El Girona més convincent
L’equip ofereix un futbol d’alt nivell a Montilivi i s’endú una victòria incontestable
Els gironins aclaparen el Cartagena en una primera part sublim que acaba amb un 1-0 curt
El rival només inquieta en una fase breu abans del 2-0 de Stuani
El Girona de Míchel havia mostrat bones intencions, detalls i alguns moments brillants. En progressió, malgrat els alts i baixos i entrebancs com l’acumulació de baixes, ahir va oferir de què és capaç i què vol fer aquest equip. La proposta atractiva, ofensiva i agradable de veure va tenir el seu pas més convincent contra el Cartagena, sobretot en una primera part per emmarcar que hauria d’haver acabat amb golejada. Hi va haver una breu fase fosca en la segona part, que hauria pogut costar cara entre altres coses perquè l’equip havia perdonat el segon i el tercer, però el nivell ofert va ser molt alt. El Girona té motius per ser optimista. I, sobretot, per guanyar tranquil·litat, no només per què la segona victòria seguida a casa l’allunya de l’amenaça del pou, sinó perquè la proposta de Míchel fa la sensació d’estar en un bon procés de maduració.
El recital que va fer el Girona en la primera meitat és per tornar-lo a veure. Si això és el que vol Míchel del seu equip, que fa tota la pinta que sí, benvingut sigui. Ho va fer tot. Amos de la pilota i de la situació, els gironins es van fer un tip d’arribar a la porteria rival. De totes les maneres. A partir de possessions llargues, però també conduint transicions. En 25 minuts, els gironins havien creat cinc ocasions de gol, tres de les quals, molt clares. I no eren aparicions puntuals, sinó la conseqüència d’un domini aclaparador. Samu Saiz, amb els galons i la llibertat que ha decidit concedir-li Míchel, conscient que quan està afinat és un puntal, s’endarreria al mig del camp a buscar la pilota o l’associació. Baena, protagonista d’un creixement molt cridaner, era un malson per als de Luis Carrión. I quan no tenien la pilota, Aleix, Ibra i companyia –el mateix Baena, que també té energia per córrer enrere– pencaven per recuperar-la ràpidament, sovint en camp rival. Amb pressió, intensitat i agressivitat, era un monòleg. El Cartagena no podia ni discutir-los la pilota. Només faltava el gol. Va acabar arribant l’1-0, en una aparició de Baena dins l’àrea (37’), que era el premi mínim. L’1-0 feia curt. Amb un únic ensurt, ben resolt per Bernardo després d’una pèrdua, l’equip es va guanyar l’ovació del públic en marxar cap als vestidors.
Perdonant la golejada
El Cartagena havia pogut fer cosa més que resistir el ruixat en la primera meitat, i va començar la segona agraint que el Girona el tornés a perdonar, perquè Marc Martínez va treure un xut de Samu Saiz –assistència magistral de Baena– i un cop de cap de Juanpe. És clar que, a l’altre costat, Neskes va fer un xut al travesser que Juan Carlos es va mirar. L’ocasió va animar una mica els visitants, que van buscar canviar el guió amb l’entrada d’Ortuño i dos puntes clars. I la va tenir l’altre, Rubén Castro, que no va empatar per ben poc. L’intercanvi de cops en què havia entrat el partit no era gens benvingut pel Girona, que per moments va viure un descontrol, amb possibilitat de fer mal en els contraatacs però sense associar-se bé. La calma hauria pogut arribar si Valery hagués aixecat el cap quan va arribar a l’àrea i hagués vist Stuani, que li va dedicar una escridassada lletja. Més fi va estar Santi Bueno, que va donar més de mig gol fet al pitxitxi en una falta executada per Aleix (67’). El segon va generar tranquil·litat al camp i festa a la graderia, que va aplaudir de manera contundent l’entrada de Pedro Alcalá. Fins i tot es va fer l’onada. El Cartagena encara hi hauria pogut dir la seva, en un xut de Rubén Castro, que va demanar penal de Santi Bueno. Ortuño, per variar, va marcar contra el Girona, però en fora de joc. El temps afegit també va servir per veure un atrevit Àlex Sala, el cinquè jugador del filial que fa debutar Míchel. Festa completa.
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Dilluns,20 maig 2024
