No va ser amb una fuetada a última hora com la que li va propinar l’Elx, ni tampoc en la temporada que, per potencial, esforç i autoexigència, s’havia de pujar sí o sí. L’enèsima garrotada a Montilivi, però, ha tornat a coure molt. L’excel·lent trajectòria que havia traçat l’equip a partir de mitja temporada havia engrescat tothom, també els màxims responsables del club, que veien en el retorn a primera no només el remei per curar les ferides reiterades del passat, sinó també un baló d’oxigen per a l’economia de l’entitat. Es va arribar a veure tan a prop la possibilitat de regirar l’espiral de drames –el descens traumàtic confirmat en una altra tarda negra a Montilivi contra el Llevant, i la pèrdua de la final d’ascens contra l’Elx– que costa passar el dol. És el primer que s’ha marcat el club, que prefereix prendre’s un període, per breu que sigui, per digerir el cop. Al cap i a la fi, tornant a ser l’equip de segona A que més tard ha sabut on competirà la temporada que ve, el marge no té res a veure amb el de fa deu mesos.

Naturalment, la realitat del Girona a segona A és radicalment diferent de la que hauria viscut si la quarta final de play-off no hagués acabat, com totes les altres, amb drama. “Si puges ets un club de 60 milions i, si no, de 15; això ja ho explica tot”, resumia el president del consell d’administració del Girona, Pere Guardiola, entre la semifinal i la final. El club té en els màxims accionistes –el City Football Group, el magnat bolivià Marcelo Claure, que diumenge era a la llotja de Montilivi, i l’empresa de Guardiola– l’aval per assegurar no només la viabilitat de l’entitat, sinó per intentar fer projectes esportius potents, malgrat les garrotades. És en aquest marc que la junta general d’accionistes va aprovar al maig una doble ampliació de capital –una primera que ja va dur a terme de 4 milions d’euros i una segona que podia arribar a un màxim de 16 milions– com a eina de protecció. Però això no vol dir que l’ampliació permeti gaires alegries en la confecció de la plantilla, perquè primer s’havia de contrarestar una previsió de pèrdues de 8 milions en el pressupost i l’excés en el límit salarial de la plantilla que li ha permès LaLiga aquesta temporada. Per fer una plantilla competitiva, el club s’haurà de tornar a ajustar en el pressupost, res a veure amb el de la primera temporada després del descens de primera. És probable que torni a explotar no només les cessions, sinó les apostes per futbolistes joves, com els que han marcat un camí aquest curs.