L’última temporada

El Girona va inaugurar el centre d’entrenament La Vinya l’estiu del 2018. Un complex d’uns 20.000 metres quadrats, amb dos camps de dimensions reglamentàries –un de gespa híbrida i l’altre de gespa natural– i un d’annex, a més de gimnàs i zona de vestidors, oficines i despatxos. Va ser el PGA el que es va encarregar de la construcció de les instal·lacions i va pactar amb el Girona un contracte per tres temporades que donava exclusivitat d’ús al primer equip. El lligam, per tant, expira al final d’aquesta temporada 2020/21. I el més normal és que les dues parts negociïn per prorrogar-lo, esperant l’evolució del projecte de la ciutat esportiva. Pere Guardiola explicava que fa un any que hi treballen i que en algun moment s’haurà de fer “un cop de cap”. “No puc dir que serà en mesos, però aquesta temporada calculo que s’han de fer passos molt importants”, assenyalava el futur president del consell d’administració.

Al PGA, el Girona ja hi va anar abans d’acabar les obres a La Vinya. Ja amb Machín, a primera divisió, els futbolistes esmorzaven i dinaven plegats al resort, però havien d’anar fins a Riudarenes a entrenar-se. Amb tota l’activitat diària concentrada a La Vinya, el primer equip fins i tot s’ha concentrat a l’hotel del PGA per disputar el play-off d’ascens, a partir de la petició de LaLiga d’aïllar-se a les ciutats esportives –els clubs que en tinguessin– per minimitzar riscos de contagi del coronavirus.

La Vinya satisfà les necessitats del primer equip, però des que s’hi va instal·lar, el club ha defensat la voluntat d’acabar construint una ciutat esportiva. Ho deia el president, Delfí Geli, el dia de la inauguració, i ho reforçava fa uns dies Pere Guardiola. La intenció és tenir una casa pròpia, pensant en el primer equip però sobretot també en el planter. Sense camps, el club ha hagut d’anar improvisant i entenent-se per fer jugar equips en localitats com Riudarenes –hi va refer tot el camp, que primer va servir per als entrenaments de l’equip quan va pujar a primera– i Vilablareix. I sense residència, la solució va ser habilitar i llogar dues plantes d’un edifici dels Maristes. Els propietaris consideren que és un dels tres pilars del projecte –primer equip, futbol de base i ciutat esportiva– i l’arribada del magnat Marcelo Claure reactiva la prioritat de la infraestructura.

De molt enrere

La construcció d’una ciutat esportiva ha estat una de les idees recurrents sobretot des que el Girona es va instal·lar a la Lliga de Futbol Professional. El fet és que no s’hi ha arribat mai, i abans d’establir-se a La Vinya, l’equip ha voltat camps de gespa de tota la demarcació. Amb l’entrada de Josep Delgado (2010), el club va fer una inversió forta als budells de l’estadi de Montilivi, reconvertits en oficines, i es va plantejar també la construcció d’una ciutat esportiva. De fet, la revista de LaLiga va arribar a publicar l’esbós fet pel club, que no va anar a més. Ja amb el City i Pere Guardiola, el Girona va tenir diverses converses per trobar terrenys. Una primera opció a Girona tampoc va prosperar, però alguna alternativa va anar madurant. La capacitat econòmica que hauria significat consolidar-se a primera hauria ajudat a accelerar, però el descens va ser un fre imprevist. Ara, l’entrada de Claure hauria de ser l’impuls per fer realitat, d’una vegada, un projecte que es fa pregar.