Quaranta minuts en zona

Res no va sorprendre en el guió inicial. Al Conquero eren cinc, van jugar 40 minuts totes cinc, i sempre amb defensa zonal. Per protegir la pintura (Carrasco tem el joc interior gironí), les faltes, el desgast i per fer dubtar l'atac de l'Uni, amb bons resultats en tots els casos. Ibekwe i Givens (2) van mirar d'obrir la defensa des del triple i el 9-16 (9 punts de la base de circumstàncies) semblava que estriparia el partit. I més quan Ibekwe dividia amb les penetracions. Però res d'això. El control del rebot no era gironí, el balanç defensiu local estava assegurat i les pèrdues de l'Uni, també (6 en el primer quart). L'atac del Conquero es basava en la transició (més desgast) o en el triple, però li servia per anar viu al primer descans (16-18) i per refer-se, i de quina manera, en el segon quart, que va iniciar embalat (28-22) amb vuit punts seguits de Peters. A mesura que l'Spar anava fallant triples costava més atacar bé i creixia la convicció de les locals. La sort és que van passar uns minuts fallant safates i tirs oberts (0-7 amb el canell de Kuktiene i 28-28). Però Peters –aprofitant que l'Uni jugava amb quatre grans i la defensava una petita–, Elonu i Traoré anaven sumant i va arribar el primer moment d'alerta (36-28). Spanou va respondre amb un triple que va començar a evidenciar que al Conquero li faltarien cames, però la mitja part va arribar al rescat de les andaluses, que havien corregut bé –enrere i endavant– contra un equip que s'havia vulgaritzat sobretot perquè atacar sempre contra zona sense Jordana no és tan fàcil.

Fogonades

Que els minuts pesaven es va notar tornant del vestidor. Tres triples (un de Kuktiene, des de casa seva) sense error i sense defensa van fer trontollar el Conquero (0-11 de sortida i 36-42). Però una antiesportiva a Coulibaly va frenar en sec l'Spar (40-42) i va aixecar els ànims de l'Andrés Estrada. Ara el Conquero ni ensumava el rebot (3 en tot el quart), però als canells de Traoré –dos triples seguits (48-45)– i Peters es va afegir la verticalitat de Roser Buch per tancar el quart amb la sensació que era l'Uni el que estava entre les cordes (56-50). Amb les cinc del Conquero aguantant-se dretes amb orgull.

Reverències a Jordana

Tan emboirat ho devia veure Xavi Fernández (i més amb el triple inicial de Peters, 59-50) que va haver de fer el que es volia estalviar, i Noemí Jordana va jugar tot l'últim quart. “No només pels triples que fica, sinó per la sensació de confiança que genera en l'equip”, deia el tècnic. La base va reaparèixer per donar criteri a l'atac posicional, per asserenar un equip que perdia l'oremus i per clavar dos triples feridors. El primer, per tornar a manar en el resultat després de molts minuts (64-65) i el segon, per desmoralitzar un rival que, excepte Buch, ja treia la llengua (72-77). El partit el van rematar Jordana i Ibekwe, primer connectant amb facilitat (72-79) i la nigeriana, amb les recuperacions a dalt.