Després d’un temporal ve la bonança, diu el refrany, i sembla que sí, que en el Girona, el mal temps ha escampat i que ara es viuen dies de calma. El tortuós inici de curs, amb l’ascens contra l’Elx acabat de perdre, una plantilla indefinida i provisional, i les baixes succeint-se l’una darrere de l’altra, podia haver hipotecat l’esdevenir de l’equip en el campionat, però el grup orientat per Francisco Rodríguez ha mantingut el tipus i es troba ara en una situació còmoda. Passades 17 jornades, el conjunt blanc-i-vermell, sense cap altre objectiu abans de començar la competició que no fos la permanència, té 27 punts, els mateixos que acumulava a aquestes alçades la temporada passada, quan, amb un pressupost molt més alt, sí que s’havia marcat pujar. L’escenari, però, és molt diferent, ja que si aleshores aquella quantitat de punts es percebia com insuficient, ara és un èxit, tenint en compte les inclemències que han afectat un quadre que aspira aquesta tarda contra el Rayo Vallecano a accedir als llocs de play-off.

A l’enfrontament hi arriba embalat, després d’encadenar tres victòries claus per continuar ara en aquest moment balsàmic, i una quarta seria un altre gran pas. I és que un triomf contra el conjunt madrileny significaria per al gironí instal·lar-se en una dinàmica positiva, reforçar-se a tots els nivells i, en la classificació, l’impulsaria fins a la sisena posició i se situaria en uns llocs de promoció d’ascens que no ha olorat des que va començar el campionat. Sumar tres punts, a més, implicaria, de retruc, tornar a encadenar quatre triomfs seguits en la lliga, cosa que en l’entitat de Montilivi no passa des de fa quatre anys, en la temporada 2016/17, quan es va pujar a primera divisió. L’equip blanc-i-vermell té avui, doncs, una oportunitat important per treure el cap i deixar-se veure a la zona alta.