De tots els colors
Tres signes. El Girona ha resolt les tres visites a Vallecas amb una victòria, un empat i una derrota. L'únic triomf va ser un punt d'inflexió el curs 2009/10
En les cinc últimes temporades, el Girona no ha trepitjat el camp del Vallecas perquè el Rayo s'havia estabilitzat a primera divisió. Sí que ho havia fet els tres primers cursos dels gironins a Plata en uns duels aparentment desiguals –els madrilenys ja eren un equip consolidadíssim i els gironins, uns nouvinguts– però que van tenir desenllaços per a tots els gustos: victòria, empat i derrota.
Triomf d'inflexió
El resultat més sonat del Girona a Vallecas va ser el 0-3, assolit contra tot pronòstic, ja que l'equip que dirigia aleshores Narcís Julià trencava una ratxa de sis partits sense guanyar (arribava a Madrid havent sumat 3 punts de 18 possibles) i havia caigut en zona de descens. Un penal aturat per Jorquera a Rubén Castro (2') va ser la primera pedra d'una gran victòria, encarrilada per Cañas abans del descans i rematada en el tram final per Germán Beltrán i Peragón, que van convertir en gol dues assistències de Kiko Ratón. Aquell triomf va permetre al Girona sortir de la zona de descens.
També va ser impactant l'1-1 de la primera visita a Vallecas. El Girona va estar a punt de trencar el fortí del Teresa Rivero, però un gol de Pachón en el tram final va permetre al Rayo allargar fins a 29 les jornades consecutives d'imbatibilitat com a local.
Poca història va tenir el 2-0 de l'última visita. El Girona d'Agné va aguantar bé el primer acte, però dos gols en un minut de Trejo el van sentenciar.
Publicat a
Notícies
Dilluns,24 juny 2024