Des d’una altra perspectiva
El dotzè entrenador que el Girona tindrà a la Lliga de Futbol Professional serà el primer que en la seva etapa com a futbolista jugava de porter
Manen els centrals, amb Raül Agné, Narcís Julià, Javi López i també Pablo Machín
Al terreny de joc, la millor perspectiva dels onze jugadors la té el porter, com la que tenia en la seva etapa de futbolista Juan Carlos Unzué, el nou entrenador del Girona i el primer –de la dotzena de tècnics que han dirigit l’equip de Montilivi a l’LFP– que ha vist el futbol des de sota els pals.
A Unzué, com a tots els porters, totes les coses que succeïen dins del camp passaven davant dels seus ulls. I malament rai si s’havien de girar, perquè normalment era per recollir la pilota de la xarxa. El porter és, moltes vegades, la prolongació de l’entrenador, que veu el futbol des d’un altre angle, en tota la seva amplada. I, a banda d’intentar aturar-ho tot, porten una mena de tècnic a dins: manen, corregeixen i són els únics que poden dir “meva!” sense que els caigui una falta tècnica. I des que fa anys que no poden agafar amb les mans la cessió d’un seu company, també han de saber jugar amb els peus, sobretot si tenen un entrenador que els obliga a construir des del darrere. Pateixen el joc d’atac de l’equip rival i veuen des d’una certa distància el desplegament ofensiu del seu equip.
Poca representació
De moment, dels entrenadors que dirigiran equips a la Lliga de Futbol Professional el curs 2019/20 que hagin estat porters, a primera divisió només hi ha el del Sevilla (Julen Lopetegui) i a segona, el del Girona (Juan Carlos Unzué). Tot i que a l’LFP ja hi ha 40 de 42 equips confirmats, n’hi ha una desena que encara no tenen definit el seu entrenador.
El curs passat, a primera divisió, ni Julen Lopetegui (Real Madrid) ni Leo Franco (Osca) van acabar la temporada. En la segona A, dels 40 entrenadors que hi van passar durant la temporada 2018/19 (hi va haver onze equips que van canviar d’entrenador, alguns dues vegades i l’Extremadura, tres) l’únic exporter en una banqueta va ser Luis César, que va arribar al Tenerife en substitució de José Luis Oltra quan faltaven quatre partits per al final de lliga (jornada 39). Tot i dirigir només quatre partits el club insular i assolir la permanència, Luis César no continuarà al Tenerife.
Al Girona, una excepció
Juan Carlos Unzué serà el segon porter que assumeix la direcció de l’equip de Montilivi. El precedent va ser Santi Carrasco, però d’això ja fa 33 temporades (1986/87). Des que el Girona va tornar a l’LFP (2008/09), cap havia estat porter. La majoria havien estat defenses i, d’aquests, tots menys un (Cristóbal) havien jugat de central: Narcís Julià, Javi López, Raül Agné i fins i tot Machín, que va penjar les botes amb 23 anys per les lesions i el seu sostre va ser la 2a B (cinc partits amb el Numància).
Els tècnics que han dirigit el Girona a segona A que van ser davanters van completar l’etapa de jugador lluny de l’LFP. Rubi va jugar a segona B (Manlleu, Hospitalet, Pontevedra i Terrassa) i a tercera (Espanyol B i Vilassar). En aquest darrer equip va fer parella d’atac amb Javi Salamero, que també va militar en el Lloret, el Vilobí, el Premià i el Blanes. Miquel Olmo també va ser un punta de tercera (Terrassa, Premià, Júpiter, Rubí i Granollers).
Ricardo i Uribe, tècnics precoços
Els asturians Ricardo Rodríguez i Josu Uribe, els altres dos tècnics que han dirigit el Girona a l’LFP, no van tenir un llarg recorregut com a futbolistes. Tots dos van penjar molt aviat les botes. Ricardo va acabar la seva trajectòria encara en edat de formació, al sub-19 de l’Oviedo, amb problemes de lesions al genoll. Uribe, per la seva banda, també va encaminar ben aviat el seu futur a les banquetes i amb 21 anys ja entrenava els benjamins de l’Sporting.
