Futbol.CAT Femení

KHEIRA HAMRAOUI

FUTBOLISTA DEL BARÇA

“A la lliga francesa havia arribat al meu sostre”

Després de tornar a proclamar-se campiona d’Europa amb el Lió, Hamraoui va veure que era el moment de deixar el seu país

“A l’equip li faltava una jugadora del meu perfil”, diu

Quan em vaig enfrontar al Barça l’any passat em vaig fer la pregunta de si em veia jugant en aquest equip

El Barça com a repte. Kheira Hamraoui (13/01/1990, Croix, França) havia fet tota la carrera a la lliga francesa: primer al Saint-Étienne i després al PSG i a l’Olympique de Lió, amb qui es va proclamar campiona d’Europa les dues darreres temporades. Però després de tocar el cel en la màxima competició europea, Hamraoui va decidir que era el moment de sortir de la zona de confort i veure què hi havia més enllà de les fronteres del seu país. I en aquest precís moment va aparèixer el Barça, ansiós de continuar escalant i acostar-se a l’elit, que va veure en ella una jugadora diferent.

Vostè ja era una jugadora consolidada a França, internacional també amb la selecció. Per què va decidir canviar?
Feia molts anys que jugava a la lliga francesa i em coneixia molt bé el campionat. A més, un cop has jugat al PSG i a l’Olympique ja ho has fet tot a França, és com tocar sostre. Per al Lió, el campionat francès és molt fàcil: la majoria de partits els guanyàvem 10-0 o 15-0... Aquest any ja tenia pensat marxar a l’estranger per veure altres coses i viure noves experiències i va ser aleshores quan va sorgir l’oferta del Barça.
I entre tots els destins que hauria pogut escollir, per què finalment es va decantar pel projecte del Barça?
Mai m’hauria imaginat que acabaria jugant al Barça, però quan vaig jugar contra elles en els quarts de final de la Champions [les blaugrana van ser eliminades de l’ edició passada pel conjunt francès] vaig veure que era un bon equip per seguir progressant. Em vaig fer la pregunta de si em veia jugant en aquest equip i al final em vaig decidir per tot el que representa jugar en un club d’aquestes característiques.
De fet, vostè ja coneixia anteriorment el conjunt blaugrana perquè també s’hi va enfrontar amb el PSG dues temporades enrere. Hi va notar una gran diferència d’un any a l’altre?
Quan vaig jugar-hi amb la samarreta del PSG [la temporada 2015/16, també en els quarts de final] el nivell no tenia res a veure amb el nostre. En canvi, aquest any passat, en l’eliminatòria amb l’Olympique de Lió, vaig veure que l’equip havia progressat molt, que ja era capaç de competir contra els grans.
Arriba a Barcelona com el fitxatge estel·lar de l’estiu, però el seu joc no és precisament ‘ADN Barça’. Destaca per ser una jugadora molt forta físicament, que va bé en el joc aeri i amb un xut potent des de la llarga distància... És el que li faltava a aquest equip per competir amb els grans d’Europa?
Aquí en general les jugadores no són altes ni fortes i sí, penso que a l’equip li faltava una jugadora del meu perfil.
En el futbol femení actual, el físic marca les diferències a Europa?
Sí, exacte. Per guanyar la Champions és bàsic ser un equip fort físicament.
Això sí, no deu ser gens fàcil arribar a un equip que practica un estil de futbol diferent de l’estil amb què ha estat educada al llarg de tota la seva trajectòria.
Sí que ha estat complicat, sobretot al principi. Però a poc a poc m’hi he anat acostumant i ara ja m’hi trobo molt còmoda. Aquí es tracta de tenir molt més la pilota, de mantenir-la... És diferent del futbol que es practica a França.
Estem parlant molt de la Champions, però el cert és que la lliga comença aquest diumenge i el Barça fa tres temporades que no guanya el títol. Abans de pensar més enllà, el principal objectiu és recuperar el tron en el campionat estatal?
El meu objectiu és el mateix que el de l’equip i del club, i aquest és el títol de lliga. Una de les meves motivacions per deixar el meu país era veure un nou campionat i sé la dificultat de la lliga espanyola per guanyar cada partit. Això la fa molt més interessant per a mi.
També m’imagino que la motiva el fet que aquí tindrà un rol protagonista. A l’Olympique no sempre era titular; en canvi, al Barça, se l’ha fitxat per ser una jugadora que marqui les diferències i que ajudi les seves companyes a créixer encara més...
Sento que el mister em té confiança i això és molt important per a mi. Crec que puc aportar molt a l’equip, però de moment encara em costa perquè no domino l’idioma. M’agrada parlar i motivar les companyes perquè vinguin amb mi a la guerra. De moment se’m fa complicat, però vaig a classe tres cops per setmana i aviat podré ajudar molt més.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.