De quan era mig centre defensiu
Portu s’enfrontarà demà al València, l’equip on es va formar i va créixer sent un referent del mig del camp, en una posició completament diferent de la que juga ara en el Girona
Nico Estévez i Vicente Mir, que van entrenar-lo a l’entitat valenciana, rememoren a L’Esportiu com era el futbolista abans del salt a l’elit
Esmunyedís, ràpid, traçut i amb arribada, Cristian Portugués (Beniel, Múrcia, 1992) aplega les virtuts que ha de tenir un futbolista de banda normal. En dos anys i mig al Girona, on va arribar procedent de l’Albacete, s’ha convertit en un referent de l’atac blanc-i-vermell, amb el qual ha marcat prop del 20% dels gols de l’equip a primera divisió, i, en aquesta posició, sempre a dalt, partint des d’un costat, gairebé un extrem, i amb el 9 a l’esquena, és una figura indiscutible per a Eusebio Sacristán, com va ser-ho també per a Pablo Machín. El seu passat, però, amb el qual es retrobarà demà a Montilivi enfrontant-se al València, l’equip on va formar-se, diu una altra cosa: Portu era mig centre defensiu.
I és que al València, al qual va accedir amb 15 anys, quan era cadet, i va marxar-ne als 22, amb més d’un centenar de partits a les espatlles amb el filial i havent debutat amb el primer equip, la demarcació del jugador murcià era molt diferent de la que juga ara. “Era un pulmó al mig del camp”, explica Vicente Mir, entrenador que va dirigir-lo de juvenil i també en el segon equip valencià, el Mestalla (2009-2011). “Exhibia les condicions que continua tenint ara: molta arribada, molt punt d’honor, sacrifici, bona tècnica, i on rendia més era de mig centre”, hi afegeix el tècnic.
Des d’aquesta posició, al planter de l’entitat valencianista, Portu, que va arribar a ser internacional sub-17, va ser sempre un dels alumnes avantatjats. “Al juvenil havia jugat amb gent com ara Isco, Carles Gil i Paco Alcácer, futbolistes amb unes característiques ofensives especials, i era l’encarregat de donar equilibri a l’equip”, rememora Nico Estévez, tècnic que va tenir-lo més tard, també al Mestalla (2013/14). “Sempre havia tingut aquella capacitat física d’anar cap endavant i vam intentar que, com a mig centre més de referència, l’utilitzés també cap endarrere quan l’equip perdés la pilota i també, d’altra banda, que ens ajudés, quan la tinguéssim, en la sortida”, indica Estévez, que va acabar-se adonant que l’ara jugador del Girona funcionava millor amb llibertat. “Quan participava en accions ofensives, donava alguna assistència o arribava a l’àrea amb perill, i aleshores el vam alliberar un pèl més posant-li al costat un mig centre més posicional”, recorda. “Se li veia que tenia molta arribada i alguna vegada l’havia posat de mitjapunta, però en aquest lloc n’hi havia d’altres de més fins, amb més qualitat, i, fonamentalment on el veia més era de pivot”, assegura Mir.
Incansable, insistent, tot un nervi a la gespa, irrefrenablement ha acabat anant cap amunt, però els seus anys a la medul·lar li van aportar maduresa, el punt de pausa necessari que dona eficiència al seu, en ocasions, caòtic futbol. “El vaig burxar bastant, sobretot perquè volia ser a tot arreu i no aconseguia robar. L’insistia que havia d’arribar i robar, que no n’hi havia prou que fes una pressió forta, sinó que també havia de ficar la cama i recuperar la pilota”, expressa Mir. “Nosaltres li vam voler fer veure que a vegades no feia falta córrer tant, sinó estar ben situat”, suma Estévez, que destaca la predisposició i entrega del jugador. “És molt intel·ligent, escoltava i sempre va estar molt obert a aprendre”, diu. “Era molt bon noi, ho acceptava tot. Com a persona era impressionant”, coincideix Mir.
El primer equip
Portu era un dels assenyalats per arribar a Mestalla. “Era un dels jugadors importants del planter, juntament amb Isco, Paco Alcácer, Carles Gil, Bernat... i en aquell moment era un dels cridats a poder arribar al València”, rebla Mir. Tot i això, són uns pocs privilegiats els que aconsegueixen arribar-hi i assentar-s’hi; el murcià va fer el primer, però no el segon. Després de diverses convocatòries, el 27 de febrer del 2014, amb 21 anys, li va arribar el moment i José Antonio Pizzi el va fer debutar en el primer equip, disputant els últims 8 minuts en la tornada d’una encarrilada eliminatòria de setzens de final de l’Europa League contra el Dynamo de Kíev que va acabar en empat a zero. Tres dies més tard va estrenar-se en la lliga, com a titular, jugant 69 minuts a Vallecas contra el Rayo en un duel que va acabar en derrota valenciana (1-0) i que va ser l’últim del murcià en el primer equip. “El València en aquell moment travessava un moment de canvi, de transició, i tenia mig centres com ara Oriol Romeu, Javi Fuego, Dani Parejo i Seydou Keita, que li tancaven les oportunitats. També va frenar-lo una mica la situació de l’equip, que va haver de recórrer a jugadors amb una mica més d’experiència perquè la temporada acabés bé”, opina Estévez, que durant aquella campanya va ocupar la banqueta del primer equip de manera interina per fer de pont entre la destitució de Miroslav Djukic i l’aterratge de Pizzi.
El moment
Finalment, però, Portu s’ha fet un lloc en l’elit, però no com a mig centre, sinó com a jugador de banda. “Ha evolucionat i ha millorat moltíssim i la posició en què juga ara és un encert. Jugant de mig defensiu, li costaria una mica més perquè a primera el joc és més físic i en accions, per exemple, de joc aeri patiria una mica”, comenta Mir. “Posar-lo una mica més endavant i a banda és positiu perquè és un jugador molt llest, bo tècnicament i que no es posa nerviós amb la pilota. Ja fa temps que ofereix bons anys en aquesta posició”, hi afegeix. “S’ha adaptat molt bé a la posició, al futbol professional, i li ha anat molt bé en els equips on ha estat, l’Albacete i el Girona, per continuar creixent com a jugador. Té una gran mentalitat i s’ho mereix”, assevera Estévez, sobre un atacant consolidat en l’alt nivell i que, no fa gaire, era mig centre defensiu.
DOS PARTITS
PLANTER I FILIAL
CONSOLIDAT
Publicat a
Notícies
Divendres,3 maig 2024