“El patiment és el passat, ara estem il·lusionades”

Sí. En tenim moltes ganes, ara només esperem que les bones sensacions de la pretemporada tinguin resultat, amb un bon inici de lliga.

La nostra mentalitat és mirar cap endavant. El patiment és el passat, ara estem il·lusionades. Tenim molta confiança i bones perspectives. Hem millorat moltes facetes del joc. Ara arribem molt més a dalt i aquesta és una part del joc en què el tècnic posa molta atenció.

És evident que un club com l’Espanyol no es pot permetre patir com els últims anys. Nosaltres som les primeres que no volem passar aquest tràngol. Volem deixar aquest sentiment enrere. Més enllà d’això, estem capficades a rendir al màxim. Afrontar cada partit com l’últim i amb mentalitat guanyadora. Aquesta és la idea. Després, si podem quedar tan amunt com sigui possible i ser a la copa de la Reina, millor. Però el nostre rendiment i les sensacions ens diran a què podem aspirar, però no ens posem límits. Hem de visualitzar el pròxim partit com si fos l’últim i amb aquesta mentalitat anar creixent.

La lliga és molt competitiva i cap partit serà fàcil. La nostra força passa per pensar que cada partit serà contra un equip de la talla de l’Atlético i amb aquesta mentalitat sortirem més fortes. És un inici difícil però ens ha d’importar més com ho fem nosaltres.

No podem viure del passat i hem après moltes coses, però ara afrontem aquesta temporada amb il·lusions renovades. Ara estem fent coses que la temporada passada no aconseguíem fer.

Ara som un equip que arriba amb més facilitat a l’àrea contrària i això ens permet tenir una fluïdesa ofensiva que abans no teníem i és un punt clau.

Mirem més la porteria contrària i això t’obliga a prendre més riscos en defensa, però el compromís de tot l’equip en defensa no es negocia i totes les jugadores ho tenim ben clar.

Ell ha arribat amb les idees molt clares; de fet, el club està implementant des de la base un nou model de joc fins al primer equip. S’està fent un projecte de joc identitari i particular de l’Espanyol. El Rubén encaixa molt bé en aquesta filosofia i estem molt contentes amb el seu treball.

Notem el seu escalf. És present en tots els entrenaments i està predisposada a ajudar-nos en el que calgui. Es nota que és una dona que ha viscut el futbol femení i aporta molts aspectes de millora.

S’han integrat molt bé i dins del camp es nota que venen a aportar, i no els podem recriminar res. Sumen en positiu.

No he canviat la meva manera de ser i la meva relació amb les companyes és la mateixa. El fet de portar el braçalet no em canviarà. De fet, soc de les que pensen que totes hem d’actuar com si fóssim capitanes.

El canvi és notable i es veu com cada any hi ha millores. Enguany tenim un conveni que s’ha de complir i cada passa és un petit triomf. El futbol femení no té sostre, però hem de seguir lluitant per aconseguir condicions millors de cara al futur.