El cicle Machín es tanca amb èxit
En la seva primera experiència en la màxima categoria, el Girona arriba a somiar amb l’accés a les places de l’Europa League un cop assegurada la permanència sense patir gens
El tècnic de l’ascens se’n va al Sevilla i el club el relleva per Eusebio Sacristán, que s’adapta al treball fet
Continuar competint a primera divisió és el millor senyal per al Girona, que va protagonitzar una estrena històrica en la màxima categoria més que digna i va satisfer les expectatives d’uns propietaris amb un projecte ambiciós però que necessita allargar l’estada a l’elit per consolidar-se. La permanència a primera, però, no és l’únic titular cridaner del 2018 a Montilivi. L’any ha deixat també el canvi de timó a la banqueta, un cop Pablo Machín va tancar una etapa brillant, la de més èxit de la història de l’entitat.
Machín tenia una temporada més de contracte i el club feia temps que li anava al darrere per allargar el lligam, però el tècnic ja va deixar entreveure a la primavera –amb allò de “l’oferta irrebutjable”– que es podia plantejar un canvi d’aires. L’equip, que va entrar al 2018 amb la feina força ben encarrilada, va funcionar de meravella i, un cop va arribar als 40 punts, es va permetre el luxe de mirar cap a Europa. Amb l’esquema de joc propi de Machín i el bloc de jugadors de l’ascens, Stuani hi va posar l’olfacte –21 gols, 9 més que el seu sostre anterior a primera– i l’equip es va situar a dos punts del cinquè quan faltaven deu jornades. La davallada final, però, va fer impossible el somni europeu. El Girona va tancar la seva primera experiència a l’elit en el desè lloc, amb 51 punts, 22 més que el divuitè.
L’oferta irrebutjable que esperava Machín va acabar arribant des del Sánchez Pizjuán. I el tècnic, que deixava un milió d’euros de la clàusula de rescissió, s’acomiadava el 29 de maig del club amb el qual havia fet història. En 183 partits entre lliga i fase d’ascens, el balanç era de 83 victòries, 47 empats i 53 derrotes. Amb una permanència quan l’equip feia tuf de segona B, dos play-offs per pujar a primera, l’anhelat ascens i la permanència a primera. Un senyor llegat.
Guerrero i Balcells, encara més
A Sevilla, Pablo Machín s’hi va endur Jordi Guerrero i Jordi Balcells, dos professionals gironins que havien adquirit experiència a Montilivi. Guerrero havia fitxat pel Girona mesos abans que Machín, el desembre del 2013, i es va convertir en el segon entrenador del de Gómara, que va arribar sol. Més temps encara feia que era al Girona el preparador físic lloretenc Jordi Balcells, que s’havia integrat al club blanc-i-vermell el 2004. Era, de fet, el tècnic que més temporades seguides acumulava al club.
Eusebio assumeix l’herència
El director esportiu, Quique Cárcel, lligat a Montilivi amb un contracte fins al juny del 2022, tenia clar que el relleu de Machín no havia de trencar amb tot el que s’havia fet i l’havia de convèncer una plantilla feta i dissenyada pensant en la continuïtat de l’exentrenador del Numància. Al cap i a la fi, l’equip de la segona temporada a l’elit era calcat del de la primera, amb només dues cares noves, Seydou Doumbia (Sporting de Portugal) i Patrick Roberts (cedit pel Manchester City). El club havia centrat els esforços en l’execució de la clàusula de compra de Mojica al Rayo (5 milions) i la clàusula de compra obligada de Muniesa a l’Stoke City (3,5 milions). A la banqueta, l’escollit va ser Eusebio Sacristán, que va arribar amb un cos tècnic nou, amb Onésimo Sánchez com a segon entrenador. Eusebio sempre havia desenvolupat una idea de joc diferent de la de Machín però es veia amb cor d’adaptar-se al que es trobaria a Girona. L’exjugador del Barça va treballar durant la pretemporada amb un esquema més seu –línia de quatre defenses en comptes dels tres centrals i carrilers de Machín– i va combinar les dues propostes durant les primeres jornades. Fins que ell mateix va veure que l’equip tenia massa dubtes i va decidir fixar el patró de joc que havia consolidat Machín a Montilivi. L’equip va començar a créixer tenint més seguretat i solidesa defensiva, i amb actuacions de molt mèrit del porter Bounou. L’empat al Camp Nou (2-2) i les victòries a Vila-real (0-1), a València (0-1) o a Cornellà-el Prat (1-3) van destacar en els primers mesos de competició amb Eusebio.
Amb Stuani un altre cop d’estilet –i les alternatives ofensives molt apagades–, el Girona ha arribat al parèntesi de Nadal amb un coixí de seguretat respecte a la zona de descens però conscient també que hi ha molta feina per fer. L’altre fet destacat dels primers mesos de treball d’Eusebio té com a protagonistes dos nois de 19 anys, lligats tots dos fins al 2023. L’extremeny Pedro Porro, titular indiscutible, s’ha consolidat de manera sobtada a primera. I l’escalenc Valery Fernández, aprofitant el cúmul de baixes al carril esquerre, també ha tret el cap al primer equip.
