La temporada passada, l’RCDE Stadium es va convertir en un fortí per a l’Espanyol. Dels dinou partits de lliga que els espanyolistes van jugar a casa, només en van perdre quatre, contra l’Atlético, l’Elx, el Sevilla i el Rayo. Les tres últimes derrotes es van produir en la recta final del campionat, quan les coses es van començar a tòrcer. A més, també van aconseguir esgarrapar bons resultats contra grans rivals, com una victòria contra el Madrid, o empats contra el Barça i el Sevilla. Aquesta situació difereix molt de la que s’està vivint en aquest inici de curs. I és que l’Espanyol encara no sap el que és guanyar a Cornellà-el Prat. Tres partits i tres derrotes. El Rayo, el Real Madrid i el Sevilla són els tres equips que s’han endut els tres punts del feu espanyolista. L’última, dissabte contra el conjunt andalús. Dos errors monumentals de Leandro Cabrera van regalar la primera victòria de la temporada al Sevilla, que arribava a Cornellà immers en una crisi de resultats, amb només un punt de dotze possibles.

El central blanc-i-blau, que abans del partit va rebre una samarreta commemorativa pels seus 100 partits amb l’Espanyol, no va tenir el seu dia. En el primer gol, que va arribar en el segon 43 de partit, Lamela va superar en cursa Cabrera i després va fer passar la pilota per sota les cames d’Álvaro Fernández i va anotar el primer. El mateix futbolista blanc-i-blau va aparèixer en la imatge de la tercera diana sevillista. De manera incomprensible, el central va deixar de lluitar una pilota dins de la seva àrea i Carmona va marcar sense oposició. Uns errors que es van pagar cars, perquè l’Espanyol, contra corrent, ja no va ser a temps de remuntar un partit que se li va fer costa amunt, amb un 0 a 3 en només 45 minuts.

Contra el conjunt de Lopetegui, l’assenyalat va ser Cabrera, però la realitat és que aquest curs l’Espanyol s’està mostrant molt feble al darrere, concedint massa ocasions i facilitats al rival. Els de Diego Martínez ja han encaixat deu gols en cinc partits. Unes dades que han de preocupar, i molt, si volen capgirar aquesta dinàmica i començar a sumar de tres en tres, sobretot a casa, on s’han de tornar a fer forts.

L’última vegada que es va viure una situació idèntica va ser la temporada 2019/20, curs del descens. Ara, però, les sensacions són ben diferents. Hi ha un entrenador que porta les regnes i que ha aconseguit que tots els jugadors interioritzin la fe i la lluita incansable fins al final.