Girona

Mojica, l’última víctima

Girona. El colombià, ni convocat dimecres, s’afegeix a la llista de jugadors cridats a marcar la diferència que han deixat de ser fixos en l’onze per culpa d’un rendiment decebedor

El triomf contra el Numància (2-0) ha donat tranquil·litat a la plantilla del Girona, que per fi ha estrenat el caseller de victòries i gols a favor després de l’aturada. No és que les sensacions fossin per tirar coets, perquè el rival va posar les coses bastant fàcils als gironins, però sí que permet extreure conclusions positives, i és que el matx va servir per confirmar que la profunditat de plantilla pot ser un factor beneficiós per als gironins. No en el sentit que més agradaria als aficionats del Girona, que seria que el nivell de tots fos l’esperat, peró sí que serveix per saber que si una peça no rutlla, a la banqueta n’hi ha una altra capaç d’aportar el que es necessita. I això va quedar clar sobretot als dos laterals, que va ser on Martí va sorprendre deixant fora de la llista Maffeo i Moijca per donar una oportunitat a Calavera i Brian Oliván, dos dels jugadors menys utilitzats durant el curs i que van respondre amb bona nota. Dels dos grans canvis en l’onze respecte del partit de l’Elx, un, el de Maffeo, estava relacionat amb problemes musculars, segons el que va dir el tècnic després del partit, però l’altre, el de Mojica, va ser decisió tècnica. I això perquè el colombià feia molts partits –ja abans de l’aturada– que estava lluny del seu nivell. D’oportunitats per fer un pas endavant, n’ha tingut, i moltes, però no ha respost, i a Martí ja no li van quedar arguments per mantenir-lo en l’onze inicial. De fet, que no entrés ni a la llista és un senyal claríssim i un toc d’atenció per al colombià, que ha de canviar la mentalitat si vol tornar a recuperar protagonisme.

El més preocupant és que Mojica no és el primer dels jugadors cridats a marcar la diferència que desapareix dels onzes pel seu rendiment decebedor. Durant el curs, els casos s’han anat succeint un darrere l’altre, com una clara mostra que l’equip en cap moment ha trobat la fórmula de rutllar. Li havia passat a Gallar ja en el tram inicial de la temporada, a Alcalá després de múltiples errors individuals que acabaven en gol, a Juan Carlos per alguns errors en els últims partits que va jugar, i finalment a Gumbau, que ha vist com després de ser titular en els dos primers partits després de l’aturada Christian Rivera li prenia el lloc en l’onze. Això ha obligat durant tot el curs a reinventar l’onze gairebé cada setmana, i el de dimecres va ser una alineació inèdita en què els menys habituals van respondre, ja que dels dotze jugadors més utilitzats aquesta temporada només hi eren Stuani, Granell, Borja, Juanpe i Aday.

POQUES PATUMS

1. Stuani 2.650 minuts
2. Granell 2.563 minuts
3. Borja García 2.464 minuts
4. Maffeo 2.449 minuts
5. Juanpe 2.341 minuts
6. Gumbau 2.287 minuts
7. Alcalá 2.170 minuts
8. Mojica 2.121 minuts
9. Juan Carlos 1.890 minuts
10. Aday 1.735 minuts
11. Jairo 1.645 minuts
12. Gallar 1.304 minuts
Només cinc dels dotze jugadors més utilitzats del curs van estar en l’onze dimecres
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)