La primera sèrie de tres partits en una setmana no ha estat positiva per al Girona. L’empat contra l’Osasuna de diumenge a Montilivi deixa un pobre balanç de només dos punts dels nou possibles, amb els empats a casa contra el Cadis i el conjunt navarrès i la derrota a domicili contra l’Almeria. Eren tres partits que el gironins havien de fer servir per alçar el vol, però ha acabat succeint el contrari, i és que ara el Girona encadena sis jornades sense conèixer la victòria a la vegada que continua sense ser capaç de deixar la porteria a zero. Per això, les bones sensacions transmeses contra el Betis, la Real Sociedad i l’Atlético ja no serveixen absolutament per a res, ja que quan tocava convertir-les en resultats no s’ha fet. I, per què no dir-ho, els moments de brillantor oferts contra els equips de la zona alta no s’han deixat veure quan la pressió sobre l’equip creixia en els duels contra els rivals directes.

Els mals del Girona comencen a ser endèmics. En defensa es va fer un petit pas endavant diumenge contra l’Osasuna, però una cadena d’errors va tornar a condemnar l’equip. I en atac l’equip genera, potser menys de l’habitual contra el conjunt navarrès, però li costa finalitzar per molt que sempre acabi arribant com a mínim un gol. Corregir totes aquestes mancances ha passat a ser una urgència, i en aquest sentit el tècnic, Míchel Sánchez, està buscant la fórmula que permeti a l’equip fer el pas endavant que tothom veu que es pot fer però que tant costa de convertir en realitat.

Arran de totes aquestes sensacions acumulades, no va sorprendre a ningú veure com el madrileny sacsejava l’equip diumenge per rebre l’Osasuna, i és que Míchel va fer fins a sis canvis en l’onze inicial respecte al partit a Almeria. El desgast acumulat pels tres partits en vuit dies hi va tenir un paper important, però no amaga que el principal propòsit de revolucionar l’alineació era buscar una reacció a la mala ratxa donant una oportunitat a jugadors que han de demostrar que poden guanyar-se un lloc. I tampoc amaga el fet que el Girona encara no té un onze de gala configurat. I és que sí, fins ara Míchel no havia fet mai tants canvis en l’onze entre un partit i el següent, però també és cert que des de la primera jornada s’ha fet un fart de fer retocs buscant la fórmula perfecta, que de moment se li resisteix. De fet, fins ara només ha repetit l’onze inicial en dues ocasions; després de la victòria a Montilivi contra el Valladolid (2-1) i després de la derrota contra l’Atlético (2-1).

La revolució que va proposar Míchel sí que serveix per confirmar que hi ha alguns jugadors que són completament intocables per al madrileny. És el cas de Santi Bueno, l’únic jugador de la plantilla que ha disputat tots els minuts possibles en les onze primeres jornades; Oriol Romeu, i Aleix Garcia, i és que tots tres han jugat sencers els darrers tres partits en una setmana. A ells s’hi pot sumar Taty Castellanos, sempre titular fins ara, tot i que difícilment acaba els partits, i Yangel Herrera, que també ha estat titular en els tres partits. Per contra, hi ha jugadors que han quedat assenyalats pel tècnic, i és que Juanpe, Terrats, Iván Martín i Samu Saiz no han disposat ni d’un minut en aquesta sèrie de duels.