Futbol.CAT 3a divisió

Aniversari del camp del Palamós

30 anys del nou municipal

L’ascens meteòric del Palamós de tercera a segona A en dos cursos va obligar l’Ajuntament de la vila a construir un nou estadi

Els palamosins van vèncer en la inauguració els de Johan Cruyff (2-1)

El 29 d’agost del 1989 es va inaugurar oficialment el nou estadi municipal de Palamós, just avui fa 30 anys. Coincidint amb el final de la dècada dels noranta i amb l’equip pujant categories, a Palamós somiaven amb un camp nou que substituís l’obsolet camp del Cervantes situat al centre del poble. De fet, l’any 1982 es va estudiar la remodelació d’aquell vell camp posant-hi gespa natural, allargant-lo pel cantó de l’Arbreda i eliminant la pista de bàsquet i els vells vestidors, però ben aviat, a mitjans de l’any 1983, es va descartar aquesta opció i es va preveure una zona esportiva amb un nou camp a la zona del Pla d’en Nau, llavors als afores de la població.

No va ser fins l’abril del 1987 que l’Ajuntament de Palamós, governat per CiU amb Josep Ferrer com a alcalde, va encarregar el projecte d’un nou camp de futbol als arquitectes Manuel Giralt i Jordi Rogent. L’avantprojecte que es va presentar s’inspirava en el camp de les Comes, que feia poc s’havia estrenat a la població d’Igualada, i el seu import es va estipular en uns cinquanta milions de pessetes, una xifra que es va ultrapassar amb escreix en el projecte definitiu i, sobretot, al llarg del procés de construcció. Per “culpa” del Súper Palamós de Waldo Ramos i Emili Caballero, el que havia de ser un camp de futbol regional es va convertir en un estadi de futbol professional.

El juny del 1988 els arquitectes finalitzaven la realització del projecte executiu de la primera fase del nou camp i la tardor següent es va començar a construir en una zona de nova urbanització que anomenarien la Coromina. La primera fase va costar 68.779.519 pessetes i es va preveure una quantitat més o menys similar en el pressupost municipal de l’any 1989 per dur a terme la segona fase. L’ascens a segona A, previsible des de la primavera d’aquell any 1989, va fer accelerar els treballs de la segona fase perquè el camp estigués enllestit per al campionat de lliga 1989/90 i, de fet, fins i tot es va aconseguir tenir-lo llest a mitjans d’agost per fer-hi la presentació oficial de l’equip i jugar un amistós amb el primer equip del Sevilla el dia 13 d’agost del 1989, encara amb obrers a les instal·lacions i amb els retocs finals pendents d’acabar. El resultat va ser de 0-1 i el primer gol que va veure el camp palamosí va ser el del jugador del conjunt andalús Andrade.

La inauguració oficial, però, va ser el 29 d’agost, amb l’estadi ple de gom a gom, amb 5.000 espectadors a les grades. Inicialment el camp tenia unes mesures de 105 x 65 i una capacitat per a 5.000 espectadors asseguts, amb seients a tota la tribuna, que era pràcticament tota coberta, i graderies d’obra tant a general com als dos gols. Actualment el camp té una capacitat per a 3.714 espectadors, tots asseguts en cadires, des que la LFP va obligar el Llagostera, usuari del camp durant les dues temporades que va jugar a segona A, a fer aquest canvi, entre d’altres.

La gespa natural va portar al principi molts problemes, ja que la proximitat del mar i el fet que a sota hi hagués, en algunes zones, restes de runa antiga va provocar que li costés d’arrelar. De fet, el setembre del 2015 es va canviar aquella primera gespa de l’estadi per una de nova que va estrenar el Llagostera a principis d’octubre d’aquell any. El canvi el va portar a terme l’empresa garrotxina especialitzada Royal Verd, amb un cost aproximat d’uns cent mil euros.

A la inauguració del nou camp de futbol palamosí –rebatejat el 17 d’agost del 2014 amb el nom d’estadi municipal Palamós-Costa Brava per l’alcaldessa Teresa Farrés– hi van assistir moltes de les autoritats locals, comarcals i nacionals encapçalades pel llavors president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, que va ser qui, juntament amb l’alcalde, Josep Ferrer, va descobrir la placa situada a l’interior de la porta principal de tribuna que donava per inaugurada la instal·lació. La festa d’aquell 29 d’agost del 1989 es va completar amb una inesperada victòria del Palamós (2-1) contra el primer equip del Barça, entrenat per Johan Cruyff, i en el qual figuraven jugadors com Koeman, Zubizarreta, Amor, Salinas o Delfí Geli i l’actual tècnic blaugrana, Ernesto Valverde. L’autor del primer gol del Palamós va ser l’uruguaià Coquito Rodríguez, fitxat del Rapid de Viena austríac, en el minut 19 de partit. El segon gol va ser obra del davanter banyolí Esteve Coromines, en el 33. L’únic gol dels blaugrana el va marcar Ricardo Serna en el 41.

Aquell nou estadi municipal, que va ser el somni d’uns, l’orgull d’altres i el maldecap d’uns quants, avui arriba a la maduresa amb la celebració del trentè aniversari.

13
d’agost.
Es va disputar un Palamós-Sevilla amb l’estadi inacabat, en un amistós inaugural de forma oficiosa.
19
minuts
va tardar Coquito Rodríguez a fer el primer gol oficial al nou municipal de Palamós en la inauguració contra el Barça (2-1).
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Divendres,18 octubre 2019