“Ens hi va el nostre futur”
“Migue” González Capità del Girona
Poques persones del vestidor, segurament cap altra, poden entendre com Migue què significaria per al Girona perdre la plaça de la Lliga de Futbol Professional que tant va costar d'obtenir. L'autor del gol de l'ascens contra el Ceuta les ha viscut de tots colors a Montilivi. Titular el 19 de juny del 2010, en què el Girona es va salvar de miracle, el vallesà afrontarà gairebé quatre anys després un partit similar. Quedarà una altra jornada, però no hi haurà res a fer si l'equip no s'endú el triomf de Ponferrada. “Ho hem d'aconseguir, sí o sí. O guanyem, o ens posarem tots a plorar. Ells amb l'empat en fan prou, i nosaltres hem d'intentar transmetre al camp la necessitat de punts”, explica el central.
Amb un missatge propi de capità del grup, Migue insta l'equip a demostrar des del primer minut que estan ben vius: “La gent està convençuda i ho donarà tot. Després, en un partit poden passar moltes coses. Però hem de sortir amb el punt de ràbia, d'actitud, i anar a buscar el gol. I si arriba, voler el segon”. Migue assumeix la pressió que suposa jugar amb l'amenaç del descens matemàtic en funció del resultat: “En som conscients, però no hi hem de pensar. Hem d'intentar tenir el domini del joc i aprofitar la qualitat de jugadors importants. S'ha d'anar a buscar el partit. No podem escollir perquè no ens val res més. Hem d'anar a fer els tres punts. Ens hi va la vida, el nostre futur, individual i com a equip. Tots sabem el que ens hi estem jugant”. A cap jugador li agrada apuntar-se un descens al currículum. I a nivell col·lectiu Migue sap que baixar a segona B obriria un panorama molt ennuvolat a Montilivi: “Com a club, tal com van les coses, el descens seria molt traumàtic”.
A espatllar la festa
El Ponferradina va fer un pas de gegant cap a la permanència amb el triomf per la mínima al camp del Jaén, que ho tenia tot preparat per celebrar la continuïtat a segona A i es va endur un bon clatellot. Ara, el conjunt del Bierzo aspira a acabar de fer la feina dissabte i convertir el partit en una festa amb els seus aficionats. La missió del Girona és aconseguir el mateix que van fer els de Claudio Barragán a Jaén. “Espero que els condicioni el fet que els valgui l'empat. A nosaltres, ens hi va la vida. I cada disputa, cada xut, cada acció, l'hem de viure amb la màxima intensitat. Con en altres partits enrere o, si fa falta, una miqueta més”, exposa Migue. El Ponferradina es podria arribar a salvar encara que perdés, i en qualsevol cas tindria una altra oportunitat (tot i que en l'última jornada visita el Las Palmas). “Seria diferent que ens la juguéssim tots dos. Ells poden sortir amb un punt de confiança. És clar que voldran guanyar, però això ho tenen, al cap. Ho saben, que tenen un altre partit”, diu el capità, que va ser suplent dos partits –després de jugar senceres les 36 primeres jornades– abans de recuperar el lloc en l'onze (amb Chus Herrero descartat per viatjar a Huelva) en les dues últimes jornades. Amb 3.433 minuts, només el supera (per un minut) el porter Isaac Becerra.
