El Nàstic va tenir ahir l'eficàcia que ha trobat a faltar aquesta temporada i, sense tanta possessió com en els últims partits, però amb més verticalitat i verí, va derrotar el Salamanca en un partit clau. Els tres punts, contra un rival directe al qual, a més, supera en el goal average particular, permeten als grana sortir de la zona de descens després de disset jornades al pou. En la primera meitat, el Nàstic no va aconseguir donar continuïtat al joc, va ser bastant irregular, però va tenir la sort de marcar abans de la mitja hora, quan Morán va provocar un penal per mans de Sito Castro –el defensa va interceptar la centrada del madrileny amb les mans desenganxades del cos, per bé que sense voler– que va transformar Borja Viguera (27'). En la segona meitat, l'equip de Joan Carles Oliva va cedir terreny al Salamanca, que va tenir més la pilota i per això el Nàstic no va poder estar mai tranquil. Ahir, però, estava més endollat en els últims metres i Powel, en una acció de velocitat i potència culminada amb tranquil·litat, va sentenciar el partit (77'). Per primera vegada en tres mesos el Nàstic feia dos gols en un mateix partit. L'últim precedent va ser el 0-2 a Tenerife i, a casa, cal buscar-lo en el primer partit de la temporada, ja fa cinc mesos contra el Girona (2-0). Els gols van molt cars a Tarragona, però ahir l'equip d'Oliva, per fi, es va firar.

El Nàstic va començar el partit poc dinàmic, poc fluid. El Salamanca, en canvi, trobava espais al darrere del doble pivot grana que Mario Rosas i Quique Martín intentaven aprofitar. Els grana, però, més verticals, van començar a trobar forats, especialment per la banda dreta, amb Álvaro Rey, però els faltava convicció en l'última passada. L'afició, conscient de la importància dels tres punts, animava l'equip amb la més mínima excusa. El bon treball de Viguera –formava el duet atacant amb Felipe–, endarrerint la posició per buscar la pilota, i la mobilitat de Morán eren els arguments dels grana. Així van arribar bona part de les accions ofensives dels tarragonins, a més del primer gol.

Viguera portava bona part del pes ofensiu del Nàstic, i per això la seva lesió, i el relleu obligat per Powel, no era una bona manera de començar la segona meitat. Amb l'holandès fixat com a referència ofensiva i amb Felipe, més endarrerit, sense la capacitat d'acaparar joc de Viguera, el Nàstic va retrocedir, va cedir la pilota al Salamanca i va atacar amb comptagotes. El Salamanca, però, és un equip tocat al qual la caiguda lliure que experimenta –la d'ahir va ser la desena derrota consecutiva– l'afecta moltíssim. Mancats de convicció i de confiança, els jugadors castellans feien poca cosa més que centrades més o menys intencionades però mai ben acabades. La millor ocasió del Salamanca va ser un rebot al cos de Sergio Díaz que Rubén va desviar amb grans reflexos. Era l'habitual aturada providencial del porter aragonès. Però encara que el Salamanca no semblés gaire perillós, el partit no estava controlat perquè el Nàstic tenia poc la pilota. La va tenir, però, l'estona suficient per marcar el segon gol i sentenciar. I que l'efectivitat d'ahir tingui continuïtat per allargar la reacció.