Gols balsàmics

Però tot ho feia a camp rival, de manera que el Barça B no es va poder apropar a la porteria d’Aitor fins al minut 31, quan els locals van picar el primer córner per un xut de Ballou a les cames d’un defensor. Precisament en l’únic córner del Barça en el primer temps, el filial blaugrana va poder inaugurar el marcador, però no va ser capaç d’aprofitar la mala sortida d’Aitor. Abans, els d’Arrasate van amenaçar amb dos cops de cap que van sortir desviats i un parell de serveis de cantonada. La pressió del Numància tenia els seus riscos, com que, en alguna fogonada de qualitat d’algun dels talentosos jugadors blaugrana, la pressió es fes miques i tot s’engegués a rodar. En aquest cas va ser Abel Ruiz, que, en una gran acció, va guanyar la pilota davant dos centrals, va fer una retallada perfecta i va deixar una passada franca perquè Ballou, just quan conduïa, es llancés dins l’àrea. L’àrbitre va decretar penal i Aleñà el va convertir en un oasi dins del patiment del filial per sortir de la cova.

Abans del descans, el Numància encara va poder empatar, però la rematada de Gutiérrez a centrada d’Íñigo Pérez va sortir massa alta i el xut de Guillermo, després d’una pèrdua d’Aleñà, va marxar llepant el pal.

Sentència?

El Barça va semblar sentenciar el partit amb una passada en profunditat d’Aleñà cap a Abel Ruiz que el davanter va introduir a la porteria per sota de les cames d’Aitor. A partir d’aquí, el xoc va entrar en una fase de letargia: com si els dos equips sabessin perfectament que ja no hi havia res a canviar. Arrasate es va resistir a la idea, introduint tres canvis de cop. Gerard López veia com els seus estaven acabant els torrons i quan va mirar a la banqueta només va trobar jugadors que no parlen el mateix idioma.

Pere Milla, rematant una centrada perfecta des de la banda dreta, va escurçar distàncies i va donar ales al Numància, que ni tan sols s’esperava haver de competir pel partit. De fet, els visitants van fer tirar-se enrere el rival, però tampoc van gaudir d’ocasions molt clares, mentre el Barça B desaprofitava contraatacs per matar la reacció lleonesa. No va ser una jugada espectacular, ni un driblatge, ni una genialitat. A Diamanka li va quedar la pilota morta a la frontal i va tenir l’habilitat d’ajustar-la i empatar el xoc en l’últim sospir.