Futbol/ Champions

Champions League

Un desafiament al sistema

Amb un segell tan propi com pur, l’Ajax torna a recuperar l’elogi del món quan els equilibris del negoci semblaven arraconar-lo

“El més increïble és com entenen el joc, com veuen l’espai i el temps sent tan joves”, ha dit Del Piero

Deia Fidel Castro que la revolució és una lluita entre el passat i el futur. I en el present que li toca viure, l’Ajax apareix puntual per intentar trencar la inèrcia d’un sistema que l’empeny cap a l’abisme, i que l’arracona d’una forma que fins fa poc semblava inevitable. Encasellat entre la llei Bosman i el desig d’una superlliga europea restringida a aquells que senten dominadors del mercat i de les normes del joc, compareix de nou la irreverència d’una institució acostumada a modificar conviccions que semblen absolutes, d’un club que va canviar la mirada del futbol amb els ulls de Johan Cruyff en la dècada dels setanta i que va guanyar una copa d’Europa l’any 1995 amb un gol d’un noi de tan sols 18 anys.

Avui, de nou l’Ajax es mira en la història i desafia les lleis d’un ecosistema cada vegada més agressiu i aspre. Com si per gràcia divina, com si la pilota tingués mecanismes propis per reivindicar la seva essència, dels canals d’Amsterdam torna a emergir una aroma única, la puresa d’un joc capaç de desafiar estructures de poder en què el múscul econòmic intenta crear equilibris nous i impermeables a moments, resultats i estats d’ànim. Però mentre el curs del negoci l’arrossega cap a una desembocadura on és difícil surar, l’Ajax neda contra corrent, amb el coratge que li dicta el seu mirall. “El primer que et diuen en aquell club és que si ets tímid aquest no és el teu lloc”, escrivia diumenge passat a El País Jordi Cruyff, que també ha reconegut que al seu pare li encantaria l’Ajax actual. Un equip que transpira llibertat i que recupera tot allò que destil·la la seva samarreta, amb futbolistes com De Ligt, De Jong o Van de Beek que, en l’era dels tòpics, són capaços de pregonar a viva veu quan han fet un mal partit o que fins i tot desemmascaren secrets de vestidor. “Abans del partit li havia dit a De Jong que marcaria de cap el gol de la victòria. Quan ens han xiulat el córner, ell m’ha dit que era el meu moment”, va desxifrar De Ligt, puntual a la seva promesa per deixar la Juve en una cuneta on ja feia dies que jeia el Real Madrid, i que també aquesta temporada ha tastat el Bayern, tres dels clubs que aspiren a impulsar l’exclusiva superlliga, on no hi ha lloc per a les sorpreses. Tots tres de genolls davant la rauxa d’un equip farcit de sang incipient, d’una tècnica refinada i d’una dinàmica col·lectiva que només s’expressa quan un ha begut de la mateixa font, d’una deu on també han caigut els seus arquitectes, des d’Erik ten Hag, impactat pel seu contacte amb Pep Guardiola al Bayern, fins a Marc Overmars i Edwin van der Sar, membres de la lleva del 95 i ara responsables d’un èxit que ja ha seduït el món sencer. “El que més impressiona no és la capacitat per treballar o les seves virtuts tècniques, que són excepcionals: és la comprensió del joc que tenen i la capacitat per llegir l’espai i el temps de forma puntual sent tan joves”, va disparar dimarts Alessandro del Piero, just després de veure la caiguda de la seva Juve. “Són espectaculars i, encara que la Juve era molt favorita, no és cap sorpresa. Mereixen la semifinal”, va exclamar també Sergio Busquets, encara als budells del Camp Nou després d’eliminar el Manchester United.

L’Ajax torna a estar sota la mirada del planeta, conscient que ho fa des d’una òptica capaç d’enamorar unes masses que cavalquen cap a una direcció oposada. “Sabem que no podem competir econòmicament amb clubs com el Madrid o la Juve, per això n’hi ha per estar molt orgullosos de la feina que hem fet aquests últims anys”, ha confessat Van der Sar. “Haver batut equips d’aquesta dimensió és extraordinari. I amb l’estil de futbol amb què ho hem fet n’hi ha per estar orgullós”, va afirmar Overmars, que va haver de donar la raó a Louis van Gaal, agosarat quan fa mesos va exclamar que aquest Ajax li recordava el seu dels noranta i que podia assolir les semifinals de la Champions: “Al principi li vaig dir que no era realista el que deia; de fet, li vaig dir que era impossible.”

Però, una vegada més, el futbol desterra l’apel·latiu impossible i es penja a les espatlles d’un grup de joves que encara no han perdut la innocència. “Quan ets un nen comences a jugar per aquestes coses, aquesta és la demostració que no tot en el futbol està en venda”, va exclamar a Torí De Ligt en un missatge contradictori, conscient que aquesta és una guerra en constant desavantatge, que Frenkie de Jong serà història del club l’estiu vinent i que ell mateix abandonarà a la seva sort un Ajax que, malgrat tot, és un crit contra el sistema, i que torna a estar entre els millors d’Europa quan no se l’esperava.

22
anys
feia que l’Ajax no posava els peus en una semifinal de la Champions League. El 1997 va caure eliminat a mans de la Juve, precisament la seva víctima en els quarts del 2019.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.