Girona

El protagonista

Marc Gual

Rebel·lia en la solitud

No era un partit fàcil el d’ahir per a un davanter del Girona. La proposta de Juan Carlos Unzué al Jocs Mediterranis, deixava els dos escollits, Marc Gual i Àlex Gallar, els dos ocupants de la punta de llança, molt sols. El sistema que va plantejar ahir el tècnic, de tres centrals amb dos carrilers, tres migcampistes i dos puntes, no va acabar de funcionar i en atac, quan l’equip tenia la pilota, no va ser capaç de desplegar-se en condicions gairebé en cap moment. I és que quan el conjunt gironí aconseguia la possessió no podia ajuntar-se, encadenar una circulació més o menys llarga, que li permetés situar-se i viatjar a camp contrari amb la pilota, la qual cosa va impedir atacar en estàtic i amb efectius a camp contrari. I d’altra banda, quan va buscar l’altra fórmula, la de fer transicions més ràpides o contraatacar, tampoc va tenir èxit, ja que ho feia també amb molt poca gent; als carrilers els va costar molt incorporar-se, i els dos interiors amb prou feines arribaven a dalt.

D’aquesta manera, tant Gual com Gallar van ser com dos nàufrags en una illa deserta, els va tocar buscar-se la vida com van poder, i el badaloní va ser el més incisiu. El 9, que havia descansat a Cadis, on no va ser convocat, va ser un dels pocs rescatables ahir per als blanc-i-vermells al feu andalús, on, a més de marcar, va ser l’únic argument ofensiu del seu equip.

Gual, doncs, que tot i la seva envergadura no és un ariet de referència, dels que fixen centrals i guanyen i es queden les pilotades llargues, sinó que és un atacant mòbil i hàbil, va recórrer a les seves virtuts. Els seus desmarcatges a l’espai van representar una solució, davant la falta de claredat a tres quarts de camp del conjunt gironí, i va estar a punt de treure petroli en dos d’aquests desmarcatges, neutralitzats finalment per la defensa local. No el van poder aturar, però, just abans del descans, quan del no-res va protagonitzar la millor ocasió per als seus en el primer temps, després de girar-se fora de l’àrea i engaltar un xut verinós que va marxar vorejant el pal.

En el segon, en un mateix context de partit, quan continuava estant molt aïllat, no va defallir, amb empenta i treball –dues màximes que també el defineixen futbolísticament–, i va continuar fent desmarcatges profunds, intentant generar situacions retallant i escapant-se de rivals, i va obtenir, pel mig, premi. El davanter va caçar una pilota sense amo a l’interior de l’àrea, mal refusada pel porter René Roman després d’una centrada de Mojica, i va empatar el partit. Una diana vital per a l’equip, que estava en un moment difícil del partit, i també per a ell, que s’estrenava com a golejador oficial amb els blanc-i-vermells, però malgrat tot va acabar sent estèril. La rebel·lia de Gual, l’única nota discordant en un pla i anodí Girona, no va servir.

90
minuts
1
gol
2
xuts
2
driblatges completats
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)