Quedaven molts minuts, i el talent del Madrid va quedar clar quan en només un minut de polèmica arbitral es va situar a quatre punts (62-58). Lampe aguantava els seus amb un 6/7 fantàstic. Amb 64-62 començava el darrer quart. El xou d'Oleson, amb dos triples seguits, un amb falta inclosa, tornava a fer disparar la renda (70-62). Però la màgia i sobretot el talent de Sergio Rodríguez retornaven la igualtat després d'un triple (70-70), amb Rudy a la banqueta. S'entrava a l'hora de la veritat amb quatre petits (Satoransky, Navarro, Oleson i Hezonja) al costat de Tomic. Un triple d'Oleson i la mala decisió en els tirs clau del Madrid el van acabar sentenciant.
L'Olympiacòs, probable rival
Si el Barça acabés segon, com així sembla que serà, el seu rival a quarts –play-off a cinc partits– seria l'Olympiacòs. La derrota dels grecs ahir a la pista del CSKA els situa definitivament en tercera posició, a una victòria del Fenerbahçe però amb el basket average perdut. L'única possibilitat per esquivar l'equip grec és que el Barça acabi primer de grup, cosa que només passarà si els blaugrana guanyen a Istanbul el Madrid perd contra el Zalgiris. Hi sortiria guanyant, perquè aleshores el rival seria el Laboral Kutxa o l'Efes.
Mosaic espectacular al Palau
El Palau Blaugrana va viure una de les nits d'un ambient de bàsquet de primera magnitud amb la versió Top 16 del clàssic. El ple va ser absolut i els aficionats blaugrana no van fallar a la cita. Abans del matx ja omplien l'escenari. Set mil cartolines es van enlairar abans de començar el partit per formar un mosaic espectacular amb els colors blaugrana. També es va fer un sentit minut de silenci en memòria de Lalo García, exjugador del Valladolid que van trobar mort aquesta setmana al riu Pisuerga.
