“S'ha de ser de pedra per no dir res”
Juan Antonio Anquela. Tècnic del Numància
Amb la cara pagava. Juan Antonio Anquela va arribar a la sala de premsa amb poques ganes de parlar, però no se'n va poder estar. “Tot l'any igual. L'altre dia ens van fer un gol en el fora de joc més clar que he vist mai. Contra l'Alcorcón i el Betis, uns penals de riure. I avui, això. No tinc ni idea què està passant. No sé com funciona això.” El tècnic va continuar parlant de l'arbitratge: “Si em queixo, no servirà de res. No m'he d'escalfar, però s'ha de ser de pedra per no dir res. M'ha fet la impressió que cap dels dos penals ho era. Dos penals a la línia de fons! El segon és de broma. Sí, direm que hi ha contacte i les collonades de sempre.” I va detallar la seva expulsió: “He baixat les escales a cridar per desfogar-me. I m'ha expulsat. Posarà a l'acta que és per protestar. I com que no sóc Cristiano Ronaldo em cauran els partits que vulguin. Per una acció en què mentiran, perquè no he dit res. Després, un cop expulsat, potser sí.”
“M'emprenya entrar al vestidor i veure aquelles cares”, va dir Anquela, que va destacar el mèrit dels seus de competir fins al final “tot i haver estat imprecisos i crear poques ocasions”.