És una aposta de la delegació. Creiem que durant aquests tres anys ens hem treballat molt el territori i els clubs comencen a confiar en nosaltres. És una manera de dir que som una delegació forta, com ho és Lleida [territori del president Subies] o com ho havia estat Girona en l'època de Jordi Roche.

Sí, però hem anat recuperant terreny. Almenys hem visitat el 90% dels clubs, entre els subdelegats i jo. Per aquesta assemblea, he estat personalment amb 124 presidents, per explicar-los la principal novetat, el portal del federat, i per demanar-los que ens vinguin a donar suport.

Crec que és el canvi més important que hi haurà a la federació en vint anys. Primer, per treure responsabilitat a les juntes directives, perquè és complicat que al principi de temporada tinguin diners per pagar-ho tot. Després, pel president de cada club, per si hi ha algun cas del qual hagi d'assumir la responsabilitat.

Sí. A partir de l'1 de juliol, els federats es poden començar a donar d'alta. I qui no ho hagi fet, no podrà jugar el primer amistós de pretemporada. Ja ho hem anat explicant i els estem donant molta informació.

També és molt important tenir un contacte directe i un control de tots els afiliats. A través del portal del federat, se'l podrà informar de si està en baixa mèdica o si està sancionat. I se'l podrà tenir al dia de qualsevol esdeveniment. Serà una eina entre la federació i el jugador. Res de fòrums, de contactes entre jugadors.

No, n'ha de tenir igualment. El comitè de competició, per exemple, enviava les sancions al club, i ho continuarà fent. Però a partir d'ara també ho rebrà el jugador de manera individualitzada. El jugador podrà accedir al portal a través de qualsevol dispositiu. I un cop activada la mutualitat, el club ja li podrà gestionar la fitxa, que és un tràmit.

No. Hi ha novetats, com ara una lliga de futbol 7 d'amateurs que començarem. No de veterans, sinó d'amateurs, amb la idea que, si un club no té prou jugadors per fer un equip federat d'11, en pot fer un de futbol 7, orientat a jugar entre setmana.

Ens va costar molt dur-la a Montilivi, tant al Girona com a la delegació. Va ser una aposta del territori important i va ser decebedor veure com estaven les graderies. No diria que hagi estat un problema federatiu. No és el mateix anar a veure un Barça B-Espanyol B que els primers equips.

Per això s'ha fet aquest nou format, la diferència entre la copa Catalunya amateur, fins a primera catalana, i l'absoluta. Per l'amateur, és un avenç perquè no hauran de pagar àrbitres i hi haurà incentius per superar eliminatòries.

Per donar-hi importància, hem de fer la final la mateixa temporada que s'està disputant. Els campions de primera catalana, que seran a tercera, comencen la lliga molt aviat. I això ja ens impedeix situar-hi la final de la copa Catalunya amateur. Volem donar importància als equips modestos.

L'amateur és obligat jugar-la. L'altra, encara no, però també hi obligarem.

Estic molt il·lusionat amb la feina que faig i difícilment canviaria això per la feina d'entrenador. Pel contacte amb clubs, amb els presidents, els entrenadors... Fer feina per al futbol gironí és agraït, m'agrada molt.

Vaig arribar a entrenar el Manlleu juvenil de preferent, el Tossa de primera regional, i era president de l'EF Arbucienca. I vaig ser delegat de la federació durant dos mesos, però em vaig comprometre que a final de temporada ho deixaria tot i em dedicaria a la delegació.

No, però tenia molt clar de deixar la resta per centrar-me en aquesta tasca. No hi ha cap norma que ho impedeixi.

I tant. És fantàstic. És el millor que ens podia passar, per tot el futbol gironí. Cada setmana podrem veure partits molt importants.

És qüestió de compromís del club. Si saben fer bé la feina i es busquen el seu lloc, és clar que difícilment ompliran l'estadi, però han d'intentar atreure la gent de tota la demarcació.

El més important en aquesta situació és que se sàpiga distingir bé que són dues entitats diferents. Si no fos així, podrien tenir problemes. És fonamental reflectir que són dos clubs totalment diferents, que ells dos sàpiguen què són, i que ara són rivals. Potser al mateix camp, però dues entitats totalment diferents.

Hi han de reflexionar ells, i crec que s'hauria de replantejar el tema. Si hem de veure que són dues entitats diferents, s'ha de reflectir, des del més petit fins al més gran. És impensable que un Alcorcón i un Leganés tinguin acords en el futbol de base. És un tema per reflexionar-hi.

Per al futbol modest és molt important veure com un equip com el Llagostera, fent la feina ben feta, pot assolir fites importants. No dic les mateixes, però sí arribar a tenir objectius ambiciosos.

A la demarcació, la gent no és del Girona. Del Barça, del Madrid o de l'Espanyol. És un canvi de mentalitat que ha de fer tothom. Hem de ser del Girona. És dels equips que fa més anys que són a segona A, i és el moment de donar-hi el màxim suport. A partir d'aquest any, cadascú serà lliure de si tria el Girona o el Llagostera, però hem de donar suport als que han d'estar més amunt.

No, al contrari. És dels anys amb menys impagament arbitral. I amb molts més afiliats en futbol formatiu que altres anys. Potser sí que hi ha un retrocés petit a quarta catalana, però el superem de sobres amb les afiliacions de canalla. Tampoc el futbol és un esport car. És dels més barats que hi ha.

Per descomptat. A la meva època d'entrenador, hi havia jugadors a primera regional que cobraven 700 o 1.000 euros. Això ara és impensable. Ara com a molt aquestes quantitats es deuen pagar a tercera divisió, i encara. Això ens ha donat l'avantatge que els clubs es poden igualar una miqueta. De mica en mica, si un club va fent la feina ben feta, hem d'anar creixent.

És la solució del futbol amateur i semiprofessional, i crec que fins i tot del professional. La clau és apostar per la gent de casa.