Un malefici que no té final

Primera part dantesca

D'allò que se'n diu futbol, en la primera meitat se'n va veure entre poc i gens. Difícilment el Girona atraurà més adeptes si l'equip no canvia la filosofia de joc del primer acte, molt primitiu i amb escàs gust per a l'espectacle. Amb pilotades amunt i sense sentit, perillen més els ocells i els focus de la visera de la tribuna que no pas la porteria rival. I si els destinataris dels melons són jugadors d'1,60 m com Felipe o Borja García, els primers que es desesperen amb aquest tipus de joc, som al cap del carrer.

El Girona pràcticament no va fer ni pessigolles al Lugo, que només va patir relativament en les accions a pilota aturada. Pol Llonch i Aday, els dos carrilers ahir, es van fer un tip d'estavellar totes les seves centrades contra els defenses visitants, ben plantats i distribuïts sobre el terreny de joc. I desactivar el futbol directe dels locals va ser un joc de nens per als de Luis Milla. En atac, el Lugo va dimitir directament, tot i fer la sensació de jugar amb tres puntes. I el 0-0 en el descans era el resultat que millor castigava dos equips que no van jugar a res.

Álamo ho millora

Després de llençar la primera part a les escombraries, el Girona va començar a donar senyals de vida després del descans. Machín, que sol esperar a moure la banqueta quan s'ha jugat més d'una hora de partit, ho devia veure també força malament per fer dos moviments a la mitja part: Javi Álamo i Àlex Granell. La irrupció del primer va ser com aigua beneïda per al Girona, que va trobar un filó pel carril dret. De fet, poca gent va entendre la suplència del canari, per molt bé que hagués estat Pol Llonch en els dos últims partits.

El Girona, que també va posar una marxa més, va començar a carburar, sobretot pel costat dret, on Javi Álamo va fer un estrip a la defensa rival. Borja Garcia, que també ho va veure clar, es va deixar caure a aquest costat i va formar una molt bona societat amb el canari. Els locals no es van cansar de foradar la defensa rival per aquest costat i enviar centrades a l'àrea, on es va trobar a faltar un jugador que les endrecés. El Girona, però, va créixer per moments, i feia la sensació que l'1-0 cauria com fruita madura. A banda de tot el que es va generar pel costat dret, el conjunt de Pablo Machín també es va fer un tip de llançar córners i de tenir segones opcions, amb l'esquerra de Granell sempre amenaçant. Els aficionats locals, que havien rebut el Lugo amb molts de xiulets però que s'havien refredat amb el joc del seu equip en la primera part, es van tornar a engrescar. Els visitants resistien com podien i s'encomanaven al seu porter, José Juan, que va salvar dues rematades de Mata que duien segell de gol. Convençut que amb una segona referència al davant la capacitat rematadora dels locals es multiplicaria, Machín va fer sortir Jairo.

El Lugo s'avança

Com més a prop semblava l'1-0 va arribar el 0-1. Ningú no hauria donat ni un euro pels gallecs, que no s'havien acostat en tota la segona meitat a l'àrea de Becerra. De fet, en el gol, tampoc va ser necessari trepitjar-la. Sergio Marcos es va treure del barret un xutàs de 30 metres que va enxampar per sorpresa tothom, començant per Becerra. Ni els visitants s'ho creien, que poguessin aspirar a guanyar el partit.

El 0-1 va tenir uns efectes devastadors en els locals. Tot i que quedaven encara nou minuts, el Girona ja no va tenir capacitat de rearmar-se moralment ni de donar resposta a un resultat advers. I per al Lugo, que ja es va defensar molt bé amb el 0-0, el gol va ser com una injecció d'adrenalina per arribar al final en un estat mental molt superior als gironins. Hi va haver dos tristos minuts d'afegit, però la sensació és que encara que l'àrbitre hagués concedit un temps extra més generós els locals no haurien fet gaire més.