La Grama, tocada de mort
L'entitat colomenca va certificar el descens de categoria diumenge, i abandona les divisions estatals per primera vegada en 28 anys
La crisi econòmica i els embolics immobiliaris, una creu per al club
Amb el descens de la UDA Gramenet, el futbol català queda orfe d'un dels representants en les categories estatals més carismàtics de sempre. Amb certa addicció als finals dramàtics, la desgràcia que ha acompanyat sempre els colomencs no és ni comparable amb el futur desolador que l'espera: és un club sense socis, sense camp, sense futbol de base, amb només tres equips (el primer, el filial i el femení) i amb un deute de quatre milions d'euros jugant a primera catalana.
El conjunt colomenc ha estat la viva mostra d'una pràctica habitual: com les influències polítiques han acabat destrossant un club de futbol. “Jo mateix vaig dimitir per les inferències polítiques”, afirma l'expresident Gregorio Génova, “però tothom n'ha tingut”. “Les subvencions et fan ser dependent”, diu.
El 1986 va ser l'últim que els colomencs van jugar en categories nacionals. El 1980, Antonio Morales va agafar les regnes de l'equip i el va dur fins a la segona B la temporada 1993/94. “Vam crear un club de futbol amb gent de futbol. Vam pujar categories i vam formar grans jugadors”, afirma Morales. L'èxit de la gestió, basada a enfortir el futbol de base, va tenir els punts àlgids en les set promocions d'ascens a segona A. Al principi del segle XXI, la Grama es passejava constantment en els mesos de maig i juny per diversos camps d'Espanya ensenyant el nom de Santa Coloma. I amb l'equip, membres del consistori seient als llocs preferents de la llotja.
Cas Pretòria
El municipal de Santa Coloma es va convertir en un caramel per als constructors en els primers anys del segle XXI gràcies a la privilegiada situació –al costat del cinturó que vertebra l'àrea metropolitana de Barcelona i al costat d'una parada de metro–. Es va plantejar l'enderrocament del municipal per fer-hi un El Corte Inglés, tal com va recollir el sumari del cas Pretòria, destapat el 2009. Aquest va ser el punt de partida de la successió de presidents que va patir l'entitat des del 2003 fins a l'actualitat, vuit en onze anys. Les pressions de l'exalcalde Bartomeu Muñoz van provocar una desfilada contínua de presidents que, sense ser homes de futbol –la majoria eren empresaris i alguns d'ells de la construcció–, van portar una mala gestió del club.
Els números van deixar de sortir. Pràctica habitual també d'altres entitats, es van fer pressupostos irreals. “Jo mateix vaig reduir pressupostos d'1,6 milions d'euros a 1 milió perquè no veia com un club a segona B podia generar aquests diners”, reconeix Génova, que va ser al club una temporada i mitja (2007-2009).
“Hem aprovat un pressupost d'1,6 milions d'euros i només veig que en puguem aconseguir uns 700.000”, afirmava el tresorer de l'entitat en aquella època. El club confiava en les habituals aportacions de l'Ajuntament, que a poc a poc anaven deixant de rajar. I més quan Bartomeu Muñoz, el 2009, va ser imputat pel cas Pretòria. Així es van anar generant milers i milers d'euros de deutes a la Seguretat Social, a jugadors, etc., mentre, ja en plena crisi econòmica, es buscava un àngel de la guarda que tragués el club de la ruïna.
El cas Thompson
I en aquest context, s'emmarca l'aparició d'un dels capítols més infames de la història del futbol català. Vicente Ferrer, que s'ha negat a parlar per al diari, va portar un inversor suec que va acabar sent un estafador. Antonio Pastor, el nom real de Tony Thompson, va malmetre la imatge de la Grama, afectada per la manca d'ingressos.
Aquella va ser una mostra més de l'espiral destructiva, en una ciutat sacsejada per la corrupció. Durant els últims anys, el club ha anat perdent socis –dels 2.800 de l'any 2000 s'ha passat als 80 d'enguany– i els impagaments s'han anat succeint. A més, en el curs passat, va vendre el potent futbol de base a la FP Hermes de l'Hospitalet, i la concessió del municipal ha quedat a les mans d'un nou club (FE Grama), que, amb la ciutat recuperada, pretén rehabilitar-ne el futbol.
Poques esperances per a la recuperació
“Un equip amb quatre milions d'euros de deute i a 1a catalana?”, es pregunta retòricament Antonio Morales, expresident. La solució a la situació de l'entitat es veu quasi impossible. “La vaig proposar quan vaig marxar. Amb tots els deutes, el més fàcil era fer una refundació, com van fer el Terrassa i el Lleida; ara la FEF no ho permet”, diu l'expresident Génova. “Com no vingui algú amb un xec, ho veig complicat”, afegeix Morales.
El futbol a Santa Coloma, però, no ha mort. Existeix la Fundació Esportiva Grama, creada per Antonio Morales. “Tenim entre 400 i 500 nens i tenim la intenció de fer un sènior que
pugui competir”, afirma Morales, que ha engegat el projecte amb la mateixa gent que va enlairar
la Grama a finals del
segle XX.
