Després de debutar, el jugador, a més, va gaudir de certa continuïtat durant aquell mes de gener i febrer. Tècnicament fi i amb visió de joc, era un migcampista molt del gust d’Eusebio Sacristán. De fet, seva va ser des del mes de novembre una de les tres places d’extracomunitaris en el primer equip, perquè va ser inscrit quan el Girona va donar la baixa al tercer extracomunitari, Johan Mojica, que va trencar-se el lligament encreuat anterior del genoll esquerre. Paik, assidu en els entrenaments del primer equip, va aprofitar la plaça del colombià, fins que aquest es va recuperar i va tornar en la penúltima jornada de lliga.

Per Eusebio, doncs, el coreà sempre va ser un jugador interessant; fins i tot abans de l’inici del campionat, el mes d’agost, ja havia estat inscrit, però el retorn de Douglas Luiz l’últim dia del mercat d’estiu va propiciar que l’entitat blanc-i-vermella el donés de baixa per poder fer lloc al brasiler. “És un perfil de jugador que m’agrada molt”, va reconèixer el tècnic de La Seca parlant del coreà en la roda de premsa prèvia al partit en què el va fer debutar. “Quan vaig arribar estava lesionat i després vaig descobrir un jugador de molta qualitat”, va manifestar l’entrenador. “L’he vist ara que l’he tingut i constato que és un jugador amb unes condicions per desenvolupar-se al mig del camp de manera fàcil”, hi va afegir. “Tant de bo sigui un jugador més que pugui sumar i ens ajudi a tenir més recursos en aquesta posició on juguen Borja o Aleix”, va cloure, tot revelant una esperança que no va acabar sent realitat.

I és que la presència de Paik en l’equip ha acabat sent baixíssima. En la copa, competició en la qual va debutar aquell dia contra l’Atlético, sí que va participar més; hi va disputar tres partits, els dos restants en l’eliminatòria contra el Real Madrid, en els quals va oferir algun detall interessant. Va acumular al llarg del torneig 166 minuts i dues titularitats. D’altra banda, en la lliga el seu paper va ser testimonial. Va entrar també en tres partits, però va sumar només 57 minuts contra el Barça, l’Osca i el Getafe. El punt clau va ser el duel contra els aragonesos, el partit en què més va jugar. En aquell enfrontament disputat a Montilivi a principis de febrer, qualificat de final, la primera de les moltes que va jugar el Girona aquesta temporada, Paik va sortir a la mitja part, substituint Borja García, amb un 0 a 2 per sota en el marcador i, en un context complicat, no va ser capaç de tenir incidència en el joc. Des d’aquell dia, el coreà, que amb la copa pel mig s’havia convertit en habitual tant en convocatòries i minuts amb el primer equip, va desaparèixer del mapa i Eusebio no el va tornar a fer jugar fins al cap de tres mesos després, una estona residual al Coliseum Alfonso Pérez.

Amb 22 anys, doncs, Paik no ha acabat de fer l’eclosió que se li entreveia per a aquesta última campanya, tampoc en el Peralada. En el filial, que també va perdre la categoria i va baixar a tercera divisió, no va aconseguir mai fer un pas endavant que el consolidés com un futbolista important en l’equip. El fet d’anar combinant el seu paper en el conjunt xampanyer amb les convocatòries del primer equip, també li va tallar la continuïtat i no el va ajudar. Ara, amb el segon equip a primera catalana i amb contracte amb l’entitat gironina fins al 30 de juny del 2020, caldrà veure quin és el seu futur.