Canvia amb la primera

A Gijón, la vermella a Enric Franquesa just abans del descans va esmicolar l’avantatge que tenia el Girona per l’expulsió anterior de Gaspar i va canviar el partit. A Lugo, la ingènua expulsió de Luna va obrir el ruixat gallec de la segona meitat. I ahir, a Almeria, una altra vermella en la primera part per llençar a les escombraries el treball de les pissarres. Aquest cop, segurament el menys culpable va ser Ramalho, que va rebre una passada enrere traïdora de Gumbau, va veure com la bèstia Sadiq se li anticipava i el va frenar. Era al mig del camp, però era vermella. Almenys ho va tenir clar des del VAR Muñiz Ruiz, que va fer revisar la jugada a Arcediano Monescillo, que havia ensenyat la groga.

El Girona no havia començat del tot malament. Li costava estirar-se i generar perill, però com a mínim es mantenia ferm. L’Almeria tenia més la pilota, però sense connectar amb la línia de tres quarts. Després d’una bona estona sense xuts –el Girona només en va fer un de Monchu, desviadíssim, després d’una bona circulació (12’)–, els locals van trobar algun espai per l’esquerra, sense acabar de definir. Sadiq, això sí, començava a fer treballar de valent tothom amb qui es trobava al davant. I l’amenaça es va convertir en malson amb la jugada de l’expulsió en diferit (28’). Sense Ramalho, Francisco va decidir situar Calavera de central i Aday de lateral dret. Dues línies de quatre juntes, amb Mamadou al davant, i a esperar. L’equip va prioritzar tant el treball defensiu que es va oblidar del tot d’estirar-se, i això convidava l’Almeria a assumir més riscos per inquietar Juan Carlos. A Sadiq, quan arrencava, no hi havia manera d’aturar-lo. Balliu va començar a aparèixer pel costat dret i va fer dues centrades molt perilloses, que ni el nigerià ni Carvalho van saber connectar bé de cop. El Girona començava a treure aigua. I tot i que ja s’arribava al descans, José Gomes va decidir substituir un migcampista defensiu molt alterat, Samu, per un altre mitjapunta, José Carlos Lazo. Més potencial. L’Almeria s’acostava cada cop més a l’àrea visitant. Juan Carlos va treure el xut de Manu Morlanes, Calavera va evitar la rematada de Sadiq i el Girona va aconseguir arribar al descans sense rebre cap gol, però el guió feia mala pinta.

I Mamadou en té una

Francisco va esperar al descans a fer entrar un central, Santi Bueno, i fer tornar Calavera al lateral. El Girona, força ben endreçat, tenia molt poca amenaça. Ho fiava tot a Mamadou Sylla, que va ser capaç de fabricar-se’n una, amb bon control i un xut que va sortir alt (59’). L’Almeria, però, ja havia fet treballar Juan Carlos. Els visitants, junts al darrere, van viure una fase de relativa tranquil·litat, dins del domini dels andalusos. I entre Juan Carlos i la defensa, liderada per Bernardo, se’n sortien bé. El colombià va treure des de la línia un xut de Corpas just abans de la vermella a Cristóforo. Cap mirament de l’àrbitre, perquè l’uruguaià va fer una acció dura però va tocar primer la pilota (78’). No va caldre pair què suposava jugar amb nou, perquè Monchu es va afegir al desgavell amb una autoexpulsió que no té cap justificació (82’).

Només quedava l’èpica. Hi va haver algun travesser, alguna acció pendent del VAR, un grapat de córners i un no parar de xuts. Tot, és clar, a l’àrea de Juan Carlos, que va contribuir a la resistència amb alguna aturada de molt mèrit. El neguit, més que mai, va valer la pena. Encara que hi hagi peatge a Saragossa.