Canvi de trajectòria
L’Espanyol capgira el seu destí a Ipurua amb una remuntada exprés que rebaixa la pressió i reforça Gallego
L’Eibar, dominador del partit, va sucumbir en el tram final a la màgia de Matías Vargas i la velocitat de Pedrosa
Eibar 1 Espanyol 2
ESPANYOL:Diego López, Javi López, Naldo, Calero, Dídac, Víctor Sánchez, Marc Roca (Matías Vargas, 67’), Darder, Melendo (Pedrosa, 73’), Calleri, Ferreyra (Granero, 77’). EIBAR:Dmitrovic, Tejero, Arbilla, Ramis (Sergio Álvarez, 75’), Cote, Diop, Expósito (Escalante, 73’), Orellana, Inui, Charles, Sergi Enrich (Quique González, 81’). GOLS:1-0 (59’) Iván Ramis; 1-1 (76’) Facundo Ferreyra; 1-2 (79’) Esteban Granero.ÀRBITRE:Pizarro Gómez (col·legi madrileny) va mostrar targeta groga a Cote; Naldo; Marc Roca, Expósito i Pedrosa, i va expulsar per doble groga Naldo (90’).PÚBLIC:4a jornada del campionat de lliga a Ipurua. 5.410 espectadors van veure el partit en directe.L’Espanyol ha trigat 346 minuts a fer el seu primer gol en lliga
L’Espanyol jugava a Ipurua un d’aquells partits que marquen trajectòries. Malgrat la dolçor de la classificació europea, la lliga és la mesura de totes les coses. Els catalans arribaven a Eibar amb molts interrogants. El primer: la necessitat de sumar el primer triomf. Un resultat que va arribar amb molt patiment però que insufla energia i confiança a un equip massa castigat per l’entorn. Gallego estava sota el microscòpic i, sense fer un bon partit, agafa embranzida per reforçar el seu projecte de joc. L’estadística, la dels tres punts, s’ha aprovat i també la de deixar enrere la sequera de gols que ha durat 346 minuts. Queda l’interrogant del joc. L’Espanyol va estar, durant massa estona, en mans de l’Eibar. Tot i això, va demostrar una capacitat de resiliència per remuntar un duel que feia mala pinta per als seus interessos. Vargas i Pedrosa van ser els ganivets que van trencar el partit a favor de l’Espanyol. Una remuntada exprés de tres minuts que va llançar a la brossa el gol de Ramis. Facundo Ferreyra va aprofitar una deliciosa assistència del Monito i Granero va culminar la remuntada rematant una acció prodigiosa de Pedrosa.
El marcador no pot esborrar el patiment dels barcelonins. I és que els guions a Ipurua no ofereixen cap sorpresa. Partits de picar pedra i mastegar sorra. Duels vintage en què només faltava la fina pluja i el fang per fer el context perfecte. L’Eibar ha perdut peces importants en el seu onze com ara Cucurella i Joan Jordan però manté intacte aquell esperit de lluita. Un perfil metal·lúrgic amb què ha tret or José Luis Mendilibar. L’esforç i la constància no es negocien. L’essència és l’esperit combatiu, malgrat que les combinacions siguin inexistents. Un futbol directe i una freqüència rítmica de pilotes a l’àrea rival en busca d’un rematador o bé d’una errada aliena. Aquest joc ha empès l’adversari a moure’s en la mateixa sintonia de joc. L’Espanyol va ser incapaç de desfer-se d’aquesta manera de jugar i també es va dedicar a buscar segons jugadors i evitar alguna errada en les transicions ofensives per no activar els davanters de l’Eibar. Incòmode i, per molts moments, imprecís, l’equip de Gallego no trobava un rumb fix per fer mal als locals. L’únic futbolista que sortia del guió era Calleri. L’argentí, titular per primera vegada, sap llegir aquests partits. El seu futbol és rauxa, nervi i intensitat. Batega al ritme que requeria Ipurua. A diferència d’una medul·lar blanc-i-blava desconnectada i insulsa. Marc Roca, Darder i Melendo s’havien equivocat amb el manual d’instruccions. Tots tres perseguien ombres destarotats i Víctor Sánchez, el quart migcampista proposat en l’onze de David Gallego, intentava corregir els moviments d’un equip perdut en la guerra de trinxeres proposada per l’Eibar. En aquest joc de fitxes de dominó, la defensa patia davant les constants escomeses locals amb uns laterals sense temps ni esma per projectar-se en atac. L’Eibar era més insistent i Enrich, a assistència d’Inui, per poc no va trobar el premi amb una rematada de cap per sobre del travesser.
L’Eibar era superior a l’Espanyol i només necessitava traslladar el seu domini al marcador. El guió del partit no es va desviar després de la represa. Un equip sabia què fer i un altre només intentava sobreviure. La intencionalitat dels bascos era clara i els catalans continuaven perduts. Cap xut entre els tres pals. Darder ho intentava amb un parell de xuts des de fora de l’àrea. Pura anècdota. Una falta lateral des de l’esquerra llançada per Orellana va servir a Ramis per avançar l’Eibar. El central es va avançar a tothom i va pentinar la pilota per sorprendre Diego López. Deliri del balear, que va marxar a celebrar-ho amb els seus familiars a la grada. Ipurua va embogir en la seva estrena en lliga. Cop anímic per a un Espanyol que no va aixecar el cap fins a l’entrada de Vargas i Pedrosa, els revolucionaris del duel que han insuflat oxigen a un espanyolisme que continua massa pendent dels desastres preventius.
Alegria incompleta
ELS VESTIDORS
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Dissabte,25 maig 2024