Casals, obligat a convocar eleccions a la FCF després de la dimissió de 15 directius
Jordi Casals es queda en minoria en la FCF després de la dimissió conjunta de 15 directius
El president se sent traït, lamenta no haver fet prou neteja i afirma que es tornarà a presentar
Subies s'entreveu el seu rival i ara ja podria tenir sota el seu control uns 450 vots
Al principi de gener, es constituirà la junta gestora i les eleccions podrien ser el dia 9 d'abril
«És una punyalada trapera al nostre programa. M'he quedat molt sorprès. El futbol català no es mereix unes altres eleccions»
«La decepció és molt forta amb Subies i Llaó. El primer ve d'una junta anterior, i potser no vam fer prou neteja. El segon no crec que pugui dormir gaire tranquil»
«Crec que Subies vol ser president. I si ho vol ser, haurem d'anar a unes eleccions perquè em tornaré a presentar»
«Segur que darrere d'això hi ha algun exdirectiu de la FCF que no ha assimilat que va perdre unes eleccions»
«Quan vam entrar en la FCF, es pagaven uns 100.000 euros a diaris i ràdios. Vaig ordenar no pagar-los més i mirin quin tracte he tingut»
La federació catalana de futbol mereix, per historial, ser comparada amb una república bananera. Ahir, la dimissió de quinze dels seus directius, amb el vicepresident Andreu Subies al capdavant, va deixar Jordi Casals en calçotets i l'obligarà a convocar eleccions en un termini no superior als tres mesos. Una «ganivetada trapera», com la va qualificar el mateix president, que va arribar amb el Catalunya-Hondures encara calent i a poques hores de finalitzar el 2010. Si algú volia que a Casals se li indigestessin els torrons, ben bé que ho ha aconseguit.
El president va poder confirmar la notícia ahir al matí just entrar per la porta de la federació, però a Montjuïc, la nit anterior, ja no feia bona cara. Els rumors corrien com la pólvora. La rebel·lió estava orquestrada des de feia temps i només era qüestió de fer el pas endavant. A Andreu Subies i Josep Llaó, els dos principals «infidels» en la trama, se'ls va afegir Jordi Mestre, el directiu designat pel Barça en la federació. La seva carta de dimissió ha estat, segurament, la que ha fet decantar la balança: per poder tombar Casals es necessitaven les dimissions del cinquanta per cent dels directius (eren un total de 27) més un. Els directius adjunts, que completen la directiva de 32, no tenen dret a vot dins la junta.
Casals, que ahir es va rodejar dels seus homes de confiança (Madolell, Borja Rovira, Àlex Cerdà, Lluís Dorado...) va sortir del pas afirmant que el futbol català no es mereix un altre procés electoral, però que ell es tornarà a presentar: «Compto amb la confiança dels clubs i de la resta de companys de la junta.» Acte seguit, es va referir a les dues persones que han capitanejat el motí. De Subies va dir: «Ja feia temps que estava planificant alguna cosa i, pel que sembla, vol ser president de la federació», mentre que de Josep Llaó es va preguntar «si podrà dormir tranquil aquesta nit». La postura de Jordi Mestre també el va sorprendre molt, si bé creu que «és una decisió personal seva, i no pas del Barça»: «El que m'ha estranyat és que no m'hagi telefonat per dir-me'n res. Intentaré posar-me ràpidament en contacte amb Sandro Rosell per saber la seva opinió.»
El poder de Subies.
Fins a la primavera, doncs, el futbol català estarà un cop més potes enlaire. Sant tornem-hi, que no ha estat res.
Publicat a
Notícies
Dilluns,10 juny 2024