Girona

Fel Faixedas

Actor i humorista

“Amb el gol de Migue vam deixar volar la imaginació”

“El Girona està en un punt en què està obligat i necessita córrer molt; espero que ens sorprengui, però té el llistó molt alt”

“El curs passat em vaig fer molt el fanfarró i vull continuar fent-ho”

Rafel Faixedas (Arbúcies, 1970) és un dels aficionats més mediàtics del Girona. Orgullós del club, és un dels ambaixadors del gironisme arreu del territori, a la ràdio i la televisió.

Sempre mostra el seu gironisme allà on va. Què significa el Girona per a vostè?
És cert que el Girona sempre l’he anat seguint des de la distància tenint en compte que per la demarcació el Barça és un club molt seguit, per la història i la repercussió. Recordo veure el partit del gol d’en Migue, que va suposar l’ascens a segona A ja fa deu anys. Allà vam deixar volar la imaginació pensant que el Girona potser podia arribar algun dia a primera divisió. Al cap dels anys ens hem adonat que era possible. La implicació màxima al Girona va arribar, però, quan Jordi Guerrero va entrar al club; llavors m’hi vaig enganxar totalment per l’amistat que m’uneix a ell.
Entre el Girona i el Barça, doncs, qui tria? És una pregunta incòmoda?
En aquests moments soc soci del Barça, però fa sis o set anys que no vaig al Camp Nou. Arriba un punt que gaudeixes més del futbol quan vas a veure el teu fill. De totes maneres el Girona m’ha tornat a enganxar ja que el meu fill també m’hi empeny. Reconec que alguna vegada he desitjat més les alegries del Girona que del Barça, com quan em preguntaven què volia abans, que el Barça guanyés la lliga o el Girona jugués l’Europa League. Em diuen venut, però què hi farem.
Ha gaudit del primer any del Girona a la màxima categoria?
I tant que sí. Hem gaudit molt amb partits molt bons que ens han omplert d’orgull. Veurem el segon any ja que el llistó està molt alt. El club necessita mantenir-se de nou per així consolidar-se a la categoria i mirar d’estar molts anys a primera divisió. L’any passat em vaig fer molt el fanfarró i vull continuar fent-ho.
Ja ho ha dit vostè que el segon curs serà complicat. S’hi afegeix un gran canvi a la banqueta, no?
Salvant les distàncies sempre he comparat aquest Girona amb el Barça d’en Xavi i en Guardiola. En Xavi sempre explica que eren els primers d’entrar al club i els que abaixaven la persiana. Per mi Machín, Guerrero, Balcells i Eloi, a més de Granell i Pere Pons, els comparo amb el nucli dur d’aquell Barça inimitable.
Què li transmet Eusebio Sacristán des de la distància?
No estic gaire eufòric de moment. La manera de jugar d’Eusebio com a futbolista i entrenador m’agrada. Crec, però, que el Girona està en un punt en què encara està obligat, i necessita córrer molt i molt. Espero que ens sorprengui, però té el llistó molt alt. És com quan va marxar Cruyff, vingués qui vingués ho tenia complicat. Signo ara mateix salvar-nos i insisteixo que cal l’esperit de Machín, si el sap mantenir ens salvarem.
De moment el tècnic aposta per la idea continuista afegint-hi els seus matisos.
També ho deien Luis Enrique i Valverde i al final el joc respecte a Guardiola no té res a veure. Són gent intel·ligent i saben què han de dir. No és tant el sistema, que està clar que el de Machín ha funcionat, però crec que és més important l’esperit. Els tècnics ja ho diuen que l’esquema és el de menys i que els futbolistes són els amos del joc.
De fet, mantindrà la idea perquè, de moment, disposa dels mateixos jugadors.
Els aficionats necessitem cromos nous. De moment ens ha marxat en Maffeo, per mi un dels puntals de l’any passat. El gran dubte també és si Stuani tornarà a fer 21 gols o si Portu rendirà com fins ara.

La convocatòria de Fel Faixedas

1. Un porter.
Isaac Becerra.
2. Un defensa.
Maffeo.
3. Un migcampista.
Granell.
4. Un davanter.
Stuani.
5. Un entrenador.
Pablo Machín.
6. Un president.
Delfí Geli. És el president més gironí que podem tenir.
7. El millor partit que ha vist a Montilivi.
Contra el Madrid (2017/18).
8. El millor record a l’estadi.
L’ascens a primera.
9. El pitjor malson.
El dia del Lugo. A més ho vaig viure amb en Carles Xuriguera per Catalunya Ràdio. Vaig estar durant dies molt enfonsat, sobretot, per en Guerrero.
10. L’ADN gironí, en quin jugador es reflecteix?
Granell.
11. Montilivi o un altre estadi en un altre indret?
Montilivi.
12. Quina capacitat hauria de tenir l’estadi del Girona?
No més de 15.000.
13. Visualitza la ciutat esportiva o continuarà sent un somni impossible?
Amb el City al darrere si ens consolidem estaria molt bé per als nens i nenes de la demarcació.
14. Li agrada la nova samarreta?
Molt. Vaig fer un tuit quan la van donar a conèixer i vaig pensar que el curs començava bé.
15. Recuperaria la samarreta de la senyera?
Sí. En la situació política actual hauria de ser una obligació per a tots els clubs catalans reivindicar el país arreu dels estadis espanyols.
16. Què li sembla el canvi de Machín per Eusebio?
És aviat per dir-ho. El llistó està alt però hem de confiar que Eusebio ho tiri endavant.
17. Expliqui’ns una anècdota.
El curs 2012/13 vam fer un servei d’honor i va ser espectacular per a mi. També recordo l’invent de l’ascens machine amb en Francesc Garriga de Catalunya Ràdio. Vam començar a perdre partits i a Montilivi se’l volien menjar.
18. El moment més important de la història del club?
L’ascens a primera. Els històrics potser en tenen d’altres.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)