Futbol.CAT Territorial

JOAN SOTERAS

PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

“Més que millorar, cal seguir innovant”

Soteras afronta els quatre anys de mandat amb la consigna de “mantenir la línia marcada per Andreu Subies”

“Vaig convocar eleccions perquè era el més ètic. Si després no n’hi ha perquè els altres no treballen bé, és problema seu”

Fa set anys la FCF estava arruïnada i ara està sanejada; era una federació vella i ara és moderna. Som la millor territorial d’Espanya
Volem portar un rival dels importants en el partit de la selecció, oferir alguna cosa millor. La festa, però, no la pot pagar tota la federació
No cobro i, ara per ara, no tinc intenció de fer-ho. Primer hem de demostrar que som bons i després ja es veurà. Per recollir, primer s’ha de sembrar

La marxa d’Andreu Subies a Madrid ha precipitat un relleu a la Federació Catalana de Futbol (FCF). Joan Soteras (Sabadell, 31 d’agost del 1948), que n’era vicepresident fins ara, ha assumit la presidència després d’haver estat l’únic candidat que ha aportat el nombre mínim d’avals per concórrer a unes eleccions.

Com ha viscut els primers dies com a president de la FCF? Ja coneix la casa i ha estat vicepresident, m’imagino que no haurà estat tampoc un gran canvi...
No. La feina que feia l’Andreu [Subies] ara la faig jo, però és la mateixa. Evidentment, hem de tenir iniciativa pròpia, però la consigna és continuar treballant de valent.
Tant pel discurs com per l’equip que té, tot fa preveure que la línia de treball no canviarà...
Tothom té el seu estil, i jo tinc el meu. Però l’Andreu i jo som similars i no hem de fer les coses molt diferents de com les fèiem fins ara.
En què es diferencien Joan Soteras i Andreu Subies?
L’Andreu és una persona que portava molt personalment totes les coses. Jo també soc així, però potser delego una mica més que ell.
En quins aspectes creu que pot millorar, la federació catalana?
Fins ara, tot el que ha fet l’Andreu ha estat molt correcte i, més que millorar, hem de continuar innovant. Hem de treballar i pensar a fer noves campanyes que puguin afavorir els clubs, reinvertir els recursos econòmics en ells.
Vostè assumeix el càrrec després de set anys al costat d’Andreu Subies. En què ha canviat la casa, en tot aquest temps?
Aquesta casa no té res a veure amb la que ens vam trobar. Fa set anys, la FCF estava totalment arruïnada, i ara està sanejada. Això era una federació antiga, vella; i ara és una federació moderna i nova. Som una federació del 2020, la millor territorial que hi ha a tot Espanya.
No hi va haver campanya, ja que el rival [Iván Carrillo] no va superar el llistó d’avals aprovats, però ell va criticar molt els costos del Portal del Federat. Què en pensa?
El Portal del Federat són 24 euros anuals, només 2 euros al mes per jugar a futbol. I donem el millor servei informàtic del mercat, amb una gran web, una molt bona aplicació, actes actualitzades a l’instant... Tot això té un cost i requereix una quantitat de recursos humans, cosa que val diners. També tenim catorze delegacions que s’han de mantenir, i fa goig veure com han quedat...
També va parlar del cost de la mutualitat...
Dir el que s’ha dit sobre la mutualitat és fer demagògia. Qui sap com funcionen les coses, sap que això no es pot regalar. Qui diu una altra cosa, no en té ni idea. Les quotes de la mútua les imposa Madrid. Si nosaltres subvencionem la mútua, el que costa s’ha d’aprovisionar. Si creiem que tenim prou diners a la FCF per subvencionar-ho tot, fem-ho. I tornarem a estar arruïnats com fa set anys, que vam estar a punt d’abaixar la persiana. El que s’ha de fer és gestionar bé, no parlar per parlar.
Se’l veu dolgut, amb aquest tema...
Em cou perquè es diuen mentides. Pel món has d’anar amb la veritat al davant, i jo he anat sempre amb la veritat al davant.
Li hauria agradat anar a eleccions per respondre a aquestes acusacions? Veient la batalla pels avals, tenia tots els números del món de guanyar-les...
Les hauria guanyat segur. Quan l’Andreu va decidir anar a Madrid, el més fàcil per a mi era quedar-me dos anys aquí, sense eleccions ni històries. Dos anys còmode. Però vaig trobar més ètic convocar eleccions. I si convoques eleccions, és perquè vols que n’hi hagi. Després, si la gent no treballa bé és problema seu. Qui es vol presentar, els precandidats, han de saber on va. Després, saber les normes i, després, treballar i buscar el que han de buscar per presentar-se. Si no ho fan així, doncs no hi ha eleccions. A veure si això serà també culpa meva.
Van criticar molt el calendari i van impugnar les eleccions. El preocupen els recursos al Tribunal Català de l’Esport?
Gens ni mica, perquè ho hem fet tot legalment. Em preocuparia si no haguéssim actuat dintre de la legalitat.
Parlem de futbol i de la selecció. Demanaran una data FIFA [entre el 18 i el 26 de març] a la RFEF. Vostè, quin partit té al cap?
Doncs un contra un rival que sigui dels importants. No contra un cent i escaig del món. Fins ara, jugant-se per Nadal, el partit era una obligació i venia qui podia venir, no hi havia rivals disponibles en dates en què tothom estava de celebració. Això ha canviat, si tenim una data FIFA, hem d’apujar l’aposta i oferir a qui vulgui veure un partit de Catalunya alguna cosa millor. Ara bé, això té un cost i necessitem la col·laboració de tothom, la festa no la pot pagar tota la federació.
Des del punt de vista social, es pot revitalitzar el partit, tenint en compte que ha anat a menys?
En els últims anys s’han fet tantes reivindicacions a Catalunya que el partit de la selecció ha passat de ser un partit reivindicatiu a un partit de futbol més. Ara costa més omplir els estadis, perquè ve la gent que vol veure futbol.
Quin format de partit té al cap? On creu que s’ha de jugar?
Un partit de la selecció catalana crec que s’ha de fer a Barcelona. Al camp del Barça ja no ho dic, perquè, per no omplir-lo... Però tenim Cornellà-el Prat o Montjuïc. En tot cas, primer toca tenir el partit i després decidirem on es fa.
Han de demanar permís a la RFEF. Fins a quin punt és positiu que Andreu Subies en sigui el vicepresident, per a vostès?
És molt positiu, perquè ens permet tenir fil directe amb Madrid. A més a més, l’Andreu no està sol, ja que hi ha quatre o cinc catalans més en bones posicions. Ja no és com abans, que no n’hi havia cap i tot s’havia d’aconseguir més a base de camaraderia.
El cas d’Andreu Subies, en el context actual, és estrany, ja que en la majoria de federacions espanyoles els dirigents catalans no hi pinten res. El futbol n’és l’excepció...
És que nosaltres som la territorial número u d’Espanya en tot: en llicències i en importància. A Madrid són bastant llestos i es volen envoltar de gent bona, sigui catalana, murciana o andalusa. La decisió intel·ligent per part del president de la RFEF és envoltar-se de gent bona. Jo també ho intento fer.
Tornant a aspectes esportius; tot i que hi ha hagut un canvi, encara hi ha una gran distància entre el futbol masculí i el femení. Què es pot fer per acostar-los?
L’Andreu ja va fer la campanya Orgullosa, que crec que és la campanya més agressiva que hem fet mai a la FCF i encara ha de durar una temporada més. Crec que s’ha afavorit de forma important els clubs i les jugadores, i s’ha notat en el nombre de llicències.
El futbol femení s’està fent un lloc en el panorama mediàtic que abans no tenia. Això és important, oi?
He de dir que el futbol femení ha millorat moltíssim. Fa anys era difícil veure alguna cosa en un partit de futbol femení, era molt avorrit. Avui, en canvi, vas a un partit de futbol femení i et planteges si es juga millor en el masculí o en el femení. Hi ha futbolistes molt bones.
Què significa per a vostè ser president de la FCF?
Era l’últim esglaó. Vaig ser president de club molts anys [al Sabadell] i vaig presidir també una junta electoral. Hi ha molta gent que voldria presidir la Federació Catalana de Futbol, però en aquest moment m’ha tocat a mi. És el que em quedava, perquè he tingut tots els càrrecs possibles en el món del futbol.
Cobrarà per ser president?
Jo no cobro. El sou no és hereditari, s’ha d’aprovar en una assemblea. De moment no m’he plantejat anar a cap assemblea a proposar el tema del sou.
No cobrar és una qüestió de filosofia personal?
De moment no m’ho plantejo perquè entenc que primer m’he de posar a treballar. L’Andreu va estar quatre o cinc anys sense cobrar, i jo n’hi puc estar un o dos. No passa res. Primer hem de demostrar que servim i som bons. Abans de recollir s’ha de sembrar, i ara és el moment de sembrar.
Llavors, en una assemblea d’aquí a dos anys, podria presentar-se i demanar tenir sou?
Sí. O no. Depèn. El meu pensament ara és que no, però potser d’aquí a un any i mig penso una altra cosa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.