Girona

QUIQUE CÁRCEL

DIRECTOR ESPORTIU DEL GIRONA

“No veig que Eusebio tingui dubtes”

“Hem de veure com una fortalesa tenir variants”, assegura el director esportiu del Girona, que defensa el treball d’Eusebio i lamenta que se’l compari “massa” amb Pablo Machín

“Econòmicament, l’última oferta era bona, però esportivament era un problema, perquè no vam trobar recanvi”

Hem jugat els primers partits amb una situació de mercat molt injusta. Ho hem patit tots: el club, els tècnics i els jugadors
Si Stuani tingués 25 anys, no seria al Girona. Li volem reconèixer la feina, sabent que som un club modest
Aquí no ens imposen mai res. Tenir el City com a ‘partner’ fa que moltes coses es confonguin, i crec que és injust
Que Douglas torni després d’haver jugat un partit i se’l rebi amb rum-rum em sap greu. Tots ens hem d’ajudar

El director esportiu del Girona, Quique Cárcel, relativitza molt els dubtes sobre la proposta d’Eusebio, a qui defensa amb fermesa, i repassa l’evolució de l’equip amb noms propis com ara Stuani, Portu i Douglas Luiz.

“Hem de definir millor la proposta.” La frase és d’Eusebio Sacristán. I després de la vuitena jornada. Li preocupa que l’entrenador digui això?
A mi no em preocupa. És lògic que estigui obert a decidir quin sistema de joc es pot arribar a utilitzar més. Crec que és molt enriquidor que l’equip pugui tenir variants, que pugui jugar amb diferents sistemes. El mister sap que l’equip estava molt fet per a un sistema que s’havia treballat durant anys, i sap que el rendiment ve d’aquest treball. Però crec que és molt enriquidor que, depenent de moments i rivals, el pugui canviar. Abans teníem un entrenador que anava al 100% amb un sistema. Ara en tenim un que intenta donar varietat i que el pot anar canviant. Crec que això és positiu. Quan perds un partit, vulguis o no, hi ha aquell punt de dubte. Després de guanyar el Vila-real i el Celta i empatar al Camp Nou, ens podíem creure que ho teníem tot controlat. Doncs no. S’ha de continuar treballant, buscar alternatives i millorar per anar fent punts.
Quan la dinàmica és bona, alternar dos sistemes es veu com un fet enriquidor. Quan la dinàmica no és bona, la sensació és d’indefinició. En quin punt veu el Girona?
Estic una miqueta preocupat per l’entorn. S’ha de ser molt més realista. Tenim nou punts, que és una situació òptima, i sembla negativa o dolenta. No som conscients de la nostra realitat. L’equip està competint en tots els partits, i això és el més important. El 85% d’equips tenen més pressupost, o molt més, que nosaltres, i tenir 9 punts és òptim i correcte. Ho hem de veure des del positivisme, no des del negativisme. I tot plegat amb un canvi d’entrenador, que no està sent dramàtic. Estic content, sabent que hem de conviure als llocs de baix. Som a l’elit i segur que volem fer passos endavant.
Diu que està preocupat per l’entorn. A qui es refereix?
Quan parlo d’entorn parlo de la sensació de dubtes que es poden crear. Això que la gent cregui que no s’està jugant ni a una cosa ni a l’altra. Crec que el que s’està fent és buscar solucions intentant créixer. Crec que l’equip competeix molt bé, en cada partit ha pogut treure coses positives, i això és una situació molt òptima. El problema seria veure un equip sense esma i cap possibilitat de lluitar en els partits. Hem jugat contra equips superiors i hem tingut possibilitats. I amb rivals més petits hem pogut guanyar i també perdre.
Ha parlat d’aquests dubtes amb Eusebio?
És que els dubtes venen pel fet que la gent veu que canvia de sistema, un partit amb quatre i un amb cinc, i jo ho veig enriquidor. No veig que tingui dubtes. En funció del rival o del que busca, va variant. L’equip ha tret punts i ha tingut bons moments jugant amb cinc, cosa que demostra que continua anant bé, però també crec que ha tingut bons moments jugant amb quatre. Tenir variants ho hem de veure com una fortalesa. El mister està treballant més que res en el concepte de joc, que sí que es pot definir més. Si la sortida de pilota es fa d’una manera o altra, per exemple, i si es combinen totes dues. Crec que és l’èxit que tindrem de cara al futur.
Li falta l’esperit o l’energia que transmetia Machín?
Ho dieu pels últims minuts contra l’Eibar? O el dia del Betis? Sincerament, crec que s’està comparant massa encara amb Pablo Machín. Ell ja no hi és. Hi ha Eusebio, amb els seus arguments. Crec que Eusebio està valorant molt la feina que havia fet Machín, veu que els jugadors estan molt fets per a aquest sistema i ho està respectant molt, però cadascú té els seus matisos. No podem estar cada setmana comparant aquests dos noms. Crec que Eusebio ha demostrat que els equips que ha dirigit han jugat bé a futbol i han tret rendiment. Confio plenament en ell. Crec en ell. Ve a un club amb un pressupost més baix i s’ha d’adequar als objectius que nosaltres busquem.
Doumbia i Roberts són les dues úniques cares noves i els hem vist poquíssim. Ho entén?
El fet que la plantilla sigui molt semblant, per mi és un èxit. Que haguem pogut aguantar les peces durant l’estiu per mi era important. Les incorporacions crec que tenen un nivell que poden donar molta competitivitat a l’equip, i si no estan jugant tant també és pel gran rendiment d’altres jugadors, i això torna a ser positiu. El problema seria que Stuani no marqués gols, i entendríem que Doumbia tingués més minuts. Portu i Borja també han fet un bon començament, i per això Patrick ha tingut menys minuts. Però en qualsevol moment apareixeran i ens donaran molt rendiment.
L’ivorià és la gran aposta econòmica. Està pagant el gran moment de Stuani o la falta de ritme de l’últim any?
A Doumbia no l’hem de presentar. Qui ha seguit el futbol, sap que hem fitxat un jugador que ha marcat gols sempre i que és important. No havia tingut un any gaire bo, ni prou continuïtat, i els últims quatre mesos han estat difícils per a ell, sense participació. És veritat que a l’inici, en la pretemporada, li ha costat arrencar. Ha vingut amb falta de ritme, però avui està en condicions de participar. El veig bé i crec que ens aportarà molt. S’ha de tenir paciència; estic molt tranquil.
Ha parlat de Stuani. Des del punt de vista del Girona, és un mal moment per tancar cap acord amb l’uruguaià?
No estem pensant que se l’hagi de renovar més anys o apujar-li la clàusula. L’únic que s’està parlant és de reconèixer-li la feina que està fent. La temporada passada ja va ser excepcional, i el més important és que ha tornat amb les mateixes ganes de continuar-ho fent tan bé. El Girona mira de reconèixer-li la feina, sabent com de complicat ho tenim com a Girona. Som un club molt modest i crec que la gent perd una mica la perspectiva d’això. Estem intentant que el futbolista ens entengui i vegi que el club el valora.
Ni tocar la durada ni la clàusula? Només sou?
En una negociació, tot es pot parlar. Però al final, i no ve d’avui sinó de fa temps, l’únic que li hem volgut demostrar és la valoració que ens està donant. Que per a ell pot ser petita, i això és respectable i lícit que ho pugui pensar, però ens està aportant molt.
El va sorprendre que a l’estiu no arribés cap oferta convincent per Stuani?
Stuani és un jugador que, si tingués 25 anys, avui no seria al Girona. Tenint-ne 31 cap a 32, fa que molta gent no s’aboqui a pagar la seva clàusula. Però sí que el valoren i en saben el rendiment. Estic segur que molts, si poguessin, ho farien. Però hi ha contractes i situacions i nosaltres hem de veure els interessos com a club per sobre de tot. Stuani continua sent un jugador fonamental per al Girona.
Douglas ja ha jugat més que l’any passat. Li sorprèn aquesta continuïtat?
El fet que hagi tornat demostra que hi ha una confiança gran en aquest futbolista. Si tenim en compte que va jugar un sol partit de titular, seria normal que ara no hi fos. Però tenim molta confiança en el que ens pot aportar. És molt jove, però té un talent que hem de saber aprofitar. I de moment aquest entrenador està creient en ell. No era fàcil per a ell, perquè no oblidem que va tenir un any molt difícil, i això demostra la fortalesa mental que té.
Entén que la gent pensi que és una imposició per a Eusebio?
Aquí no ens imposen mai res. El fet que tinguem el City com a partner fa que moltes coses es confonguin. Crec que és injust. Quan va jugar un sol partit, es podia destacar la personalitat del Girona, i ara sembla una imposició? Hi ha jugadors del City que no juguen, o que no ho van fer l’any passat, i ara es pot dir que hi ha imposicions? Dient això s’està menyspreant la feina del jugador, de l’entrenador i del director esportiu. I s’està demostrant que no és així. El dia que hi hagi imposicions, Quique Cárcel no serà aquí.
L’altre dia va perdre una pilota i el van xiular. És això el que no li agrada?
És que va rebre xiulets el primer dia. És aquest el rum-rum que ha de superar. Un nano de 20 anys que torni després d’haver estat al City i que se’l rebi amb aquest rum-rum, és el que em sap greu. Entenent que va ser un any difícil per a ell, se l’ha d’ajudar. L’únic que estic demanant és que tots remem endavant. Tots. El club, l’afició, els jugadors, els tècnics. Tots. O ens ajudem entre tots o està clar que no serà fàcil.
Douglas gairebé no té recanvi. Es pot acabar penedint d’haver deixat marxar Alcaraz i Timor?
Una altra cosa en què tot són rumors i de què tothom parla. Timor i Alcaraz eren a la plantilla i i volíem que es quedessin. Quan veus que Timor és titular, ningú pot dir que el Girona no el volia. És claríssim. Però hi havia altres clubs que el volien i que li oferien el que no li podíem donar. Podíem haver apostat econòmicament pel jugador? La meva manera de treballar és apostar-hi quan hi ha rendiment. I al final es va arribar a un acord. L’altre cas és el d’Alcaraz. Com sabeu, he apostat per ell sempre i hi continuo creient, però un altre club li feia veure que allà seria molt important i li pagava molts més diners. Com a director esportiu, havia de buscar el millor per al club. O venia una oferta molt bona o es quedava. Va arribar l’oferta, ell volia marxar i vam prendre la decisió. I no hem d’oblidar que han estat aquí i no han tingut continuïtat. Pere Pons o Granell s’han imposat. És lògic el seu pensament, i crec que també el nostre.
En l’últim dia de mercat, la marxa del valencià era imprescindible per fer lloc a Douglas?
El tema de Timor ve del 10 de juliol. Timor volia marxar. Nosaltres havíem de buscar un altre jugador. I Douglas no va aparèixer fins al final, perquè primer es quedava al City.
Era inviable tenir-los tots dos?
Econòmicament, impossible. Però la situació és més deguda a Timor que a Douglas.
Van pagar 5 milions per Mojica. Si no s’hagués lesionat, seria aquí?
L’opció de compra eren molts diners per a nosaltres. Havia de fer un any molt bo, i el va fer. Vam decidir que el compraríem, i el mundial ens va ajudar. És un futbolista que ha tingut mercat. És veritat que s’ha arribat a plantejar que algun club important l’hagués vingut a buscar, però aquesta oferta no va arribar al 100%. I mantenint-lo també ens dona moltes coses. Estem contents que estigui aquí. És jove i amb futur.
L’equip està flaquejant molt per l’esquerra. Considera que el colombià servirà per apujar el to?
Amb Mojica hem tingut la mala sort de la lesió, que ja està en la fase final. Però Muniesa crec que ha jugat bé i també creiem en ell. I hi ha Aday, i Planas per si passa alguna cosa. No crec que ens faci falta ningú.
No han parat de renovar Porro. El veu molts anys aquí o el més natural seria un traspàs?
Amb Porro, estem contents perquè mostra la voluntat d’intentar créixer des de baix. El fet que Porro hagi fet aquest pas endavant ens ajuda a donar aquest missatge. El seu futur està molt obert. Està en fase d’assimilació, acaba d’entrar, i ha de demostrar encara si és consistent en el rendiment. Sí que dona mostres de ser un futbolista madur, que té futur, bon físic, cama dreta i personalitat; és guanyador. Té valors que et fan pensar que és un futbolista de pes, però hem d’anar amb tranquil·litat. Pensar en un traspàs? No és gaire normal que als 19 anys estiguis jugant a primera, i això fa que pugui estar més en el mercat, però cal anar a poc a poc, sense pressió.
La renovació de Bounou s’ha congelat?
No, no. Estem parlant. És una situació en què hi ha una petita discrepància que fa que no acabem d’arribar a un acord al 100%, però la voluntat d’ells i la nostra és tancar la renovació.
Què va passar amb Portu?
Va ser una situació complexa i un final d’estiu molt complicat i dur. Vaig anar avisant tothom que si algú volia algun jugador nostre que vingués com més aviat millor. No podíem perdre valor com a equip. Si Portu marxava i l’operació es feia en les últimes hores del mercat, era molt difícil trobar un recanvi que s’hi acostés una mica. El Sevilla va preguntar per ell tot l’estiu, cosa que era una situació lògica de mercat. Ells no volien pagar ni molt menys els diners que crèiem que el jugador valia. A falta de 48 hores, però, va arribar una oferta que s’apropava a uns valors interessants. Com a club, teníem l’oportunitat de fer un creixement i ens ho vam replantejar sempre que no es perjudiqués el rendiment de l’equip. Havíem de trobar una peça que ens donés valor i credibilitat i en aquesta línia vam treballar aquestes 48 hores. Però no la vam trobar i vam prendre la decisió, només esportiva, que Portu continués.
O sigui, que al final no va ser per diners...
Econòmicament, l’oferta era bona. Esportivament era un problema. Però també enteníem que, humanament, per a Portu era un creixement. Per al club era ingressar uns diners molt importants, però nosaltres havíem d’intentar trobar una peça que ens ajudés a assolir l’objectiu de la salvació.
Eren Ángel i Brahim per Portu?
Treballàvem amb una peça, no dues. I el que vam moure, no es va donar. I això va trencar el traspàs, que inicialment semblava que havíem de fer perquè era bo per a tots. Però en no trobar la peça les negociacions van passar a un segon pla perquè el perjudicat era el Girona com a entitat. I és quan vam decidir que o pagaven la clàusula, o res.
Quina sensació li va quedar?
Doncs crec que diu molt del projecte i de la gent que hi ha al darrere. Tinc aquell dubte de què hauria passat si estigués en un club en què la propietat no valorés tant l’aspecte esportiu. És possible que aleshores s’hagués venut. M’agrada que aquí s’aposti tant pel tema esportiu.
Portu no ha marcat en vuit jornades. El veu desil·lusionat, bloquejat…?
Tot jugador vol créixer i buscar reptes més grans. És lògic que en aquell moment la seva il·lusió hauria estat marxar, però també m’ha demostrat una implicació brutal en el projecte. Ell és molt feliç en el Girona, i en cap moment ha tingut una reprovació cap a mi o cap a l’entitat pel traspàs frustrat. És veritat que aquelles 48 hores van ser molt tenses i això va fer que hi haguessin moments de tensió difícils d’explicar. Però el rendiment de Portu continua sent brutal. Això no es pot obviar, encara que les estadístiques diguin que no ha marcat. Corre més que ningú i ho dona tot i més pel bé de l’equip.
Parla de 48 hores tenses…
I més. Crec que el que ha patit col·lateralment tots aquests problemes del final de mercat ha estat el Girona. Els tres primers partits de lliga, el Girona els ha jugat amb desavantatge i amb una situació de mercat molt injusta. Hi havia quatre, cinc i sis jugadors que no estaven enfocats en el rendiment. El Girona com a club ho ha patit. L’entrenador, també. I el director esportiu i els mateixos futbolistes. Això s’ha de canviar. No és bo el que hem viscut.
Per límit salarial, podrien assumir durant el mercat d’hivern alguna operació?
Hem de ser molt coherents. Amb el límit salarial que vivim, els marges són molt petits. Tenim una plantilla molt competitiva i s’han quedat la gran majoria dels jugadors que volíem. I els límits són els que són perquè tenim un dels pressupostos més baixos. La gent vol cares noves i és molt respectable, però la sort que tenim és que els jugadors continuen oferint un rendiment brutal i molta implicació.
El partit a Miami és clau per ingressar i tenir marge?
Se n’ha parlat molt, del partit. Totes les opinions són molt respectables i tothom té la seva part de raó. És lògic que l’afició vulgui veure el seu equip a casa. És obvi i natural, aquesta manera de pensar. Però també s’ha de veure que aquest és un món molt global i que el futbol ha canviat. Si cadascú mira d’entendre l’altre, tot acabarà bé.
I si el club explica que el partit dona uns ingressos vitals? No creu que és la millor manera de convèncer els abonats?
Crec que l’abonat és tan intel·ligent que això ja ho entén. He vist molts comentaris que em diuen que són molt madurs. El problema és l’impacte de ser els primers. Però quan es normalitzin coses com aquestes, són positives per a tothom. Crec que el club ha treballat molt bé aquesta situació. La gent ho pot criticar, però jo ho veig des de dins i s’està buscant la fórmula perquè tothom hi surti guanyant. És difícil, però crec que s’està treballant de manera correcta.
Dit d’una altra manera: si el Girona no juga al gener a Miami no podrà reforçar-se durant el mercat d’hivern?
És obvi que anar a Miami ens pot aportar uns beneficis econòmics que necessitem. Si no, no entraríem a valorar una cosa així. Tots els aficionats ho saben. Tota cosa nova crea incertesa. Però, sincerament, crec que és positiu per al futbol. Tots volíem que Portu continués. Però, si tu vols que continuï, que Stuani no se’n vagi... també has de veure que necessites diners per pagar-los. S’ha de valorar el perquè estem aquí. Tot és per un tema de business, espectacle...
Al ‘Six Dreams‘ va tenir una càmera gairebé un any damunt seu. Es penedeix del que va transcendir de les negociacions amb Machín, per exemple?
No va ser senzill. A mi, que no m’agrada sortir a les càmeres, vaig estar molt exposat a una situació que es pot veure com un espectacle, però que no ho és perquè en la meva feina hi ha molt d’estrès i moltes coses. Imagina’t haver de viure el mateix però en un any sense bons resultats! En aquest context, estic content perquè es veu una persona, en aquest cas jo, que no té un dia a dia tan agradable com la gent pot pensar perquè he de prendre decisions i dir sí o no. Però el gran problema de la sèrie es que els contextos no existeixen i que es pot tenir una visió equivocada d’una persona a partir d’un fragment. Em van saber molt més greu els moments on vaig fer comentaris puntuals de futbolistes o de tècnics. No és que no en fos conscient, però em fa mal sentir el que vaig dir. Per exemple, que a Saúl [Níguez] li faltava qualitat. Això em fa mal. Són coses que et surten de dins i, quan les veus descontextualitzades... No m’han afectat tant els episodis amb el doctor [una dura esbroncada al cap dels serveis mèdics, Antoni Mora] o amb Machín [en les negociacions de renovació], tot i que hi falta molt context.
Van acabar malament amb Machín?
En cap cas. 100% no. No som amics, però hi tinc una relació esplèndida, sabent que és professional. Vull el millor per a ell i estic segur que ell, per a mi. D’ell no em sentireu dir mai una mala paraula. M’ha donat molt i sé que ell sent que jo també a ell. Hi ha molt de respecte.
I el Sevilla líder. No s’ho esperava pas...
Realment no m’ho esperava. Ni en aquell moment, que fitxés pel Sevilla! [riu]. Però sí que crec que l’oferta del Sevilla li arriba en un moment de desesperació del club, que necessita fer alguna cosa. Estic molt content per Pablo i pels Jordis [Guerrero i Balcells], gent que m’estimo molt. I també és molt bonic veure gent que fa dues setmanes i mitja estava qüestionada i que ara sembla Déu. Hem d’aprendre tots d’això. Si haguéssim guanyat l’Eibar, parlaríem de com ha estat de positiu el canvi per Eusebio. Perdent, sembla que hi hagi dubtes. És aquí on jo soc crític. Entre ser Déu i estar qüestionat d’una setmana a l’altra hi ha l’opció de veure les coses amb més realisme.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.