Espanyol

FERRAN COROMINAS

EXJUGADOR DE L’ESPANYOL I AUTOR DEL GOL DE LA SALVACIÓ DEL 2006

“Quan veig el gol encara em segueixo emocionant”

“És el gol més important de la meva carrera i un dels més importants de la història de l’Espanyol”

“La gent m’explica, fil per randa, totes les emocions que va viure”

Només espero que l’Espanyol se salvi, encara que sigui en l’últim minut, com vam fer nosaltres contra la Real

Fa 14 anys, el 13 de maig del 2006, Ferran Corominas (Banyoles, 1983) feia el gol més important de la seva carrera i, de retruc, això feia fer un gir copernicà al destí de l’Espanyol del segle XXI. Un gol que va evitar el descens del club barceloní a segona en ple trasllat cap a la terra promesa del RCDE Stadium. Ara l’Espanyol torna a jugar amb les brases del descens i busca el seu nou salvador. El de fa 14 anys ha parlat amb L’Esportiu.

Com recorda aquell dia?
Era un partit transcendental. Havíem de guanyar per evitar el descens. Estàvem amb moltes ganes, però, tot i tenir diverses ocasions, la pilota no entrava. I quan queden deu minuts marca l’Alavés. Aquell resultat ens enviava a segona.
I tot va canviar amb el seu gol?
Sí, vaig tenir la sort de marcar. Era un gol important, però no ho recordo amb felicitat. Les meves sensacions van ser molt diferents a les del gol que vaig marcar en la final de copa, setmanes abans.
Quines diferències de sensacions hi veu?
El sentiment i l’emoció és totalment diferent. Guanyar un títol i fer el tercer gol de la final, que sentenciava el partit, va ser un esclat de joia i un moment per gaudir. El gol de la salvació contra la Real va ser un alleugeriment. Va ser treure’s un pes de sobre en una temporada en què mai ens havíem vist en el descens i que hi vam anar caient de mica en mica. No té res a veure pel que fa a sensacions. Aquell dia ho vam passar molt malament. Van ser deu minuts d’infart.
Què recorda?
El gol i l’alegria d’evitar el descens i els companys plorant i abraçant-nos. Jo em vaig quedar en blanc per un moment, però de cap manera ho vam celebrar tant com la copa.
És el gol més important de la seva carrera?
Sí, és el més important, sense cap mena de dubte, i un dels més importants de la història del club. Fer un gol així, que suposi la salvació i en la darrera jornada és molt important, però pel tema del canvi d’estadi i els projectes que hi havia dins del club encara li han donat més transcendència històrica i econòmica.
Ha tornat a veure el seu gol?
L’he vist diverses vegades. No aquest dia en concret, però a vegades miro fotos i decideixo veure el gol, i m’emociona encara. És igual que ho vegi una o cinc vegades, les sensacions són igual d’intenses.
S’ha escrit molta literatura al voltant d’aquest gol, i fins i tot molts seguidors tenen una relació sentimental amb aquell moment. Com ho veu?
Aquesta transcendència emocional em fa sentir orgullós. La gent, quan em parla d’aquest gol, m’explica, fil per randa, com ho va viure, i tenen desades, al mil·límetre, totes les emocions que van viure en aquell instant. Tot va ser molt intens. I és molt agradable que la gent t’expliqui com ha viscut aquell moment i ho comparteixi amb tu.
Estem parlant d’un gol agònic, i l’Espanyol, ara mateix, està en una situació delicada. Vostè pensa que se salvarà?
Amb el cor ho tinc clar, i tots els periquitos volem que se salvi i hi confiem. Però veient els números, no és fàcil. La realitat és que s’han de fer bastants punts. Hi ha partits amb rivals directes, però s’han de guanyar. No hi ha marge.
Vostè sap la importància que té l’afició. Ara els estadis estaran buits, és un contratemps per a l’Espanyol?
Penso que aquesta situació perjudica bastant l’Espanyol en relació amb altres equips. La nostra afició, quan la situació és dolenta, empeny moltíssim, anima més i s’ajunta més. Tot i això, confio totalment en els jugadors i en l’equip. Sense l’afició han de tirar endavant.
Ara la motivació personal del futbol serà encara més important, i farà la diferència?
Els jugadors han d’estar molt més mentalitzats, i per moments els partits semblaran un entrenaments, però han de treure tot el que tenen per fer la diferència. Ara, més que mai, s’ha de notar l’equip que està més necessitat de punts. Jo només espero que se salvi, encara que sigui en l’últim minut, com vam fer nosaltres contra la Real.
Com canvia tot. Fa un any hi havia una comunió total al RCDE Stadium i ara es lluita per no baixar. De la glòria al vertigen.
Això és futbol. Durant una temporada poden passar moltes coses. Ara estàs a dalt i després, a baix. Són situacions amb què el jugador ha de conviure i és part de la nostra posició. L’esport d’elit són alts i baixos, i cal adaptar-se.
I vostè encara té corda per continuar jugant?
Tinc 37 anys i encara no em vull retirar. Ara estic meditant a veure què faig i on puc continuar jugant. Una opció és continuar a l’Índia, o bé apostar per altres ofertes que tinc per anar a l’estranger. El problema és que aquest virus no sabem com evolucionarà ni què passarà. No ho tinc clar. Queda una mica de temps per a la propera temporada, i ho he de decidir.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.