Espanyol

Un dia més a l’oficina

Espanyol. No és un equip que diverteixi, però té clar el camí de l’ascens. Torna a mantenir la porteria a zero i només la seva manca de finor en els últims metres el priva del triomf a Tenerife

TENERIFE 0 ESPANYOL 0

TENERIFE:Ortolà; Kakabadze, Sipcic, Bruno Wilson, Álex Múnoz; Moore (Suso Santana, 87’), Aitor Sanz, Folch, Shasoua (Vada, 56’); Nono, Fran So (Apeh, 69’).ESPANYOL:Diego López; Óscar Gil (Miguelón, 26’), Lluís López (Calero, 63’), Cabrera, Dídac Vilà; Melendo (Darder, 63’), David López, Fran Mérida, Embarba (Nico Melamed, 80’); Puado (Matías Vargas, 80’), RDT.GOLS:Cap.ÀRBITRE:González Estaban (basc). T.G: Lluís López (7’), Bruno Wilson (12’), Aitor Sanz (92’).PÚBLIC:Jornada 8. Heliodoro Rodríguez López. Sense públic.

L’Espanyol és un equip que no diverteix i, per moments, és pla. És una sensació ideal per fer la migdiada de diumenge. És un conjunt que fuig de l’estètica del joc com l’oli ho fa amb l’aigua. Ara mateix són dos elements antagònics. Mal moment per despullar-se del barroquisme en moments d’avorriment absolut en què la pandèmia ha ficat la població a casa i el consum de televisió s’ha disparat. Ara el futbol es consumeix per la gran pantalla i això, en certa manera, també ha desvirtuat el joc. En el cas de l’Espanyol i la seva afició, hi ha el lligam sentimental de veure’s a segona i la necessitat de buscar un al·licient engrescador: ser els millors. La parròquia ja no es conforma a ser líders, per tercera jornada consecutiva, sinó que vol estomacar els rivals amb la contundència del seu pressupost. Paladar de ric en un món de pobres. No li falta part de raó, al seguidor blanc-i-blau, però Vicente Moreno està en una altra freqüència. El tècnic de Massanassa transita pel camí de l’ortodòxia més recalcitrant. El seu pla es basa en un equip diligent i pragmàtic en una lliga en què no té cabuda el romanticisme sinó els resultats. Els punts són els que faran bona una temporada que ha d’acabar amb l’ascens. El preparador coneix a la perfecció aquest camí recaragolat i sap quines eines cal utilitzar per arribar a bon port.

El duel d’ahir a Tenerife, amb el contratemps d’un viatge el mateix dia pels tres falsos positius, va ser el millor exemple. L’Espanyol va fer un partit correcte en defensa. És un equip impermeable a la rereguarda i on no arriba la defensa sempre està atent Diego López, que va avortar l’única ocasió del Tenerife al cap de dos minuts. Segellada la porteria pròpia, un fet rutinari per a l’Espanyol, només calia encertar en els últims metres. Puado i Fran Mérida van gaudir de les millors ocasions, però l’equip no va trobar aquella finor necessària per emportar-se els tres punts. Però això és l’Espanyol, un funcionari aplicat que compleix quan li toca anar a l’oficina.

Hem jugat un partit en les condicions que no eren les millors i en el viatge que era el més llarg
Vicente Moreno
entrenador de l’espanyol
La categoria és complicada. Quan no es pot guanyar, és millor fer un punt. De moment anem en la bona dinàmica
Fran Mérida
migcampista de l’espanyol
Hem anat de menys a més. Ens ha faltat aquella finor en els últims metres, però quan no pots guanyar, cal donar per bo l’empat
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)