L’Olot va rescatar un punt de Castàlia quan semblava que li queia l’estadi a sobre. Els prop de 10.000 espectadors que apujaven el so ambient cada cop que el Castelló reculava massa o fallava una passada van canviar les crítiques per l’eufòria només de començar la segona meitat. Una mala entesa de Ginard i Blázquez en una centrada lateral va permetre a César Díaz mantenir la seva cita amb el gol.

L’exjugador del Racing, el fitxatge estrella del Castelló en el mercat d’hivern, va tornar a sucar per marcar l’1-0 en el primer atac que provava el seu equip després de la represa del joc. El gol, massa fàcil, va estripar el guió que havia dissenyat Raúl Garrido en el descans, però no va enviar els olotins a la lona. Que el partit s’inclinés cap a la porteria de Ginard i fes pujada potser hauria estat el més lògic, però l’Olot va exhibir el caràcter que ja ha mostrat altres vegades aquesta temporada. I en aquesta ocasió només va trigar cinc minuts a reaccionar.

En el minut 51, Eloi Amagat es va escapolir de la pressió de Gálvez –sempre a sobre del vermell que se li posava al davant–, va conduir bé la pilota i a les portes de l’àrea va filtrar una passada precisa cap a dins l’àrea que Alfredo Gutiérrez no va desaprofitar. El jove extrem de Sant Roc va posar la pilota on no podia arribar Álvaro Campos, alta i al seu costat dret, i va celebrar l’1-1.

L’empat va ser una recompensa immediata al canvi de peces que havia ordenat Garrido des de la banqueta. En rebre el gol de César, el tècnic va situar Alfredo en punta, va reubicar Blázquez al carril dret i va endarrerir Barnils a l’eix de la defensa. Sense tocar la disposició tàctica, l’equip va perdre físic al mig del camp, però va guanyar possessió i presència a camp contrari. Va millorar i va marcar en la primera gran oportunitat que va crear.