Hòstia de campionat
El Girona diu adeu a la copa en la segona eliminatòria contra un rival tres categories inferiors
Els gironins no tenen capacitat de resposta després del 2-1 i llencen a les escombraries una competició que podia ajudar el bloc
El Girona va ser protagonista principal d’una de les sorpreses majúscules de la segona eliminatòria de la copa. Protagonista desgraciat després de caure eliminat a mans d’un equip tres categories inferiors a la seva. El Cacereño va fer baixar al fang, també literalment, un equip gironí que no va saber adaptar-se a un camp en pèssimes condicions, que no havia de ser excusa tenint en compte la millor qualitat dels futbolistes dirigits per Míchel Sánchez. David Grande ja va avisar en el minut 17 gràcies a una assistència de Samu Manchón, que va aprofitar una errada greu de Terrats. Taty Castellanos semblava posar les coses a lloc (30’), però una genialitat d’Iván Fernández va desfer com un terròs de sucre els blanc-i-vermells, que, tot i tenir 30 minuts per, com a mínim, enviar el matx a la pròrroga, no van respondre al cop i van quedar en blanc damunt la gespa amb el xiulet final. Tot plegat, una decepció descomunal per a l’afició, que si bé sap que la copa és una arma de doble tall –sense anar més lluny, el curs del descens es va arribar als quarts i l’equip va acabar perdent el focus de la lliga posteriorment–, també és la millor manera de tenir el màxim nombre de jugadors activats.
El control de la possessió i del ritme del joc va ser clarament gironí en els primers compassos, però una errada de Terrats ho va canviar tot. Al barceloní se li va escapar el control de la pilota i Samu Manchón va acabar trepitjant l’àrea per cedir cap a David Grande, que va superar a plaer un Juan Carlos ja batut (17’). Per a aquesta primera diana extremenya, els gironins sí que van tenir resposta, gràcies a l’oportunisme de Taty Castellanos. L’argentí va caçar una mena de mal refús i posterior rebot entre dos defensors locals i va batre Iván Moreno per sota el cos, tot i que toqués la pilota (30’).
Superats de dalt a baix
La segona part va ser un autèntic desastre del Girona. Si bé amb l’empat semblava que al rival se li faria llarg el matx, el fet és que va passar tot el contrari. Ja ben aviat, Garci va avisar després de deixar enrere Miguel (49’). Míchel va moure la banqueta per introduir Stuani en el lloc d’un desafortunat Yan Couto, i el charrúa, en la primera que va tenir, gairebé aplana el camí, però la seva volea va ser rebutjada pel porter del Cacereño a córner –en el servei de cantonada, Oriol Romeu va enviar una rematada amb el cap a fora per molt poc (59’)–. I aquest va ser el rèdit ofensiu dels de Montilivi, que van llançar la tovallola en l’última mitja hora, quan Iván Fernández es va vestir de jugador de primera divisió per fer dues retallades a l’exterior buscant-se l’espai fins a fer un xutàs que es va colar per l’escaire esquerre de la porteria de Juan Carlos (61’). Lluny de respondre i assetjar l’àrea rival, els canvis de Míchel van deixar desprotegida la defensa i el Cacereño va tenir ocasió de fer mal a través de dues rematades de Solano (76’ i 80’) i una doble acció d’un contra un de Samu Manchón que Juan Carlos va refusar magistralment i va donar així una vida extra als companys (84’ i 87’). Però ni així hi va haver intenció ni reacció blanc-i-vermelles. Els gironins dilapiden la copa i a molts jugadors se’ls esgota una de les vies més directes per guanyar-se una oportunitat en la lliga i tenir presència en l’equip.
