La fórmula més efectiva
El Girona accentua amb Eusebio Sacristán la productivitat com a visitant que ja va oferir tant en l’arribada a primera divisió com en l’estrena a l’elit
Els gironins són l’equip de la màxima categoria que més temps fa que no perd a camp contrari, des de la golejada al camp de la Real Sociedad (5-0) del 8 d’abril
Mestalla ha entrat a la col·lecció d’escenaris imponents on el Girona s’ha fet veure. Amb una actuació descomunal de Yassine Bounou, arrodonida amb l’estrena com a golejador de Pere Pons a primera divisió, el conjunt blanc-i-vermell va accentuar els maldecaps per a Marcelino i el València, i va fer enrabiar una afició que, sense haver vist encara guanyar el seu equip a Mestalla, comença a perdre la paciència. No li ve de nou, al Girona, que s’ha especialitzat a frustrar els equips que el reben. El conjunt gironí és un dels dos equips de primera que no han perdut cap partit com a visitant –l’altre és l’Athletic, que juga aquest vespre al camp de l’Espanyol– i no perd a camp contrari des que, fa gairebé set mesos, va rebre una senyora repassada a Anoeta (5-0).
La productivitat del Girona a camp contrari ve de lluny. Ja a segona A, Pablo Machín va deixar enrere l’etiqueta d’equip vulnerable dels primers cursos i va començar a col·leccionar alegries lluny de Montilivi. L’estrena a primera tampoc va espantar els blanc-i-vermells, que van tancar la primera temporada amb un balanç més que digne –sis victòries, sis empats i set derrotes– com a visitant, amb resultats de mèrit com un 0-2 a Vila-real, un 0-1 al camp de l’Espanyol o un 1-1 al Wanda Metropolitano.
El canvi a la banqueta no ha fet perdre al Girona la condició d’equip temible a camp contrari. Eusebio Sacristán no només s’ha acabat fent seu l’esquema amb tres centrals i dos carrilers tan propi de Machín, sinó que conserva també la fórmula de la productivitat lluny de Montilivi. Després de la derrota del Valladolid al Bernabéu, només el Girona i l’Athletic es mantenen invictes com a visitants, amb l’afegit que el conjunt basc té encara els deures per fer aquesta setmana, perquè visita aquest vespre l’Espanyol. Si els de Berizzo perden, el Girona quedarà com l’únic equip que no ha perdut a fora en tota la lliga. Ja és, i amb molta diferència, l’equip que més temps fa que no encaixa una derrota a fora. Han passat 211 dies i vuit partits des d’aquell 5-0 contra la Real. Per darrere, el segueix en la llista el Getafe, que va encadenar a Osca el cinquè partit invicte, tres menys que els gironins.
Entre els dinou partits a fora de la primera experiència a l’elit i els cinc de la segona, el Girona acumula com a visitant de primera divisió més victòries (8) i més empats (9) que no pas derrotes (7). El balanç global, en 24 jornades, és de 33 punts de 72 possibles.
El Camp Nou i Mestalla
El Girona col·lecciona alegries majúscules aquesta temporada lluny de Montilivi. El primer triomf de l’era Eusebio va arribar en la tercera jornada, al camp del Vila-real, gràcies a l’estrena golejadora de Stuani i a una bona actuació de Bounou, la nit que es va confirmar que Portu es quedava a l’equip. El segon partit com a visitant va ser el del puntàs al Camp Nou (2-2, amb dos gols més de Stuani), d’on el Girona havia sortit escaldat la temporada passada (6-1). La tercera entrega a fora, l’empat a Osca, va tenir més mal regust (1-1). Al cap de dues jornades, a Anoeta, els gironins van treure un bon empat, en el partit que Eusebio posa com a punt de partida per consolidar l’esquema amb tres centrals i deixar enrere els dubtes sobre quina proposta triar. I a Mestalla, després d’un altre empat de mèrit a Mendizorrotza en la copa, el Girona va superar totes les adversitats –set baixes– i va obtenir un triomf que li reforça molt l’autoestima.