Aliment per al somni

Un equip que vol estar a primera ha de tenir caràcter. Ser sòlid. Solidari. Disposar d'alternatives tàctiques. I d'un gran golejador. Però no ha dependre d'ell. Ha de saber sofrir. Sobreposar-se a les errades arbitrals. Cal que disfruti. I si domina les jugades a pilota aturada, millor. El Nàstic va demostrar ahir a Almeria que té tots aquests atributs i, sense lluïment però amb un rigor que molts altres blocs voldrien, va aconseguir tres punts clau per alimentar el somni de l'ascens. L'equip de casa, tot i els quirats aparents de la seva plantilla, va topar amb un rival treballadíssim tàcticament, que gairebé no va mostrar fissures. Si a això s'hi suma la màgia d'algun dels seus futbolistes i la precisió a pilota aturada, el resultat són dos gols –una meravella de Naranjo (36') i una rematada de cap de Molina (85')– i una victòria. L'Almeria, de fet, només van poder penetrar la porteria de Manolo Reina gràcies a una clamorosa errada de l'àrbitre. Pérez Pallas no va anul·lar la rematada de cap de Ximo Navarro en el temps afegit de la primera part, amb el central en fora de joc per uns quants pams. Saber madurar els partits a segona A és bàsic. I el Nàstic ho sap fer. Així, en els primers compassos, va cedir el control de la pilota a l'Almeria sense cap tipus de complex. Els que tenen necessitats són els andalusos, i saber gestionar les emocions del rival és igual d'important que gestionar les teves. El que es va desgastar, doncs, va ser l'Almeria. Els de Gorosito ho intentaven amb el triangle ofensiu format per Pozo –el més incisiu–, Juan Ramírez i Quique. Gerard Valentín, Suzuki, Molina i Mossa, però, els van saber mantenir a ratlla. En aquest context, no era desgavellat que el Nàstic obrís la llauna. I això és el que va passar. Després d'un gol anul·lat a Suzuki per un bloqueig ofensiu dins l'àrea, va aparèixer José Naranjo. I quan l'andalús fa acte de presència, el temps s'atura. L'extrem grana està en estat de gràcia i tot el que fa li surt bé. Una bona mostra d'això és el seu 0-1. Després d'una bona recuperació dels grana, Mossa va assistir a Aburjania i el georgià va prolongar cap a Naranjo, que no s'ho va pensar dos cops i va afusellar Casto amb una canonada llunyana amb efecte, deixant la pilota lluny de l'abast del porter. Chapeau, José. Per enèsima vegada. Amb el 0-1, deu minuts de primer temps per disputar-se i l'ofici del Nàstic, el matx feia una pinta fantàstica. Però res més lluny de la realitat. Just en el darrer alè, i poc després de que Emaná xutés massa forçat quan estava sol davant del porter, l'Almeria va empatar aprofitant una errada arbitral que és per fer-s'ho mirar. Pozo va servir una falta llunyana, Morcillo va prolongar, i Ximo Navarro va sorprendre Manolo Reina rematant en una posició clarament avançada. El jutge de línia, de fet, va anul·lar en primera instància el gol, però finalment l'acabaria validant de manera incomprensible. 1-1 i a remar de nou en la segona part.