Aquesta la devem a l'àrbitre
Dos penals a favor, el segon inexistent, decideixen una victòria tan increïble com injusta del Girona
En un dels seus pitjors partits, els gironins segellen la permanència matemàtica i s'acosten a només un punt del líder
Després de rebre el 2-1 quan l'1-2 semblava més a prop, el Numància va acabar amb nou jugadors per les expulsions de Gaffoor (82') i Ripa (86')
Si allò que diuen que els arbitratges sempre s'acaben compensant, que el Girona es prepari per rebre una ensarronada de les que són sonades abans no s'acabi la temporada, perquè els tres punts d'ahir els deu a González Fuertes. El col·legiat asturià ja havia encarrilat la victòria local amb un penal dubtós de Juanma sobre Mata en la primera part (29'), però va acabar decantant del tot el triomf gironí quan va assenyalar per segona vegada el punt fatídic després d'una falta inexistent de Julio Álvarez sobre Sandaza (80') en un tram final que va ser autènticament surrealista. Perquè després del 2-1 –Sandaza no va perdonar des dels onze metres–, el Numància encara va perdre dos jugadors per expulsió: primer va veure la vermella Gaffoor (82') i poc després, Ripa (86'). I malgrat ser onze contra nou, Montilivi encara va haver de demanar l'hora.
Ja amb 51 punts, el Girona va certificar la salvació matemàtica i s'ha situat a només un del lideratge. Que ho aconseguís coincidint amb el seu pitjor partit no deixa de ser una revelació: serà aquest l'any dels gironins, immersos en una lluita aparentment desigual entre autèntics titans? Ahir van trobar petroli en un partit desèrtic: van patir en defensa i gairebé no van ni existir en atac. Fins que al final va aparèixer, no pas la verge, sinó González Fuertes.
Sense el control
Poc amic de les grans sacsejades, Machín va retocar tan poc com va poder l'onze. Es va limitar a situar Pablo Íñiguez en el lloc de Pere Pons. I punt. El tècnic de Sòria va mantenir la confiança en Cristian Gómez al mig del camp i també va optar per no alterar la parella Mata-Sandaza, anul·lant d'entrada la possibilitat d'atacar l'estàtica defensa del Numància amb dos davanters de perfil diferent, un més de referència i l'altre més elèctric (Christian Alfonso va asseure's a la banqueta i Bordas, a la graderia).
L'inici efervescent dels locals, amb dues centrades d'Aday des de l'esquerra en els dos primers minuts, es va apagar de seguida. No va tardar gaire el Numància a arrelar-se al camp i aconseguir la possessió de la pilota. El joc en el mig del camp va passar més per les botes de Julio Álvarez que no pas per les de Cristian Gómez. Els visitants van intentar fer un futbol més de triangulació, mentre que els gironins van tornar a abusar del joc directe, que el seu rival desactivar sense gaires problemes. L'única vegada que Cristian Gómez va connectar amb els puntes va ser per fer un servei a Mata que va acabar amb una espècie de tríada de Juanma: penal, lesió i gol (Granell no va perdonar des dels onze metres). L'acció, però, acabaria essent un joc de nens en comparació del que li va caure al damunt al conjunt de Sòria en els deu últims minuts.
Malgrat que el Girona semblava haver fet el més difícil amb l'1-0, els locals no es van trobar còmodes amb el resultat a favor. Cosa estranya en els blanc-i-vermells, que solen moure's amb solvència quan li tenen el peu al coll al rival.
El Numància no va perdre els papers amb el gol en contra i el mig del camp visitant, liderat per Julio Álvarez, va guanyar llargament la partida als locals. L'1-1 poc abans del descans va ser una galleda d'aigua freda. En un córner pèssimament defensat, Cicinho va rematar de cap escandalosament sol després que la pilota, fins i tot, botés a terra.
El Numància, millor
No hi va haver cap millora tangible després del descans. Els onze que van acabar van ser els que van sortir en el segon acte i el Numància, tal com havia acabat el primer, va continuar portant la veu cantant i monopolitzant la possessió.
El Girona ho va fer gairebé tot a l'inrevés. El dia que havia d'anar més amb peus de plom per evitar córners i faltes va ser el dia que va concedir més accions a pilota parada al rival. Julio Álvarez gairebé es lesiona de pubàlgia o els adductors de tant executar cops francs o serveis de cantonada, precisament, la gran especialitat del Numància.
Els locals no trobaven la manera de prendre la pilota al rival. Amb crits de “Jandro, Jandro”, la graderia ho veia bastant més clar que Machín, que no va situar l'asturià damunt la gespa fins al minut 74. El primer moviment del tècnic va ser fer entrar Coris per un Cristian Gómez que no ha acabat d'aprofitar les tres oportunitats seguides que li han donat. Jandro, que només havia jugat 26 minuts en els 14 últims partits, va necessitar pocs minuts per fer les dues passades amb més intenció i malícia de tot el matx.
Amb el Girona embussat i el Numància controlant la situació amb certa solvència, l'empat ja es donava per mig bo a Montilivi. De fet, el possible 1-2 semblava més a prop que el 2-1 fins que l'àrbitre va sortir a arreglar l'avaria local. Un penal de regal (provocat i transformat per Sandaza) i dues expulsions molt rigoroses van capgirar-ho tot. Però ni amb dos homes més el Girona va ser capaç de llegir bé el partit i tenir la pilota fins al final. Ben al contrari. L'empanada va continuar i va ser el Numància qui va generar dues arribades en l'afegit, amb Montilivi reclamant a crits el final del partit.
NUMÀNCIA: Biel Ribas; Cicinho, Juanma (Dani Calvo, 36'), Gaffoor, Ripa; Antonio Tomás, Pedraza; Vicente, Julio Álvarez, Natalio (Edipo, 86'); i Sergi Enrich.
GIRONA: Isaac Becerra; Cifuentes, Ramalho, Richy, Lejeune, Aday (Jandro, 74'); Pablo Íñiguez, Àlex Granell, Cristian Gómez (Coris, 60'); Mata (David Garcia, 88') i Sandaza.
