Esperances intactes

Lògicament, el duel contra l’Eibar determinarà molt a què pot aspirar el Girona al final de temporada. Quedaran catorze jornades, un terç de la lliga, i gairebé totes les cartes estaran sobre la taula. De moment, el que és innegable és que el Girona arriba a aquest tram de temporada amb una de les millors mans, perquè els de Míchel continuen sent un dels equips més en forma de la lliga, tot i que les últimes jornades no estiguin encadenant victòries com abans de les vacances de Nadal. A més, els gironins ja s’han demostrat a si mateixos que poden competir de tu a tu contra qualsevol jugant al que demana el tècnic madrileny. Això, excepte en la victòria a Montilivi contra el Valladolid, en què el joc de l’equip tampoc va ser brillant i va haver de ser un penal el que desequilibrés la balança, no s’havia vist en la primera volta, quan sempre que el Girona s’enfrontava a un equip de la zona alta sortia escaldat.

Serà suficient?

Amb aquests arguments, el Girona encara no es pot descartar de cap lluita ni molt menys. L’ascens directe continua sent un objectiu possible, però, és clar, no serà, ni molt menys, fàcil. I és que les jornades van passant i els gironins no aconsegueixen retallar notablement la diferència respecte de la segona posició. La victòria de l’Almeria al camp del Màlaga (0-1) després de l’empat del Girona fa que els gironins tornin a estar a deu punts de l’ascens directe. I el que és més preocupant: l’Almeria de Rubi sembla que ja ha deixat enrere la mala ratxa que li va fer guanyar només un partit en vuit jornades i que li va fer perdre tot el coixí de punts que havia aconseguit en el tram inicial de temporada.

Amb aquest escenari és quan comencen les lamentacions. I és que la llosa que suposa el mal inici de temporada és molt pesant, perquè retallar diferències amb la segona posició s’està fent pràcticament impossible. De fet, ara, el Girona és a deu punts de l’Almeria, el segon, però és que la màxima diferència que ha tingut respecte del segon va ser de dotze punts, cosa que vol dir que, tot i la bona dinàmica, la diferència no s’eixuga. “Hem de ser ambiciosos, però també realistes i sobretot molt humils i treballar molt en el dia a dia. Hem d’afrontar els objectius un a un i ja veurem on podem arribar”, comentava el porter Juan Carlos després de l’empat al camp del Valladolid. En una línia similar es va mostrar Samu Saiz: “Tenim l’handicap que ens va costar molt arrencar en el començament de temporada, però ara estem en un gran moment, jugant fent bon futbol.”