“Isaac Becerra ha estat el seu millor jugador, amb unes aturades espectaculars.” Ho va pronunciar Manolo Herrero (Jaén) a la sala de premsa. No és el primer entrenador que ho fa. Ni el segon. El Girona està caminant a pas de tortuga, i encara té sort de l'estat de gràcia de Becerra, que s'ha convertit en una peça fonamental de l'equip i en un dels porters que més solen destacar en la categoria. I això que va arribar a Montilivi de puntetes, després d'uns quants anys sense gens de continuïtat, als filials de l'Espanyol i el Madrid. Ara, del tot consolidat sota els pals de Montilivi i en la categoria, Isaac Becerra vola molt alt. I amb 25 anys, té un bon camí per recórrer.

El porter de Santa Coloma de Gramenet sol relativitzar els seus mèrits. “Em limito a fer la meva feina. Quan el rival et colla i té ocasions, el porter hi és per intentar que no marquin”, assegura. Ni ell dubta, però, a l'hora de valorar que viu el seu millor moment: “Sí, sens dubte. Crec que estic fent una sèrie de partits força bons i a un nivell molt alt. És la línia a seguir, i a esperar que arribi la victòria.” Becerra atribueix a la continuïtat el seu creixement: “És molt important que et demostrin confiança i et donin partits. No és el mateix jugar un partit de tant en tant que fer-ho cada setmana.” Tot li va canviar quan Rubi, de cop i volta, va apostar per ell en detriment de Dani Mallo en la fase decisiva de la temporada passada, amb l'equip lluitant per pujar a primera. “He de donar les gràcies a la gent que va apostar per mi. L'any passat Rubi, i aquest, Ricardo primer i Javi López després. M'estan donant la continuïtat que m'agrada tenir, i intento agrair-ho amb actuacions bones i ajudant l'equip”, diu el porter, que ha rebut 31 gols en els 25 partits de lliga (tots) que ha disputat.

El rendiment destacat del colomenc arriba tot just en la seva primera temporada completa consolidat com a jugador professional, i a una edat (25 anys) òptima. És fàcil pensar que més d'un club s'hi hagi estat fixant. “Ara mateix no hi penso. Només penso a salvar-nos, a guanyar cada setmana. El que hagi de venir, ja vindrà”, apunta Becerra, que l'estiu del 2012 va firmar un contracte per dues temporades amb el Girona. Quan Rubi li va donar la batuta, el club no va fer el pas de renovar-lo. I ara, tot i que fa temps que és una prioritat de l'àrea esportiva –ja s'ho havia plantejat Sergi Raset, i també ho intenta Oriol Alsina–, fa la sensació que al club cada cop costarà més retenir un jugador que hauria de ser un dels seus actius principals. “De veritat que no hi dono gaires voltes. Només penso a competir bé. De la resta, parlant ens podem arribar a entendre.” El club li ha fet una proposta de renovació a l'alça, que respongui al pes que ha agafat a l'equip. “Estem en negociacions, però ja n'acabarem de parlar més endavant”, explica el porter, que no es tanca la porta de continuar a Montilivi, entre altres coses perquè és on ha trobat els minuts que tant temps feia que buscava. “Jo vull continuar jugant. Aquí o on sigui. S'ha de valorar tot, però crec que és millor jugar en un equip una mica de menys nivell, quant a categoria, que no pas ser suplent”. En qualsevol cas, Becerra té molt clar on vol arribar: “Des que tenia 9 anys, sempre he pensat i treballat per arribar a primera. Això ho tinc claríssim. És l'objectiu que vull aconseguir. No sé si tardaré un any, dos o tres, però hi vull arribar.”