Girona

JOAQUIM NADAL

ALCALDE DE GIRONA ENTRE EL 1979 I EL 2002 I MEMBRE DEL CONSELL ASSESSOR DEL GIRONA

“Montilivi és futbol de proximitat i màxim nivell”

“Es va veure molt ràpid que l’estructura no es corresponia amb la categoria i la massa social que tenia el club”

“La municipalització era necessària però no suficient. Fins a 2a A era un peix que es mossegava la cua”

La concessió que té ara el Girona per 50 anys la veig bé. Era indispensable perquè els propietaris del club hi inverteixin
Queda el dubte que els propietaris han expressat en alguna ocasió de si el que caldria, un dia o altre, és fer un estadi nou

Joaquim Nadal va ser l’alcalde de Girona durant 23 anys i va ser l’encarregat de fer el pas cap a la municipalització de Montilivi, un pas que va donar vida al club, tot i les dificultats. Aficionat des de sempre del club, l’exalcalde ara forma part del consell assessor del Girona.

Com recorda els primers anys de Montilivi?
Els recordo com a aficionat, d’anar al partit inaugural i viure el canvi de l’escenari tradicional de Vista Alegre per un estadi nou que ens feia somiar. Molt ràpidament ens vam adonar que era sobredimensionat i que l’estructura del camp no es corresponia amb la categoria i la massa social que tenia el club. Vam passar de l’eufòria inaugural a la constatació que el camp no s’omplia mai.
Aquesta realitat va fer que el camp fos insostenible.
El club tenia moltes dificultats per assumir el manteniment d’aquella estructura tan potent que s’acabava de construir. Era una contradicció constant perquè el club demanava ajudes a l’Ajuntament perquè no podia assumir-ne el manteniment i a la vegada fer una plantilla competitiva. La contradicció també era present a l’Ajuntament, perquè alguns sectors no veien clar que s’aboquessin diners en una estructura que no era pública.
El pas de la municipalització era obligat, doncs?
L’oportunitat de la municipalització va arribar quan Romà Cuyàs era el secretari d’estat per a l’Esport, i en una conversa que vam tenir li vaig comentar que havíem de comprar el camp. Vam posar el preu de 40 milions de pessetes, que incloïa el deute dels que havien construït el camp, els Set magnífics, que vivien una hipoteca que anava creixent, i a més s’hi afegien els deutes del Girona amb altres companyies i el mateix president, que era el Jordi Geli. Quan l’Ajuntament va aconseguir la titularitat va fer una redistribució d’aquells diners entre la Caixa de Girona, per saldar el deute dels Set magnífics, i una altra part que se la quedava el club per eixugar la resta de deutes que tenia.
Sense la municipalització el club estava tocat de mort?
Des del meu punt de vista sí. Per això el club va acceptar aquesta solució, que significava fer net. El problema va ser que era molt difícil generar els ingressos per atendre les demandes d’un club professional. Fins que no van aparèixer inversors i ingressos de televisió, era complicadíssim que el Girona fos econòmicament viable.
Quins efectes va tenir la municipalització, doncs?
A partir d’aquell moment l’Ajuntament era propietari d’una estructura que tenia un valor immobiliari, en termes d’equipament esportiu, que com a mínim servia per respondre de les accions que s’hi poguessin dur a terme. A poc a poc l’Ajuntament, amb molta timidesa i menys del que el club demanava, hi va anar fent inversions. Tot i això vam rebre la lliçó que posar el comptador del Girona a zero amb la compra del camp no era la solució per al club, i és que els deutes tornaven a créixer. No pel manteniment del camp, però el club tornava a necessitar pressupost per a la temporada següent per fer una plantilla competitiva. Durant uns anys la condició d’estadi municipal era necessària però no suficient, fins que, com deia, van aparèixer persones disposades a invertir i apostar fort pel club. Era un peix que es mossegava la cua, fins que es va arribar a 2a A.
Un dels moments més complicats de Montilivi va ser l’ensorrament de la grada de preferent?
Sí. S’hi va afegir aquest factor, per la mobilitat de les estructures del camp, que va obligar durant un temps a dissimular-ho amb la famosa lona i després començar a abordar amb valentia tot el reforçament d’aquella zona. Allò afectava ja la propietat de l’Ajuntament i es donava la paradoxa que havies d’invertir molts diners per deixar les coses com estaven, no per millorar res. Era molt complicat de gestionar, però encara ho era més treure el cap enmig de tot el que representava estar a 2a B. Si el camp del Girona s’hagués emplenat sovint no s’hauria tardat tant a reconstruir aquella grada, però per a això el primer pas era pujar a 2a A.
Ara el club té una concessió per 50 anys. Com ho veu?
Ho veig bé. Em semblava imprescindible i em costava d’entendre que es tardés tant a arribar a un acord. Per als actuals propietaris del Girona era imprescindible disposar d’una concessió a llarg termini per poder començar a actuar amb els requeriments de LaLiga per 2a A i 1a.
Tot i això no s’han fet ni previst grans inversions, sobretot per ampliar l’aforament.
S’ha millorat molt tot el que és la gespa, s’ha complert amb els requisits de l’enllumenat, i això ja és una millora feta per quedar-se per sempre. S’hi han fet millores molt importants. El tema de les graderies supletòries no el controlo per saber els motius d’aquestes decisions i la situació exacta. Sempre quedarà el dubte que els propietaris han expressat en alguna ocasió de si el que caldria, un dia o altre, és, fos on fos, fer un estadi nou. És una situació que s’han plantejat però que depèn de molts factors, i tampoc cal fer volar coloms. Per exemple aquest any s’ha viscut sense cap problema amb menys aforament que quan s’estava a primera.
Coneix la ciutat com ningú. Què suposa Montilivi per a Girona?
Montilivi s’associa i pren tot el seu valor en funció del club. Girona i Montilivi van associats, com passava amb Vista Alegre. És l’oportunitat de viure futbol de proximitat i de màxim nivell.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.