—Com assumeix la situació?

—«És dur, això de no jugar i estar aquí només entrenant-me, però també se n'ha de fer la lectura positiva. Estic aprenent coses noves. Vinc d'una categoria més baixa i m'enfronto a una en què he de fer un pas més. És dur no jugar, però intento treure coses positives de gent amb més experiència. És qüestió d'anar-ne aprenent.»

—En el filial de l'Athletic, ho jugava tot. Pensava que aquí tindria la porta tan tancada?

—«Sempre penses a jugar, com a mínim algun minut. Però són les circumstàncies que s'han donat i s'ha de tirar endavant. No et pots desanimar perquè en qualsevol moment el mister et pot necessitar i has d'estar bé, preparat.»

—Quan es va començar a adonar que no tindria lloc en l'equip?

—«Venia amb la il·lusió de jugar, però vaig anar veient que hi ha companys que ho fan bé i que em tocava passar a un segon pla. Però sé que he de continuar treballant per quan arribi l'oportunitat.»

—Hi ha un salt molt gran, entre segona B i segona A?

—«Quan parlo d'aprendre'n, em refereixo als jugadors i al tipus de joc. Tot ha canviat. A Bilbao, era el més veterà de la plantilla i em tocava ajudar els que anaven pujant, que eren més joves. Aquí, és al revés. Hi ha gent que ha jugat en aquesta categoria, i fins i tot a primera, i és bo aprendre'n.»

—Té dos anys més de contracte a Montilivi. Es veu capacitat per fer-se un lloc en l'equip?

—«Sí, per descomptat que sí. Aquí hi ha molt bons jugadors però no em sento inferior a ningú.»

—Es resigna a acabar la temporada en blanc?

—«No. Sempre hi ha il·lusió que arribi el dia.»

—Amb el tècnic, hi ha parlat?

—«L'altre dia hi vaig parlar i em va dir que estigués tranquil, que no em desanimés i que continués treballant.»

—No va viatjar a Salamanca tot i l'absència de Tébar, un altre pivot. Li va fer mal?

—«Sí, em va saber greu. No és que em desil·lusionés, però sí que penses: ‘Si no entro ara, quan ho faré?' Però ho he d'assumir i treballar amb tranquil·litat. És l'única cosa que puc fer.»