Crec que això em ve de les meves arrels africanes. Som gent que està contenta amb molt poc. La vida s’ha de gaudir i això és el que sempre m’han dit a casa, sobretot la meva mare. Hem de donar les gràcies per tot el que tenim. A la vida cal riure i tenir bon humor; és part de la meva filosofia de vida.

És fonamental. Si tens el cap ple de coses és impossible jugar bé. Si estàs amb bon humor i enfoques la vida de manera positiva tot t’anirà millor i facilita el procés de jugar.

La meva mare i les meves germanes; en definitiva, la família. La gent que tinc al meu costat, els que m’aguanten en els bons i els mals moments. I després, si li soc sincer, un dia de sol! He deixat Brussel·les per Barcelona, allà els dies són grisos i aquí són de colors.

Això també. M’he trobat un grup de companys fantàstics. Fem bromes, ens ho passem bé i riem moltíssim. A mi això em ve d’origen, soc una persona feliç, com li deia abans, no tinc cap motiu per no ser feliç.

Té un valor immens per a mi. És el més important que tinc, per sobre del futbol i de qualsevol cosa. Ho significa tot.

He crescut amb la meva mare i les meves quatre germanes petites. Tinc un altre germà, però només per part de mare, i no he crescut amb ell. El meu pare va marxar de casa quan tenia vuit anys i em vaig convertir en el cap de família molt aviat i amb totes les responsabilitats que això comporta.

Evidentment, aquesta experiència et marca de per vida i m’ha convertit en la persona que soc.

Una dona forta i de caràcter que ens ha donat una gran educació. Marxava a treballar cada matí i no tornava fins tard. La meva força és la família; és d’on trec tota la força. Aquesta és la raó per la qual és tan important per a mi.

Si li soc honest, no estava gaire contenta, però em va dir que endavant, que si era el meu somni que ho perseguís, amb una única condició: seguir amb els estudis i treure’m un diploma.

Està contenta i és feliç i això em fa estar encara més content a mi. Ja no es posa les mans al cap [riu].

El vaig donar a la meva mare, però no hi estava d’acord. Llavors em va dir que ho fiqués en un compte bancari perquè ningú ho toqués. Ara cada mes faig un ingrés.

La meva mare és molt catòlica, i també tota la meva família, però això és una cosa que em guardo per a la meva esfera personal.

No em molesta però no hi faig atenció. El que sigui o pugui ser ho he de demostrar sobre el terreny de joc. Allà és on s’escriuen les veritats del futbol.

Per a mi la trucada de l’Espanyol va ser un immens honor, i un orgull que un club amb la història d’aquesta entitat estigués interessat en mi. A més a més, un dels meus objectius, des de petit, era jugar a la lliga espanyola. Crec que la passió, la forma de jugar i com s’interpreta el futbol en aquesta lliga em beneficia.

La gent del club que em va transmetre la seva confiança i que creien en el meu joc. Estic en un gran club històric on puc evolucionar, millorar i créixer com a jugador. L’Espanyol m’oferia totes aquestes coses i va ser com un regal caigut del cel.

Quan passes per sobre d’un obstacle sempre aprens una lliçó. Mai surts de la mateixa forma com eres abans. Aquella lesió em va fer molt de mal i em va tocar de manera profunda. Era la primera lesió que tenia i va ser de les pitjors. Va ser un xoc, però m’ha ajudat a buscar una nova llum i una nova força, i molta gent m’ha ajudat pel camí, com ara els metges de la selecció belga. Aquesta lesió m’ha servit per ser més fort mentalment i físicament i ser més resistent als problemes.

Estic molt agraït a l’Espanyol i als meus companys per tot el que m’han ajudat aquesta temporada, però ja començo a pensar en el curs vinent. Aquest any he complert certs objectiu personals que tenia però en vull més. Soc una persona molt perfeccionista i ara penso en objectius majors, a aconseguir noves coses i assolir nous reptes i motivacions. He passat una primera etapa i ara vaig per la següent. El futbol, com l’entenc, és una evolució contínua. El futbolista d’avui és pitjor que el de demà.

Això demostra la qualitat humana que hi ha a la plantilla. Aquest és un molt bon vestidor i també explica la cohesió grupal que hi ha. Aquest és un equip amb majúscules. Tots som peons i constituïm un estat major que és l’equip, però l’aspecte mental, psicològic i les dinàmiques de grup també fan l’equip. Les bromes demostren el bon estat de salut d’un equip.

Jo no venia a transformar l’equip, venia a aportar el meu granet de sorra i donar un plus a tot el que tenia. Algunes coses són el meu bon humor, les bromes, la felicitat, però també esforçar-me sobre el terreny de joc, pressionar els defenses, fer gols. Al final, i de la manera com entenc el futbol, l’equip està per sobre de les individualitats i tots hem de donar el màxim i posar-nos al servei del conjunt i del grup. Tots aquests elements que li explico, on també incloc l’afició, són els que han fet la diferència, però la gent moltes vegades no ho veu.

Ells tenen una bona connexió amb mi i el que sento jo amb ells és el mateix. Tinc molta estima, molt respecte i admiració envers ells. La seva determinació aquesta temporada ha estat increïble i, fins i tot, en els moments més complicats no ens han deixat d’animar quan arribàvem a l’estadi. Ells ens empenyen, encara més, a donar el millor de nosaltres mateixos i tot el que fem és per ells.

[Riu] Sempre m’està picant i em busca les pessigolles, però al final acabo guanyant jo.

[Riu] Calli, Calli! Ja m’he adonat que és el mateix peix que menjo al Congo, on és un dels plats típics. L’altre dia parlava amb la meva mare i em va dir: “Aquest és el plat que faig moltes vegades i que t’agrada.” Vaig quedar amb un pam de nas, o sigui, que m’encanta el bacalao.

He de ser sincer, no he visitat res. M’he dedicat a integrar-me a l’equip, estar pendent en els entrenaments i concentrat en la vida privada. Només em relaxava tornant a casa, on tinc el meu germà gran. És l’únic que ha vingut. L’única distracció, alguns partits a la PlayStation i fer una volta al votant de casa. Res més. Volia entrenar-me i estar pendent del partit següent. Pensar en futbol.

El meu germà és qui em va empènyer a jugar a futbol. Tota la meva família és molt exigent, però en la crítica jo soc el més exigent de tots. Soc una persona molt centrada en el treball i, com li deia abans, soc molt perfeccionista i no m’agrada deixar res a l’atzar.

Melendo. És un jugador extraordinari, és molt bo. D’això n’he parlat amb Sergi (Darder). A mi m’ha impactat com juga, la seva visió de joc, i el més sorprenent és que no juga habitualment, és suplent.

M’estic esforçant a aprendre cada dia més paraules en castellà i català. La meva intenció és la propera temporada poder parlar d’una manera correcta.