El 2015, el Sabadell va baixar a la segona divisió B i va prolongar un període ombrívol amb immensos interrogants esportius i, sobretot, econòmics. Cinc anys després, torna a la categoria de plata ben tranquil, amb els números ordenats i havent-ho merescut esportivament. Una temporada fantàstica dels arlequinats –amb onze jornades en la primera posició en la lliga– i una promoció d’ascens immaculada van desembocar en el triomf final contra el Barça B en el partit decisiu per a l’ascens. El filial blaugrana, que va acabar molt just d’efectius, no va poder resistir davant l’experiència arlequinada.

El partit va estar marcat per la superioritat arlequinada i pel desencert de l’àrbitre, que es va empassar diverses jugades clau. L’equip d’Hidalgo va aglutinar la possessió i les ocasions, la més clara de les quals va arribar en el minut 7, després d’una errada de la defensa del Barça en la sortida de la pilota que Edgar no va aprofitar. El Barça B amenaçava amb la pilota, però li costava recuperar-la per la candidesa del seu mig del camp i no va xutar a porteria fins que, en una falta lateral, Monchu va sorprendre tothom i va clavar la pilota al fons de l’escaire.

També en una jugada a pilota aturada, i ja després del descans, el Sabadell va aconseguir l’empat a través d’Aleix Coch, que es va alçar per sobre de tothom i va rematar al fons de la xarxa. Com va passar en els quarts de final i en les semifinals, el Sabadell no va perdre la calma i no va deixar que els blaugrana s’apropessin a la seva àrea: només Ilaix hauria pogut marcar després d’una passada de la mort just després de la diana encaixada. Quan semblava que el partit havia de baixar de revolucions, Edgar va aparèixer i va fer una passada deliciosa a Querol, que va picar la pilota per sobre de Peña i va donar el gol de la victòria i l’ascens al Sabadell.