El Girona va ser protagonista principal d’una de les sorpreses majúscules de la segona eliminatòria de la copa. Protagonista desgraciat després de caure eliminat a mans d’un equip tres categories inferiors a la seva. El Cacereño va fer baixar al fang, també literalment, un equip gironí que no va saber adaptar-se a un camp en pèssimes condicions, que no havia de ser excusa tenint en compte la millor qualitat dels futbolistes dirigits per Míchel Sánchez. David Grande ja va avisar en el minut 17 gràcies a una assistència de Samu Manchón, que va aprofitar una errada greu de Terrats. Taty Castellanos semblava posar les coses a lloc (30’), però una genialitat d’Iván Fernández va desfer com un terròs de sucre els blanc-i-vermells, que, tot i tenir 30 minuts per, com a mínim, enviar el matx a la pròrroga, no van respondre al cop i van quedar en blanc damunt la gespa amb el xiulet final. Tot plegat, una decepció descomunal per a l’afició, que si bé sap que la copa és una arma de doble tall –sense anar més lluny, el curs del descens es va arribar als quarts i l’equip va acabar perdent el focus de la lliga posteriorment–, també és la millor manera de tenir el màxim nombre de jugadors activats.

El control de la possessió i del ritme del joc va ser clarament gironí en els primers compassos, però una errada de Terrats ho va canviar tot. Al barceloní se li va escapar el control de la pilota i Samu Manchón va acabar trepitjant l’àrea per cedir cap a David Grande, que va superar a plaer un Juan Carlos ja batut (17’). Per a aquesta primera diana extremenya, els gironins sí que van tenir resposta, gràcies a l’oportunisme de Taty Castellanos. L’argentí va caçar una mena de mal refús i posterior rebot entre dos defensors locals i va batre Iván Moreno per sota el cos, tot i que toqués la pilota (30’).